Models I Pràctiques D'Educació Social

1. Per un educador social pensar, elaborar i llegir models d'acció socioeducativa és importantíssim per portar a terme la seva tasca, és a dir no pot entendre l'acció social sense la pràctica i la teoria, si fos així, la pràctica no té cap sentit sent una activitat amb poc fonament i la teoria sense pràctica queda buida; per aquest motiu un educador té que posar en marxa models d'acció socioeducativa amb una mirada crítica per tal de transformar.

Els models d'acció socioeducativa ens ajuden a donar respostes al desafiament de l'estructura de l'educació del subjecte tenint en compte el seu moment històric.

El tractament que farem de cada model no seran casualitats, sinó que estaran posicionats segons els educadors, les institucions, les polítiques públiques...etc.

Cal tenir en compte que hi ha una relació molt estreta entre model i pràctica, el model intenta deixar clar com entén el món i què considera l'agent de l'educació social envers a la persona amb qui treballa, els continguts culturals que transmet, les metodologies utilitzades, el marc institucional i evidentment la seva funció com agent educatiu. L'acció social no consisteix en donar una resposta immediata a la demanda que el subjecte fa, sinó que ha d'intentar crear un espai d'interrogants per tal d'afavorir un vincle educatiu amb el subjecte. Sempre s'ha d'interposar entre els subjecte i l'educador un camp intermediari que és la professionalitat, aquest fet permet a l'educador interrogar-se abans de respondre, proposant una acció fins a poder formular una hipòtesi, tal i com assenyala Weber és una hipòtesi ja que ni el subjecte es dóna compte de la causa del seu acte i l'educador ha de saber a qui es dirigeix. Per tant l'acció educativa és una resposta mediada no una resposta directa.

El model planteja un espai de reflexió sobre l'acció o praxi educativa, formulant hipòtesis: quins conflictes apareixen, què està passant, per què...sense una finalitat prèvia obert als esdeveniments, a la imprevisibilitat, considerant sempre el subjecte. L'acció socioeducativa no consisteix en insistir sinó en existir una trobada entre agent i subjecte al món de la cultura, és a dir, es posa en joc l'inter-est, intervenint: allò donat (cultura plural), lloc de l'nter-est i el vincle educatiu.

L'educació consisteix en dos elements l'agent de l'educació, el qual la seva tasca és transmetre el patrimoni cultural i l'altre el subjecte que s'apropia i transforma aquesta herència cultural. Sent aquesta la clau de l'educació, si l'educador està interessat en la cultura plural promou que el subjecte estableixi un vincle amb la cultura. (Herbart).

És innegable que les persones requereixen d'altres persones per la seva subsistència, sense deixar de banda l'època, les costums la cultura del moment històric i evidentment de l'entorn on s'ha nascut. El vincle i el feedback són importantíssims per portar a terme la nostre tasca com educadors socials ja que l'amarratge del subjecte a la cultura és necessària, és la base de l'educació social. Per tant, una de les principals preocupacions de l'acció social educativa és transmetre aquests llaços amb la cultura.

2. Hi ha dos grans discursos que apareixen en l'actualitat, un va encaminat cap al control social de les poblacions basat en el neohigienisme i l'altre més pedagògic orientat a l'acció educativa, considerant el subjecte una construcció de recerca i de coneixement.

Aquests dos models d'acció son preponderants en el camp de l'educació social.

- Model neohigienista de control poblacional: en aquest model el terme prevenció és paraula clau, ja que està relacionada amb la necessitat de control a tots aquells que estan considerats perillosos per la societat, estigmatitzant els subjectes classificant-lo i etiquetant-lo. D'aquesta manera s'obliga al subjecte a un control de la seva vida a partir de les institucions que possiblement no estimulen la cultura, està obligat a acceptar el model de vida que li han presentat i si no és així queda aïllat de la societat.

Els discurs del model neohigienista hi ha una clara intenció d'optimitzar els dispositius de control per tal d'aconseguir una població totalment vigilada. En la nostre societat es predeterminen les persones que pertanyen al sectors socials més pobres, delinqüents, presos, malalts mentals, famílies desestructurades... Els professionals acaben tenint un únic discurs i un únic model que gestioni les intervencions.

Les pràctiques pedagògiques han d'oferir la possibilitat del canvi, amb la capacitat que el subjecte triï el gran ventall que proposa la cultura i l'educació, basat en el canvi i la integració del subjecte des de totes les visions que ofereix la vida, i no crear una dins-fora.

- Model crític d'educació social: en aquest model s'intenta desenvolupar la personalitat i les capacitats cognitives del subjecte, apropiant-se dels patrimonis culturals, a partir de l'interès que posa en joc l'educació social. L'objectiu d'aquest model és intentar “formar” un subjecte que tingui un pensament crític, reflexiu i creatiu amb autonomia a l'hora de prendre decisions i amb uns valors socials creats i no imposats. Model que intenta promoure el pensament crític a través de la reflexió amb el desenvolupament històric de la nostres societats, tenint una presa de consciència del nostre entorn.

3.

“Tot” tot és possible

“Tot” res no és possible

“No tot”

Model panòptic (imposat). Decisió sobre el subjecte (modalitat intervencionista)

...