LA INSTITUCIONALITZACIÓ DEL DISCURS POLÍTIC DE PODEMOS

LA INSTITUCIONALITZACIÓ DEL DISCURS POLÍTIC DE PODEMOS

Guillem Solano Iglesias

Tutora : Clara Camps Calvet

NOU ESQUEMA DEL TREBALL

INTRODUCCIÓ : Que es el que faré (comparativa de discursos entre dues eleccions generals del partit de Podemos) i perquè ho vull fer ( perque em semblà molt interessant el discurs , per poder veure si ha canviat o no )

MARC TEÒRIC : Es basarà en la institucionalització dels partits al entrar al poder , es a dir, els canvis que es donen en els partits quan s’introdueixen en les institucions polítiques.

CONTEXT :  Explicar el context històric i social de les dues eleccions generals en les que ens centrarem . També aprofitar per fer una mica d’història del partit polític i dels seus membres.

METODOLOGIA : Com ho he fet ? serà agafant els debats politics i els actes electorals més importants de les dues eleccions generals escollides i fer una comparativa. Veure com es va generar aquest discrus : a la tele, als carrers, a les xarxes, etc.

RESULTAT : Quins son els resultats d’aquesta comparativa, quines son les diferències i les conclusions de comparar els seus discursos en aquests dos moments diferents.

RESUM

Aquest projecte es centra en realitzar un anàlisi sobre la institucionalització dels partits polítics i el canvi de discurs arrel d’aquesta ,com a marc teòric.  L’estudi es recolza en aquest marc teòric per poder analitzar , a partir de dos moments claus de la formació de Podemos, quin es el grau d’institucionalització del partit.  Aquest anàlisi es basa en el discurs i aquelles dimensions que el relacionen amb un partit institucionalitzat, les quals seran estudiades a través d’una metodologia fonamentalment qualitativa. La metodologia es basarà en analitzar diferents discursos , actes i programes electorals de la formació en dos moments determinats. Per així poder fer una comparativa d’algunes dimensions del discurs relacionades amb la institucionalització política de la formació de Podemos, que formaran els resultats del estudi.

Paraules clau : Institucionalització , partit polític,  Podemos, discurs polític, canvi , institucions polítiques.

ABSTRACT

This project focuses on an analysis of the institutionalization of political parties and the resultant change of discourse, as a theoretical framework. The study builds on this theoretical framework in order to analyze and contrast two key moments in the formation of Podemos, evaluating the degree of institutionalization of the party. The analysis is based on the discourse and dimensions that relate it to an institutionalized party, which will be evaluated through a fundamentally qualitative methodology. The methodology will be based on analyzing different speeches, events and electoral programs of the formation at two given times. All this, will enable a comparison of a number of key aspects of the discourse related to the political institutionalization of the formation of Podemos, which will provide the building blocks for the conclusions of the study.

[pic 1]Key words : institutionalization,  political party, Podemos, political discourse, change, political institutions.

INTRODUCCIÓ

Aquest treball té com a finalitat analitzar el fet de si el partit polític de Podemos ha canviat el seu discurs a causa de la seva institucionalització. És a dir, si el fet d’introduir-se en les institucions polítiques de l’Estat Espanyol ha suposat un canvi important en el seu discurs davant dels electors, la ciutadania i els mitjans de comunicació.

En el marc teòric d’aquest treball faré un repàs de les principals contribucions teòriques que s’han realitzat sobre els partits polítics,el seu paper en la política, la seva organització i la seva institucionalització. Des d’antics autors i els seus plantejaments teòrics sobre el partit polític (Gramsci , 1949 ; Marx , 1852) fins als principals autors que han teoritzat sobre els sistemes de partits i la institucionalització política com a tal, ja a finals del segle XX i inicis del XXI.(Ostrogorsky , 1902 ; Selznick , 1948 ; Huntington , 1976).

La formació de Podemos va suposar una irrupció en el mapa polític espanyol i una font d’esperança per una part de la ciutadania espanyola que es trobava en una situació de insatisfacció causada per les polítiques que es van donar arrel de la crisis de la década de l’any 2000. Així doncs, un grup d’activistes socials, d’intel·lectuals i politòlegs van decidir formar un partit polític per intentar portar els problemes de la població més desfavorida a l’agenda política del país.

