Títol De La PAC: Pedagogia Social Versus Educació Social

PAC 1- Sara Latorre Salort

1) Hi ha 3 vies d’aproximació a la construcció de la Pedagogia Social: la via històrica, la pràctica i l’analítica. Seguidament desenvoluparem cadascuna d’elles.

- Via històrica: Respon a la pregunta, Què han dit els pedagogs socials respecte a la Pedagogia Social des de que va sorgir? Tracta d’explicar com ha anat evolucionant la Pedagogia Social al llarg dels anys, i segons les diferents concepcions que d’ella han tingut els diversos estudiosos i pedagogs. La Pedagogia Social va sorgir per primera vegada a Alemanya; i si hi ha una persona destacada en aquesta matèria es Paul Natorp, filòsof i pedagog considerat el pare d’aquesta disciplina.

Natorp es va fonamentar en la idea pedagògica de Kant. Ell va centrar la pedagogia en l’home. Opinava que les persones no creixien aïllades, si no que formaven part d’un conjunt, d’una comunitat, sense la qual no podria ser considerat “home” ja que som sers socials. Es així com sorgeix el terme Pedagogia Social que es refereix a l’educació de l’individu de forma òptima per a que puga formar part d’un conjunt, d’una societat; per això es necessari conèixer les circumstancies en que viu una societat, per comprendre-la i poder educar-la amb conseqüència.

- Via pràctica: Respon a la pregunta, que fan hui en dia els pedagogs socials i els educadors? Es a dir, que fan al seu lloc de treball, com extreuen informació per a dirigir correctament les seues pautes d’actuació, i com s’informen sobre si els resultats obtesos son òptims o no.

No es parla massa d’aquesta via tot i que es molt important, ja que no es el mateix la teoria que la pràctica de la Pedagogia Social; no es igual postular sobre la Pedagogia Social que dur-la a la pràctica (feina que fan els educadors socials) amb els conseqüents problemes i dubtes que poden sorgir.

El Dr. Antonio Petrus, per exemple, postula sobre aquest tema; donant pautes sobre la societat del segle XXI, i com em d’evolucionar d’una Pedagogia Social més arcaica basada en les teories del passat a fer-ne una de més dinàmica i més pràctica adequada al nou estil de vida de les persones.

- Via analítica: Tracta bàsicament de fer una síntesis sobre que em aconseguit fer mitjançant la raó per explicar la relació entre la pràctica i la teòrica, es a dir entre el que es deia i el que es feia. Es a dir recull els aspectes històrics i pràctics de la Pedagogia Social; es a dir que s’entén hui en dia per Pedagogia Social, tant a nivell científic com a nivell disciplinar; teoria i pràctica deuen estar en harmonia per arribar a bon port.

2) La relació que s’estableix entre Pedagogia Social i Educació Social, es simple: La Pedagogia Social es la ciència que permet realitzar l’educació; es a dir dona raó de ser a L’Educació Social. La Pedagogia Social venen a ser teories, es a dir, formes d’entendre l’educació; mentre que l’Educació Social es la pràctica que es deriva d’aquestes teories, es a dir l’acció exercida sobre els educands.

3) Si ens preguntem per l’origen de l’Educació Social, l’hem de buscar al segle XVI amb l’aparició del mercantilisme. Al principi L’Educació Social estava només lligada a l’àmbit escolar; però arran d’aquesta nova forma de mercat s’estendrà més enllà. El mercantilisme era un sistema econòmic que prometia progrés i riquesa per a la població, però en lloc d’això va provocar grans desigualtats, només hi havia riquesa per a uns quants, mentre que els altres vivien en la més absoluta pobresa. Per tant diguem que

...