CARITAT I ASSITENCIALISME

BLOC 1. CARITAT I ASSITENCIALISME

1. Conceptes de caritat i assitencialisme.

Al començar a treballar el tema tenia l’idea de que els conceptes de caritat i assistencialisme marcaven el naixement dels serveis socials, ens servia per entendre els seus inicis, però que havien quedat obsolets.

El concepte de caritat va sorgir a l’època medieval, on la pobresa formava part de la societat, l’imatge del pobre va canviar radicalment, es va començar a veure com persones perilloses associades a delinqüència i malalties. Hi havia una classificació de la marginalitat, on s’inclouen els pobres dignes (víctimes de les circumstancies) i indignes (responsables de la seva condició), hem semblava un fet molt llunyà, poc extrapolable als nostres díes, fins que vaig llegir l’article de Galbraith on comenta l’existència de pensadors que intenten justificar la pobresa culpabilitzant a les seves victimes, avui dia continuem trobant arguments com aquests, com John Kasich (gobernador d’Ohio) que va declarar que “el que acaba en la pobreza es porque merece ser pobre”. La resposta que es donava llavors a la pobresa era la caritat cristiana i la solidaritat fomentada en l’ajuda mútua, ja fossin familiars, amics, veïns... És llavors quan miro al meu voltant i m’adono que això també continua existint, gent que porta roba que ja no vol a l’església, que porta joguines a associacions, que en el moment en el que passa qualsevol catàstrofe natural fa un donatiu, programes de televisió com el que fan a la televisió pública anomenat “Entre todos” on la gent truca per donar certa quantitat de diners a aquelles persones que apareixen, però tot això no produeix una satisfacció de les necessitats reals de les persones.

En el moment en el que apareix l’assitencialisme trobem una societat molt diferent, s’han produït molts canvis en tots els àmbits de la vida, en aquest cas la caritat és substituïda per formes d’ajuda més ordenades. Trobem ajudes individuals (s’expandeix el model assistencial de tancament que permetia satisfer les necessitats bàsiques, evitar la propagació de malalties, rehabilitar costums...) i familiars (com l’assistència domiciliaria, que permetia mantenir la independència de les unitats familiars), donant el mínim d’ajuda per d’aquesta manera, intentar que la persona que rebia l’ajuda no es convertís en un inútil (cosa que també podem relacionar amb l’article de Galbraith).

Es produeix un fet important que marca l’inici dels serveis socials, es comença a donar més importància als mecanismes o polítiques socials que no pas a les prestacions econòmiques. Al llarg del capítol cinc hem pogut veure els inicis i l’evolució dels serveis socials, però... i la societat? També ha evolucionat la imatge que tenim de la pobresa? Perquè seguim amb els mateixos tòpics o estereotips? Perquè seguim pensant que la millor forma d’ajudar a algú és amb una prestació econòmica? La pobresa és limita a l’economia?

BLOC 2. CONCEPTE DE NECESSITAT, DRET SOCIAL, PRECARIETAT.

5. Tenint en compte la situació de necessitat i la seva valoració, les actuacions considerades per tractar la pobresa han de ser enfocades només des de les prestacions econòmiques?

Una necessitat és allò imprescindible per viure dignament en la societat, la situació de necessitat ens impedeix fer front a les despeses essencials per el manteniment propi o de la unitat de convivència, per valorar-la es tindrà en compte el patrimoni, els ingressos econòmics i les condicions socials, per tant, tot i que el tema econòmic és un factor important a l’hora de realitzar la seva valoració no vol dir que també sigui el més important a l’hora d’intervenir.

Cal tenir en compte que una

...