POEMES TERCER TRIMESTRE

POEMES TERCER TRIMESTRE

La balanguera

La Balanguera és una cançó popular que Joan Alcover (1854-1926) va recollir entre els anys 1902 i 1903 i va transformar en un poema que va ser musicat per Andreu Vives l’any 1926.

El poema d’Alcover es va publicar dins del volum Cap al Tard (1909).

L’any 1996 es va declarar la Balanguera l’himne oficial de l’illa de Mallorca.

El poma està format per versos octosíl·labs, rima consonant encadenada. Els imparells tenen rima femenina i els parells masculina.

Parla d’una vella que teixeix la vida de les persones i la compara amb una parca (deesa). També el tema del poema és una vella que és capaç de veure el futur i sap el que passarà i el pas del temps de la vida de les persones i la base del futur.

Sempre està comparant els elements de la vellesa i la joventut i tot i això constitueix la vida.

Cançoneta Incerta

Josep Carner és troba dins del moviment Noucentisme. Al segle XX el que havien de fer era tenir cura amb la forma de manera que torni a seguir els models clàssics de l’equilibri i l’harmonia.

Josep Carner va escriure en l’època del Noucentisme i més endavant del post simbolista.

Aquest poema no es cap d’aquests dos sinó que es un poema que segueix un corrent conreat per diversos autors cultes provinents d’estètiques diferents que és el que anomenem el neopopularisme que fa que es segueixi les cançons populars. En aquest corrent es caracteritza per ser d’art menor, repetició de paral·lelisme, senzillesa,etc.

El tema del poema és la incertesa de la vida.

Aquest poema publicat dins del llibre El cor quiet (1925) és un exemple de la maduresa de Josep Carner (1884-1970), que es val de la forma de la cançó i d’uns versos l’Encís que fuig aparentment de to lleuger per tractar d’un tema de gran profunditat: l’Enigma de la vida.

Encís que fuig

Maria Antonia Salvà (1869-1958) influïda per Miquel Costa i Llobera, va començar a escriure una poesia molt personal basada en la projecció dels sentiments en la natura. Al 1910 va publicar al Llibre poesies.

Entre els seus llibres de maduresa cal destacar Espigues en flor (1926) del qual forma part L’Encís que fuig.

Oda a Guynemer

És un poema on la disposició del text esta format per una imatge, que es relaciona amb el contingut.

A principis del Segle XX van sorgir per Europa diversos moviments artístics de caràcter efímer i que tenien en comú el propòsit de renovació estètica els moviments avantguardes: futurisme, dadaisme, surrealisme, cubisme...

Josep Maria Junoy, pintor, escriptor i periodista nascut al 1887 i mort al 1955 va publicar l’Oda a Guynemer a la revista Iberia l’octubre de 1917 i posteriorment el va incloure al llibre Poemes & Caligrames al 1920. Junoy hi recollia l’actualitat i concretament el Sotrac viscut per la mort del jove aviador Francès Georges Guynemer que morí en combat aeri quan ja s’havia convertit en una llegenda viva. Guynemer encarna l’heroi modern, jove i arriscat, valent i generós i es presentat pel poeta juntament amb un altre mite del moment: una màquina nova que feia possible un dels somnis humans, valorar i experimentar la velocitat, veure el món en moviment i des d’una perspectiva nova (l’avió).

Tot l’enyor de demà

Salvat Papasseit és un poeta avantguardista però hi havia gent que deia que era un avantguardista fals. És un avantguardista que es basa en la forma i el futurisme i té molt en compte el contingut que s’acosta molt a les cançons tradicionals i la poesia tradicional.

El títol té un caràcter dual, és a dir, “l’irradiador del port” fa referència al futurisme i “les gavines” al contingut tradicional que feia servir. (lloc on va publicar el seu poema).

El poema és diu Tot l’enyor de demà i és un poema intimista i emotiu que es va publicar l’any 1921 dins el llibre L’irradiador del port i les gavines que combina els moments íntims i personals amb la influència, sobretot en els aspectes formals dels moviments d’avantguarda, especialment del futurisme.

Salvat Papasseit (1894-1924) en quest poema descriu la realitat quotidiana vista en l’acceptació de qui a causa de la malaltia, veu la mort ben propera.

La forma es molt futurista perquè utilitza versos trencats i esglaonats. El poema es pot dividir en tres parts:

- Primera estrofa  Introducció.

- Fins a la penúltima estrofa  Desenvolupament del poema.

- Última estrofa  Conclusió

En aquest poema no hi ha rima ni mètrica perquè es totalment irregular.

