Mirada Antropologica

La mirada antropològica és la manera d'estudiar que té la antropologia per tal de comprendre a la societat basant-se en l'observació i descripció de l'evolució de la seva llengua,costum, cultura etc, d'aquesta societat. Destaca la relativitat cultural, encara que depèn de l'antropòleg ja que, com ha dit la companya Sonia Camallonga, “pot estar condicionat també per la seva pròpia cultura”. No vull oblidar-me de que aquest estudi, també, posa èmfasi en les relacions transculturals i les seves diferents reaccions.

Per arribar fins aquesta opinió, he seguit un procés de comprensió de l'antropologia des dels seus precedents, si ens remuntem al s. XIX, amb autors com Chamberlain o Barnes i Barnes, amb estudis antropològics lligats a l'educació. Com tota matèria, pateix un desenvolupament que es fa visible entre els anys 1925 i el 1954, on la proliferació de treballs i publicacions amb noms com F.Boas, J.Dollard, E. Radcliffe-Brown, B.Malonowski, M.Mead, etc, mostren una tendència de l'estudi de les conductes humanes i les institucions del món contemporani. En aquesta època, van ser tres països que van desenvolupar un estudi més important, com els Estats Units, marcat per el particularisme històric i desafiant els evolucionistes que van dominar les idees de l'antropologia fins aleshores; un altre tema important era la importància de les cultures individuals. Un segon país va ser França que va donar importància a l'escola Durkheimiana, on s'incorporaven totes les altres ciències socials, donava importància a la construcció i comparació dels diferents tipus socials. Per finalitzar, el tercer país, la Gran Bretanya, que contava amb Bronislaw Malinowski i A.R. Radcliffe-Brown,els quals defensaven el treball de camp, el funcionalisme, i el funcionalisme estructural. Amb les seves aportacions juntament amb les de Margared Mead, la qual va desenvolupar una visió de l'educació on destaquen els components experimentals, van idear les bases de l'antropologia moderna en el congres d'Antropologia de l'Educació de Stanford (1954).

La antropologia és la ciència de la cultura de la qual neixen varies branques com l'antropologia física, la palentropològica, la genètica, la primatològica, l'ecològica humana, l'arqueologia, i la lingüística social i cultural. Aquesta última variant és la que més ens interessa, però no hem d'oblidar la resta ja que ens ajudaran alhora d'entendre les diferents cultures i les seves relacions.

Parlant de cultura, hem de saber que aquest mot ha patit una metamorfosi, des del seu naixement del llatí, amb el significat de conreu que fou derivant al llarg del temps com conreu de l'esperit; fins arribar a ser un sinònim de civilització. Però també existeix el concepte kultur, d'origen alemany, utilitzat per parlar per primera vegada en plural de cultures, considerant especificitats concretes i peculiars de grups o formacions determinades geogràfica i històricament. En l'antropologia actual, la qual anomenem contemporània, podem dividir dos concepcions: la totalista ( referida a la totalitat de formes de vida dels éssers humans) i la mentalista ( mes restrictiva, que es limita a un sistema d'idees o conceptes).

En els últims mesos hem estat espectadors d'un cas a França, d'expulsions (amagades en la paraula repatriació) de persones d'altres països, ètnies i cultura, amb l'argument de que son culpables de activitats il•lícites i esgrimeixen raons de seguretat i de lluita contra la delinqüència, aquesta situació ens fa pensar en un pas enrere en la educació intercultural, i un pas enrere en el desenvolupament de l'antropologia, que anteriorment havia tingut tres fases ben diferenciades:

- Evolucionisme

- Difusionisme

- Funcionalisme

Si fem una mirada al passat de l'antropologia veiem com la teoria del universalisme, on els valors dels països desenvolupats son els únics i vertaders, trobem arguments sobre la conducta gitana, de formes antigues, endarrerides, salvatges i primitives. Aquesta forma d'etnocentrisme que te el govern francès de interpretar el món i la cultura gitana des de l'únic punt de vista, el seu, juntament amb la forma d'actuar; posa l'espasa de Damocles sobre el poble gitano, ja que veu com a única forma de parar aquestes expulsions. Consisteix en la assimilació, implicant l'existència de la cultura francesa o occidental com a dominant i fondre's en ella, eliminant els seus distintius de la seva pròpia cultura. Es tracta d'una iniciativa xenòfoba i discriminatòria que criminalitza a un individu per la seva pertinença a una ètnia determinada. Aquesta decisió presa per part del govern francès, marca un exemple del nacionalisme, posant de manifest el desenvolupament d'un tipus bàsic de personalitat associada a actituds, valors i estils de conducta particulars, com determinava Mead en els seus estudis. El que fa el govern francès amb la cultura gitana queda marcat en la societat del país la idealització de l'altre, on les valoracions entre dos pobles acabaven introduint matisos negatius en els seus pensaments. Que passaria si el gitanos produeixen canvis en la seva cultura? Observaríem un procés

...