Es l’evolució d’aquest partit polític i el seu procés de institucionalització, el context que ens permetrà afirmar o negar, que s’hagi donat un canvi en el seu discurs a causa d’aquest procés. El pas d’un moviment social o un conjunt d’aquests a partit polític, és una discussió que ha afectat a les ideologies comunistes i socialistes des del naixement dels primers partits polítics. Aquesta discussió també va afectar a la formació de Podemos, i la seva introducció en les institucions polítiques va suposar una gran divisió de idees dins de la formació.

Per poder analitzar els canvis de discurs utilitzaré una metodologia bàsicament qualitativa, que es basarà en extreure diversos indicadors de la institucionalització que es puguin apreciar o constatar a partir del discurs polític de podemos. La comparativa es farà entre els resultats que extregui a partir d’aquests indicadors discursos dels principals actes, debats i programes electorals de la formació en la campanya electoral de les seves primeres eleccions generals i de les últimes.

A través d’aquests indicadors intentarem contrastar la següent hipótesi :

• La insitucionalització de Podemos ha fet variar el seu discurs des de les seves primeres eleccions generals a les últimes a les que es va presentar.

Aquest serà l’objectiu d’aquest projecte. A part del marc teòric i dels resultats es presenta una contextualització del fenòmen Podemos i un recorregut per la seva història i orígens. Això ens permetrà entendre d’una forma més àmplia el pas d’un conjunt de demandes i moviments socials a un partit polític que governa actualment el nostre país, i el canvi de discurs que aquest procés suposa.

BIBLIO :

Gramsci, Antonio. Notas sobre Maquiavelo, sobre la política y sobre el Estado moderno, 1949.

Marx, Karl. 18 brumario de Luis Bonaparte, 1852.

Ostrogorski, Moisei. Democracy and the organization of political parties, 1902.

Selznick, Philip. Foundations of the theory of organization. 1948

Huntington, Samuel. No easy choice : Political participation in developing countries. 1976.

Gramsci, Antonio. Quaderni del carcere. 1929/35.

MARC TEÒRIC

Abans de formalitzar-se i centrar-se l’anàlisi dels partits polítics en sí mateixos, molts autors clàssics havien tractat d’explicar i de proposar certes idees relacionades amb aquests partits. No obstant, no es tractava d’un estudi dels sistemes de partits, sino en formes d’arribar al poder, donant poca importància al tipus d’organització  que ho aconseguís. Sempre ha estat un debat, que obviament també ha afectat a la formació que analitzo en aquest treball, dins dels moviments socials i polítics com guanyar capacitat per poder transformar l’entorn. Com passar de ser un moviment a ser un actor.

Es el cas de Karl Marx i Friedrich Engels, entre molts altres. El moviment obrer i socialista i tota la seva base teòrica i ideològica que va nèixer durant el segle XIX, ja es plantejava certs aspectes sobre els partits polítics. No obstant, en aquell moment el concepte de partit es confonia amb el de “corrent d’opinió”. Encara no s’havien constituit els grans partits moderns amb programes, estatuts i una màquina administrativa a nivell nacional.

Es pot apreciar com durant el segle XIX i principis del XX els partits obrers van adoptar diferents formes : una petita organització internacional de quadres comunistes (com la Lliga dels Comunistes de mitjans de segle) ; una gran federació internacional d’organitzacions sindicals ( com la 1a internacional) ; o ja més endavant, partits socialistes nacionals i de masses ( com la socialdemocràcia alemana i altres).

Marx i Engels van participar en diversos partits, dels quals he comentat, però sempre ho van apreciar com a un instrument privilegiat en la lluita pel derrocament revolucionari del capitalisme i l’establiment del socialisme. Mai van optar de forma clara per una sola forma d’organització. Aquesta havia de servir, en última instància, a la política de la transformació i no al revés. Cada cop que una forma d’organització era superada per la realitat del moment, no tenien por a abandonar-la i buscar altres formes més adequades.

També eren conscients de que les formes del partit havien de variar de país a país, en funció del nivell de la lluita de classes i de les particularitats nacionals. Per ells els partits havien de : ser un partit de la classe obrera i al mateix temps de l’avanguarda d’aquesta classe ; ser un partit de ruptura amb el capitalisme ; ser un partit internacionalista ;  i per últim, ser un partit regit per normes centralistes i profundament democràtiques.

Marx, en oposició a certa part de la socialdemocràcia, creia que aquesta consistia en exigir institucions democràtiques, no per a abolir els dos extrems socials (capital i treball assalariat) sinó per atenuar la seva antítesi i convertir-la en armonia i norma. Ho explica de la següent forma :

...