Lengua Mariposas

ESCOLA TRADICIONAL I ESCOLA NOVA

Escola Nova

L'Escola Nova, també coneguda per diferents autors com a Escola Activa, "Nova Educació" o fins i tot Educació Nova, és un moviment pedagògic sorgit a finals del segle XIX. Algunos autors distingeixen en aquest moviment un subcorrent o corrent ja posterior i de caràcter més liberal encara a la que denominen Escola Moderna. Aquest moviment critica l'escola tradicional de llavors. Criticava el paper del professor, la falta d'interactivitat, el formalisme, la importància de la memorització (contrària a la construcció o la significatividad), la competència entre l'alumnat i, sobretot, l'autoritarisme del mestre. Proposava un alumnat actiu que pogués treballar dins de l'aula els seus propis interessos com a persona i com a nen.

Constava amb les següents característiques:

- L’infant ha de ser un subjecte actiu en l’aprenentatge

- El mestre a d’animar a l’alumne a descobrir els seus interessos i despertar les seves possiblitats

- El sistema és flexible haurà d’adaptar-se a l’especificat de cada nen o nena

Escola Tradicional

Moviment fins al segle XVII. Les seves bases eran l’escolarització de tots els infants, independentment de quina fos la seva situació personal, per educar-los en els valors de la comunitat utilitzant la seva llengua materna.

Constava amb les següents característiques:

- El mestre com a centre d’ensenyament, a ell corresponia organitzar els seus coneixements i transmetrel’s als seus alumnes els quals havien d’aprendrel’s bàsicament, utilitzant habilitats memorístiques i amb un marge de creativitat reduït o nul. D’aquesta manera, és creava un alumne passiu.

- L’organització de l’activitat escolar totalment organitzada i programada, sense portar les experiéncies ni l’entorn de l’alumnat, ni tampoc les seves característiques personals. Així que tots els alumnes havien de d’apendre el mateix i de la mateixa forma, sense pensar en les capacitats del nen o nena.

- Classes homogénies

- El pupite del mestre a d’estar més elevat que els alumnes, per crear un hàmbient estricte a l’hora d’apendre

La lengua de las mariposas

En aquesta pel•lícula és pot veure un exemple d’Escola Tradicional en procés de canvi a l’Escola Nova. Per el context de l’época és veu com els pares dels infants volen una escola tradicional, és a dir, que el mestre, Don Gregori, els ensenyi als nens i nenes d’una manera estricta, i sense expressar els seus sentiments.

Don Gregori, totalment en desacord amb aixó, intenta ensenyar als nens d’una manera que es converteixen en alumnes actius, mostrant els seus sentiments, respectant les capacitats de cadascú i fent les classes menys ortodoxes. Aixó queda reflexat quan és van a fer la classe al camp, pero ensenyar-lis la natura.

Gorrión, el nen protgonista de la pel•lícula explica al seu germà gran les seves experiéncies en l’escola, a l’ho que ell és queda sorprés perquè no el pegaven. A l’escola tradicional era molt normal demostrar la disciplina pegant als infants, i ensenyar per la força.

Un altre lloc on és reflexa és en la distribució de l’aula, és a dir, el mestre més elevant que l’alumnat i també en l’homogenietat de la classe, tots nens.

El canvi a escola nova també és pot veure en el tracte amb els alumnes, intentant ensenyar-lis cosas noves que no entren en el curriculum, i en comptes d’ensenyar a base de força, ensenyar amb paciéncia.

...