PAC 4 DIVERSITAT FUNCIONAL El treball

El treball desenvolupat en aquesta quarta PAC, considero que és un treball de reflexió sobre la diversitat funcional tenint en compte tots els materials aportats en l’assignatura. La capacitat d’empatia, de posar-se en el lloc de l’altre, és un dels principals factors que a escala personal crec que ha fet que desenvolupéssim aquest treball. Analitzar la ciutat des d’una mirada conscient ha generat una mirada crítica. És com si haguéssim utilitzat unes ulleres que ens proporcionaven analitzar críticament l’espai públic de les nostres ciutats, des de la condició de ciutadans que tenim tots els que en ella vivim o transitem.

Atorgar la categoria de persona a aquells que conviuen amb una diversitat funcional és a la vegada atorgar la categoria de ciutadà, i per tant amb ple dret de gaudir de la ciutat, i el ple exercici dels drets que com a ciutadans li corresponen, a la vegada de complir amb els deures que aquesta categoria porta adscrits.

El treball que implicava la realització d’aquesta PAC i des de la col·laboració desinteressada de molts ciutadans a la plataforma virtual Ziudad, crec que genera una situació de conscienciació i d’enfrontaments per a recuperar la dignitat dels “diversos” i els espais públics com a llocs de normalització social, així com per a iniciar una comunicació social i a la vegada provocar experiències renovadores.  

L’exercici en si, des de la meva visió es tracta de reclamar i generar un tracte igualitari de drets per a tots els ciutadans per enriquir la convivència i la comunicació social.

Considero que el treball de denúncia que es duu a terme des d’aquesta plataforma virtual i amb la col·laboració de tots els ciutadans, és la resposta a una actitud discriminatòria de la societat, que ha generat la unió de forces entre ciutadans sensibilitzats i ciutadans afectats per la diversitat funcional com a mesura de protesta i sublevació en oposició a l’actitud de compassió que certs ciutadans poden expressar en vers a la diversitat funcional, una actitud que esborra la dignitat com a persona, doncs l’actitud compassional es focalitza en la seva imperfecció i en tot el que no pot ser i fer. Sota la meva concepció es tracta d’un treball de lluita per a què aquestes persones puguin mantenir la seva capacitat d'autogestió i d’independència personal.

Amb el present treball s’inicia i es contribueix al retorn de la condició de ciutadà i de persona que havia estat robada a les persones amb diversitat funcional. De fet, aquells que hem patit una discapacitat temporal hem pogut apreciar com a vegades l’accés a certs llocs es pot obstaculitzar per culpa de les barreres arquitectòniques, el problema que al tractar-se d’una temporalitat en les nostres vides, només genera puntualment un estat inferior de ciutadà que en conèixer amb certesa que retornarem al nostre estat anterior, no genera sinergies per lluitar i denunciar aquestes situacions, o si les genera són en dimensions reduïdes.

Tal com diu la dita; la unió fa la força. El fet de compartir a través de la plataforma virtual aquest treball uneix els esforços per a la lluita per una societat més igualitària, i de fet pot incidir en noves polítiques, en actuacions i accions des de les administracions públiques, ja que el deure dels nostres representants és vetllar pel benestar de la societat, exemples els trobem en la mateixa plataforma on representants d’institucions públiques han donat resposta als suggeriments i queixes plantejats pels mateixos ciutadans.  I perquè no parlar d’accions per part d’organismes privats doncs la veu de la ciutadania pot aportar beneficis per aquests.

Fotografies rellevants

[pic 2]

[pic 3]

[pic 4]

Carta al director enviada al Diari de Tarragona (no publicada)

Sembla que cada cop les ciutats són més conscients del fet que els seus vianants són heterogenis. Una mostra d’això, és l’adaptació de molts punts de la ciutat per a l’accés amb persones amb diversitat funcional. Fins aquí tot correcte. Però és difícil exercir una mirada crítica i aliena a una situació que molts de nosaltres no vivim, treure’ns la bena dels ulls i exercir aquesta mirada crítica és un exercici que tots podem fer. Facilitar la mobilitat urbana per possibilitar el ple exercici de ciutadà i de persona dels que conviuen amb una diversitat funcional és una tasca de tots. Per això animo i encoratjo a la societat a unir esforços i a exercir el nostre dret com a ciutadans denunciant totes aquelles situacions que impossibiliten l’accés a les persones amb diversitat funcional a gaudir dels espais públics de les nostres ciutats. Les vies per fer-ho són diverses, jo animo a unir esforços i a utilitzar la plataforma virtual Ziudad per denunciar i fer públiques aquestes situacions. Diuen que la unió fa la força, i jo dic que la força condueix cap a l’acció transformadora.

...