Programació en C
Enviado por Rodrigoseharodr • 4 de Mayo de 2016 • Apuntes • 3.475 Palabras (14 Páginas) • 139 Visitas
PROGRAMACIÓ EN C
El llenguatge C es denomina com un llenguatge de nivell mitjà ja que combina elements de llenguatge d’alt nivell de complexitat (Fortran, Pascal, Basic...) amb la funcionalitat del llenguatge assemblador.
C permet la manipulació de bits, bytes i direccions (els elements bàsics amb els que funciona l’ordinador). Una de les seves altres característiques (com ja hem comentat) és que utilitza poques paraules clau (un total de 32). Totes les paraules clau estan en minúscula (C pot distingir entre minúscules i majúscules). Aquestes paraules clau són:
Taula 1 - Paraules claus emprades en el llenguatge C.
auto | break | case | char | const | continue | default | do |
double | else | enum | extern | float | for | goto | if |
int | long | register | return | short | signed | sizeof | static |
struct | switch | typedef | union | unsigned | void | volatile | while |
Els programes en C consisteixen en una o més funcions. L’única funció que sempre ha d’estar present és l’opció main, essent aquesta la primera funció a la que es crida quan comença l’execució del programa. Encara que main tècnicament no forma part del llenguatge C, s’ha de tractar-la com si ho fos, ja que si es fes servir per anomenar una variable, probablement confondríem el compilador.
La forma general d’un programa en C és:
instruccions del processador
declaracions globals
tipus_retornat main (llista de paràmetres)
{
seqüència de sentències
}
tipus_retornat funció_1 (llista de paràmetres)
{
seqüència de sentències
}
tipus_retornat funció_2 (llista de paràmetres)
{
seqüència de sentències
}
....
....
tipus_retornat funció_n (llista de paràmetres)
{
seqüència de sentències
}
El programa escrit d’aquesta manera rep el nom de codi font i es pot escriure en un o més arxius. Per tal que el programa pugui ser executat s’ha de compilar i enllaçar (linkar) amb totes aquelles funcions de la biblioteca que es necessitin.
El procés de compilar consisteix en traduir el programa en codi font a llenguatge màquina. El procés d’enllaçat consisteix en afegir rutines (pròpies o de biblioteques existents) que també estan en codi màquina. Una vegada es fa això obtenim un programa executable.
ELEMENTS
Comentaris
Els comentaris són textos que no són processats pel compilador. Serveixen com a informació pel programador. Per tal que el text sigui interpretat com a comentari, aquest té que estar entre els símbols /* (per l’inici) i */ (pel final). Aquests apareixeran de color verd.
Identificadors
Es fan servir per referenciar les variables, les funcions, etc... La seva longitud en caràcters pot variar, entre un o varis. El primer caràcter té que ser una lletra o símbol subratllat els caràcters següents poden ser lletres, números o símbols de subratllat. Les minúscules i les majúscules es tracten de manera diferent.
Un identificador no pot ser igual a una paraula clau ni tenir el mateix nom que una funció ja escrita o que sigui a la biblioteca.
Constants
Són expressions amb un significat invariable. Aquestes poden ser:
- Números enters: el seu format és el de “signe, dígit, marcadors”. El signe pot ser negatiu (-) o positiu (per defecte). Els dígits es poden escriure en notació decimal, octal, o hexadecimal. Farem servir la decimal. Els marcadors defineixen el tipus d’enter, per exemple, la “l” associa un enter long i la “u” un de tipus unsigned com: 1234lu
- Números reals: el seu format és “signe, dígits, e, signe_exponent, exponent marcador”. Els dígits indica una seqüència de números que poden portar un punt separant la part entera de la decimal. L’e indica el començament del valor exponent de base 10. Exponent és una constant enter decimal. Marcador és una (f o F) i/o (l o L), on les primeres indiquen una constant float i les segones una doble precisió. Per exemple: -13.13e-17f (és -13.13 per 10 a la -17).
- Caràcters: la seva forma és ‘carácter’ (entre apòstrofs). Pot ser introduït des de el teclat o mitjançant l’ús d’un caràcter especial (\) per avisar al compilador. El caràcter nul (NULL) es pot representar com ‘\0’. Aquest caràcter es posat sempre pel compilador al final de qualsevol cadena de caràcters. Una cadena de caràcters és una seqüència de caràcters tancada dins de dobles cometes.
Variables
Una variable és una posició de memòria amb un nom, que s’utilitza per mantenir un valor que pot ser modificat al programa. Totes les variables s’han de declarar abans de poder-les fer servir. Una variable pot ser fixada a una constant amb la sintaxis:
const tipus identificador= valor per exemple: cons tint a=10
Operadors
Els operadors són paraules o símbols que fan que un programa actuï sobre les variables. A llenguatge C existeixen sis tipus d’operadors. Aritmètics, relacionals, d’assignació, lògics de direcció i de moviment.
Sentències
Una sentència és una expressió en C on s’esperen unes conseqüències, normalment són assignacions, operacions, etc...
Macros del processador
Una macro és una codificació d’instruccions que impliquen una o varies accions. El preprocessador pren com a entrada el programa font en C abans que el compilador i executa totes les macros que troba.
TIPUS
Si diem en C que un objecte és d’un tipus, això vol dir que aquest objecte pertany a un conjunt específic de valors amb els quals es poden realitzar un conjunt d’operacions també determinades.
...