Vinyes Verdes vora el mar

Totes les estrofes tenen rima consonant, amb rima femenina els versos parells i masculina els imparells. El poema te caràcter cíclic que tindrà relació amb el contingut.

ACTIVITATS

1. Quina figura fonètica trobem al poema? Quina sensació crea aquest recurs?

- Predomina l’al·literació de labiodentals sonores [V] i sordes [f]. La sensació que crea es com si fos el vent.

2. En la descripció del paisatge , les vinyes és mouen a causa del vent. En quins versos?

- En el segon vers i en el quart a part també en els versos tretze i vint-i-u.

3. Explica el sentit de la cinquena estrofa i la figura retòrica que hi ha als versos 23 i 24.

- El sentit vol dir el pas del temps, ho fa a través d’una metàfora referint-se al mar o a les onades.

4. Localitza les personificacions que hi ha al poema.

- 2, 4, 17, 23, 24, 29.

5. La descripció del paisatge mostra un joc cromàtic entre diversos elements i els colors que els representen. Associa’ls.

- Pàmpol d’or, Vinyes verdes, Raïm negre, Fruita verda, Blau mariner, Serrellet de neu.

Súnion

Carles Riba és l’autor del poema. Aquesta elegia (parla de l’enyorança) va ser escrita l’abril de 1939 a Bierville, un petit poble a prop de París on Carles Riba i altres intel·lectuals catalans és van refugiar després de la guerra civil.

Es tracta d’una composició molt elaboradora des del punt de vista formal i simbòlic. A partir del record del temple de súnion el poeta fa un viatge al passat, que compara amb un present de solitud i desolació.

El poema és el segon del llibre elegies de Bierville publicat l’any 1943.

ACTIVITATS

1. Aquesta elegia s’inspira en la visió del temple de súnion a dalt d’un promontori sobre el mar, on només resta en pau algunes columnes. Que simbolitza aquest temple:

- Simbolitza la cultura clàssica: per tant la Mediterrània de la qual som hereus.

- Simbolitza la resistència, també servia com a referència que marcava el rumb seguir dels mariners i navegants.

2. Quina relació estableix el jo líric entre el temple de súnion i la seva situació personal?

- La relació que s’estableix entre el jo líric i el temple de súnion és que fa ce resistència i de guia.

3. Quina és l’esperança que manifesta el jo líric?

- El fet que tard o d’hora podrem millorar i arreglar tot el que ha estat vençut.

4. En els versos finals sobretot la idea de la riquesa. Com s’expressa aquesta idea? Amb quins matisos?

- Parla de la idea de la riquesa però per dins de la generositat que té. I diu que encara que ell estigui ruïnós conserva la puresa.

El pendís

Es tracta d’un poema de sis estrofes de 8 versos tetrasíl·labs excepte el quart vers de cada estrofa que és octosíl·labs amb cesura.

Clementina Arderiu (1889-1986) és va consolidar com a poeta amb el seu segon llibre titulat l’alta llibertat de 1920. Va excel·lir en el conreu de la cançó. Aquest poema està basat en el neopopularisme que consisteix en la imitació de formes de la poesia popular. Això s’aconsegueix amb repeticions i versos d’art menor.

El tema central és la fortuna, existir i sentir perquè no tothom pot gaudir per això diu que és una fortuna, ella va viure aquesta fortuna quan era jove, i ara en canvi ens explica que la seva vida se li fa molt més difícil i li cal un gran esforç per mirar només endavant.

En la quarta estrofa constata que es troba perduda. En la cinquena explica que ningú ve a ajudar-la i en la sisena expressa el desig de tornar-se insensible “ com el morent” per veure’s menys afectada pels atzars de la vida.

Elegies de la represa VI

Rosa Leverani (1910-1985) va dedicar una part del seu llibre Presencia i record (1952) al gènere de l’elegia (poemes d’enyorança). Aquest poema forma part de 15 poemes elegies en els quals la poeta parla dels sentiments que afloren desprès de viure una apassionada història d’amor.

En aquest poema el jo líric certifica la intensitat de l’amor que sent per l’home estimat. Com que no troba les paraules per explicar-li el motiu i la naturalesa d’aquest amor el compara, mitjançant dues interrogacions retòriques, a fenòmens naturals que ella considera purs i intensíssims.

Al final del poema constata que no pot explicar l’amor que sent perquè quan l’estimat respira ho fa dins del respir d’ella i perquè és “l’únic somni viu que no podria arrabassar la Mort”. Va incloure aquest poema a les elegies perquè és una enyorança.

ACTIVITATS

1. Pel que fa al contingut s’hi poden distingir dues parts. Quines són? Quin element dona al poema un aire cíclic.

- La primera part és quan parla

...