POEMES TERCER TRIMESTRE

POEMES TERCER TRIMESTRE

La balanguera

La Balanguera és una cançó popular que Joan Alcover (1854-1926) va recollir entre els anys 1902 i 1903 i va transformar en un poema que va ser musicat per Andreu Vives l’any 1926.

El poema d’Alcover es va publicar dins del volum Cap al Tard (1909).

L’any 1996 es va declarar la Balanguera l’himne oficial de l’illa de Mallorca.

El poma està format per versos octosíl·labs, rima consonant encadenada. Els imparells tenen rima femenina i els parells masculina.

Parla d’una vella que teixeix la vida de les persones i la compara amb una parca (deesa). També el tema del poema és una vella que és capaç de veure el futur i sap el que passarà i el pas del temps de la vida de les persones i la base del futur.

Sempre està comparant els elements de la vellesa i la joventut i tot i això constitueix la vida.

Cançoneta Incerta

Josep Carner és troba dins del moviment Noucentisme. Al segle XX el que havien de fer era tenir cura amb la forma de manera que torni a seguir els models clàssics de l’equilibri i l’harmonia.

Josep Carner va escriure en l’època del Noucentisme i més endavant del post simbolista.

Aquest poema no es cap d’aquests dos sinó que es un poema que segueix un corrent conreat per diversos autors cultes provinents d’estètiques diferents que és el que anomenem el neopopularisme que fa que es segueixi les cançons populars. En aquest corrent es caracteritza per ser d’art menor, repetició de paral·lelisme, senzillesa,etc.

El tema del poema és la incertesa de la vida.

Aquest poema publicat dins del llibre El cor quiet (1925) és un exemple de la maduresa de Josep Carner (1884-1970), que es val de la forma de la cançó i d’uns versos l’Encís que fuig aparentment de to lleuger per tractar d’un tema de gran profunditat: l’Enigma de la vida.

Encís que fuig

Maria Antonia Salvà (1869-1958) influïda per Miquel Costa i Llobera, va començar a escriure una poesia molt personal basada en la projecció dels sentiments en la natura. Al 1910 va publicar al Llibre poesies.

Entre els seus llibres de maduresa cal destacar Espigues en flor (1926) del qual forma part L’Encís que fuig.

Oda a Guynemer

És un poema on la disposició del text esta format per una imatge, que es relaciona amb el contingut.

A principis del Segle XX van sorgir per Europa diversos moviments artístics de caràcter efímer i que tenien en comú el propòsit de renovació estètica els moviments avantguardes: futurisme, dadaisme, surrealisme, cubisme...

Josep Maria Junoy, pintor, escriptor i periodista nascut al 1887 i mort al 1955 va publicar l’Oda a Guynemer a la revista Iberia l’octubre de 1917 i posteriorment el va incloure al llibre Poemes & Caligrames al 1920. Junoy hi recollia l’actualitat i concretament el Sotrac viscut per la mort del jove aviador Francès Georges Guynemer que morí en combat aeri quan ja s’havia convertit en una llegenda viva. Guynemer encarna l’heroi modern, jove i arriscat, valent i generós i es presentat pel poeta juntament amb un altre mite del moment: una màquina nova que feia possible un dels somnis humans, valorar i experimentar la velocitat, veure el món en moviment i des d’una perspectiva nova (l’avió).

Tot l’enyor de demà

Salvat Papasseit és un poeta avantguardista però hi havia gent que deia que era un avantguardista fals. És un avantguardista que es basa en la forma i el futurisme i té molt en compte el contingut que s’acosta molt a les cançons tradicionals i la poesia tradicional.

El títol té un caràcter dual, és a dir, “l’irradiador del port” fa referència al futurisme i “les gavines” al contingut tradicional que feia servir. (lloc on va publicar el seu poema).

El poema és diu Tot l’enyor de demà i és un poema intimista i emotiu que es va publicar l’any 1921 dins el llibre L’irradiador del port i les gavines que combina els moments íntims i personals amb la influència, sobretot en els aspectes formals dels moviments d’avantguarda, especialment del futurisme.

Salvat Papasseit (1894-1924) en quest poema descriu la realitat quotidiana vista en l’acceptació de qui a causa de la malaltia, veu la mort ben propera.

La forma es molt futurista perquè utilitza versos trencats i esglaonats. El poema es pot dividir en tres parts:

- Primera estrofa  Introducció.

- Fins a la penúltima estrofa  Desenvolupament del poema.

- Última estrofa  Conclusió

En aquest poema no hi ha rima ni mètrica perquè es totalment irregular.

Vinyes Verdes vora el mar

Totes les estrofes tenen rima consonant, amb rima femenina els versos parells i masculina els imparells. El poema te caràcter cíclic que tindrà relació amb el contingut.

ACTIVITATS

1. Quina figura fonètica trobem al poema? Quina sensació crea aquest recurs?

- Predomina l’al·literació de labiodentals sonores [V] i sordes [f]. La sensació que crea es com si fos el vent.

2. En la descripció del paisatge , les vinyes és mouen a causa del vent. En quins versos?

- En el segon vers i en el quart a part també en els versos tretze i vint-i-u.

3. Explica el sentit de la cinquena estrofa i la figura retòrica que hi ha als versos 23 i 24.

- El sentit vol dir el pas del temps, ho fa a través d’una metàfora referint-se al mar o a les onades.

4. Localitza les personificacions que hi ha al poema.

- 2, 4, 17, 23, 24, 29.

5. La descripció del paisatge mostra un joc cromàtic entre diversos elements i els colors que els representen. Associa’ls.

- Pàmpol d’or, Vinyes verdes, Raïm negre, Fruita verda, Blau mariner, Serrellet de neu.

...