PAC 4. ACTIVITAT DE SÍNTESI OPCIÓ C; ETNOGRAFIA DE LA VIDA QUOTIDIANA

Per poder realitzar la pac, he decidit acompanyar a un amic agricultor que els dissabtes ven els seus productes ecològics en un dels mercats de marxants de Mataró, concretament en el mercat de l’Escorxador, ubicat al carrer d’Enric Prat de la Riba de Mataró. Actualment aquest mercat setmanal consta de 38 parades, totes són d’alimentació excepte una d’elles que és de plantes. El meu objectiu és analitzar tot el que succeeixi en el mercat durant el període temporal d’un dia, des de primera hora del mati, moment en el qual es comencen ha muntar les parades fins a l’ultima hora quan el carrer torna ha estar buit per complert. Aprofitant l’amistat que tinc amb un treballador i propietari d’una parada d’aquest mercat, intentaré donar dos punts de vista, un des de dintre de les parades i l’altre des de fora, d’aquesta manera podré obtenir una imatge més real del que és un dia a la plaça, tenint en compte l’essència de l’espai, les funcions i els rituals que es realitzen, com també les identitats “persones” que ho formen i com estableixen relacions entre elles.

A dos quarts de set del mati, arribo a les Cinc Sènies una de les poques zones agrícoles que encara queden a Mataró, on un amic pagès és dedica a realitzar el cultiu ecològic en unes feixes que hi disposa. Ja som dins de la furgoneta, amb l’objectiu de desplaçar-nos fins a l’antic Escorxador de Mataró per anar a muntar la parada, prèviament a la meva arribada, l’Elm el propietari de la botiga ja portava més d’una hora organitzant i carregant la furgoneta per anar a treballar.

En arribar al mercat i després de saludar als companys de les altres parades que ja estaven treballant, alguns descarregant els camions, d’altres muntant l’estructura de la botiga, s’escolta de lluny i amb veu alta i forta: - Què Elm, avui t’has portat ajudant, acabaràs aviat de muntar. -Calla calla, que l’enganyat hi avui i serà tot el dia amb mi. Respon ràpidament amb un somriure a la cara. Un altre de més a ball li diu: -Quan acabis, me’l passes que la meva parada és molt més gran, jejeje. L’Elm mirant cap a mi hem diu: -Aquí som com una gran família, si et falta alguna cosa saps que qualsevol parada te la deixarà, pots contar amb l’ajuda de tothom.

Començo ha escoltar els ferros com piquen contra el terra, el soroll de les plataformes dels camions més grans, que pugen i baixen contínuament amb la mercaderia per vendre, (aquest utilitzen uns transpalets per que transporten la mercaderia en unes caixes grans on cada una d’elles estan plenes d’una fruita diferent), el sorolls dels plàstics que utilitzen per a cobrir el sostre de les parades per si de cop i volta comença a ploure. Aquestes hores del matí i amb el carrer tallat per als cotxes no se sent cap soroll de fora del mercat, a excepció d’alguns ocellets que xiulen.

Un cop buida la furgoneta, li pregunto al del costat: -Fa molta estona que has arribat?. Fa menys d’una hora, pensa que la meva parada és molt més gran, porto més producte i només som dos per descarregar-ho tot a mà i col•locar-ho per a vendre.... Miro cap a l’esquerra i tots estan entretinguts, muntant les estructures, col•locant el gènere al seu lloc, alguns just acaben d’arribar i encara estan descarregant, però el que més em sorprèn és que en tot moment sempre hi ha persones de diferents parades que estan parlant entre elles, aquesta acció confirma el mercat no només com un lloc de compra i venda sino que també com a un espai social.

Poc passades les 7 h del matí, sense arribar a dos quarts, comencen aparèixer els primers clients esporàdics, aquests tan de gènere masculí com femení, caminen tranquil•lament però directes i decidits cap a la parada on volen comprar, és com si per a ells les demés parades no hi fossin, ni tan sols es paren a mirar el producte ni el preu de les altres parades. Sembla que tenen molt clar el que volen. Al cap d’una estoneta l’Elm, la persona que estic acompanyant hem comenta: -Mira, aquella dona que veus al principi del mercat és clienta meva, després de comprar els ous en aquella parada vindrà i hem comprarà la verdura. Com que el mercat encara es quasi buit vaig mirant a la dona, efectivament ella es para en la parada que m’havia comentant, i sorprenentment també compra els ous, seguidament continua caminant i em dóna la sensació que ve directe cap a nosaltres. Just quan arriba davant la nostra parada l’Elm li diu: -Hola Eva, tu sempre tant matinera. -Ja saps, m’agrada escollir el que compro i mirant-me a mi diu, a última hora ja no queden les millors fruites ni verdures, a més les que queden estan molt tocades. Un cop la clienta ha marxat l’Elm hem comenta com és d’ habitual que els clients assidus es desfoguen dels seus malestars parlant amb els dependents. Normalment quan tenen problemes amb la feina, la família o de salut ho expliquen al venedor, en aquests casos els venedors fan una funció terapèutica, com si fossin psicòlegs, escoltant els diversos problemes dels usuaris.

Mica en mica el mercat es va omplint, ja són dos quarts de deu del matí i el carrer comença a omplir-se de vida. Puc observar com contínuament hi ha persones dels dos gèneres i de moltes cultures diferents. Decideixo sortir de la parada per anar a donar una volta i poder continuar observant des d’un altre punt de vista. Passejant pel mercat, m’adono que en moltes

...