POLÍTIQUES SOCIALS I EDUCATIVES

POLÍTIQUES SOCIALS I EDUCATIVES

Política social. Introducció.

1. Estructura social i desigualtat.

Com a estructura social, entenem diferents formes d’organitzar la societat. Normalment de forma jeràrquica, de gènere, per motius culturals o ètnics...

Què és la política social?

És un concepte molt nou i fa referencia al concepte de la ciutadania, que va lligat al compliment d’uns drets als que poden accedir.

Neix amb l’estat modern per mediar en el conflicte de classes.

Afecta a la distribució dels recursos de les nostres societats.

Implica el disseny i la implementació (programada i estructurada) d’iniciatives per respondre necessitats considerades bàsiques.

Què considerem què és bàsic?        

Com a necessitat bàsica podríem considerar menjar, llum, aigua, educació, sostre, salut, però va més enllà de la subsistència d’una persona.

El que és bàsic anirà canviant segons el que és prioritari o no, com podem veure en la retirada de la targeta sanitària.

Hi ha diferents temes que per alguns seran considerats bàsics i per altres no:

• La reproducció assistida pública per a dones lesbianes y les dones soles.
• Cobrar a los “sin papeles” la seguridad social.
• El canvi de sexe o no.
• Augmenten les assegurances sanitàries.

Tot va relacionat amb els recursos que hi ha per avarca les necessitats i saber prioritzar uns bàsics sobre els altres.

Qui hauria de participar en la decisió de que és bàsic o no?

Principalment haurem d’anar en busca d’aquelles persones afectades, perquè ens ajudin a decidir que és bàsic, i això dependrà del moment i el tipus de societat que hi hagi.

Quins són els límits de la resposta pública en l’espai privat?

La política social permet donar resposta a totes les necessitats.

1. Formes d’estratificació. Introducció

Els sociòlegs parlen d’estratificació social per descriure desigualtats que existeixen entre individus o grups en la societats humanes. (...) Podríem dir que la societat es composen “d’estrats” jerarquitzats en què els més afavorits estan a dalt i els menys privilegiats a baix.

La estratificació es definiria com les desigualtats d’estructura entre diferents agrupaments individuals (per motius de riquesa, d’ètnia, de gènere, edat, etc.)

• Per classe social       classisme[pic 1]
• Per ètnia       racisme [pic 2]
• Per gènere        sexisme [pic 3]
• Per edat       edisme (Considerar que cada edat te lligades unes activitats. Les polítiques socials davant això intenten paliar, i l’educació te un paper molt important en el canvi de classe social. [pic 4]
• Etc.

Quin impacte tenen les polítiques socials-educatives en la transformació de les desigualtats?  

Paper de l’educació com a igualador social

On hi ha més atur? (Afegir altres variables)

Exemples de tipologia d’estratificació social

Trobem diferents tipologies en diferents etapes de l’historia i en diferents països, aquestes poden ser:

• Esclavatge: uns individus són propietaris d’uns altres.
• Casta: defineix quin tipus de contacte es pot establir entre persones de diferents nivells.
• Estaments: cada estament te uns drets i deures. A Europa: aristocràcia i noblesa, clergues, plebeus. Basat en la noblesa per naixement, era difícil canviar de classe però podies si et casaves amb algú d’una classe superior. (feudalisme)
• Classe: està basat en la propietat de riquesa i ocupació. Influeix sobre l’estil de vida. La mobilitat social es formalment possible. Persones que comparteixen mateixos recursos econòmics. És en la classe social on s’introdueix la igualtat jurídica davant la llei, ja que formalment està reconegut iniciar batalles.

Principals aportacions en el desenvolupament de teories sobre l’estratificació

 La classe social emergeix en el transit cap a una nova societat, es generen desigualtats però també noves possibilitats.

Trànsit cap a la modernitat Fi de l’orde tradicional

Cultures premodernes i modernes:

Les persones gaudim a la modernitat d’una existència material més segura que en qualsevol sistema pre-modern. No obstant augmenten les incerteses.

1. Ritme del canvi que la modernitat posa en marxa
2. L’àmbit del canvi: la supressió de les barreres de la comunicació entre les diferents regions ha permès que s’hagin donat transformacions socials arreu del mon.
3. Les institucions modernes tenen també unes característiques intrínseques particulars que no es donen en altres èpoques

Les desigualtats socials als nostres dies:

La classe social ha afectat la majoria d’esferes de la vida social .

Distribució desigual renda: Persistència de la pobresa també als països industrialitzats per una distribució desigual de la renda i les riqueses:  

Diferència entre renda i riquesa: la renda fem referencia al salari ( feina feta, diners d’inversió, etc). També el nivell de riquesa com per exemple les propietats que es te (herència).

L’impost que hi ha sobre la renda es carrega més sobre la renda que sobre la riquesa.

Les grans fortunes venen de la riquesa no de la renda, malgrat això segueix hagen moltes desigualtats.

Gènere augmenta el risc d’exclusió:

Encara avui dia en molts països la carrega familiar acaba sent de dones, es a dir, recau molt mes en dones que en homes.

La norma de creixement actual de famílies monoparentals: mares solteres (voluntàries) o bé aquelles que s’hi troben (ex: no rebre la custodia).

La norma de creixement actual de famílies recau mes en dones que en homes.

La mobilitat social i els seus mites

Com es pot generar la mobilitat social?

Tenim autors que en parlen:  

Marx: el canvi de la desigualtat per ell es difícil aquest canvi però no impossible.  

 Weber : pensa que aquet canvi de la desigualtat podria ser portat a terme per les classes socials mes baixes, sense la dificultat que considerava Marx.

Bourdieu: fa la connexió de la classe social amb el àmbit educatiu. Ell fa referencia l’enclassament. Entrem amb aquelles desigualtats i sortim  amb elles.

Somni de mobilitat social ( somni americà)

Tot i que Amèrica ens parla de la igualtat d’oportunitats, trobem que malgrat la taxa d’atur es baixa, trobem persones que sense estar a l’atur ha d’estar treballant en 2 o 3 feines a la setmana per poder tenir una renda bàsica. O bé ens trobem persones que viuen al carrer però estan treballant. Per tant aquet somni americà està qüestionat.

Les polítiques socials no intenten acabar amb un sistema desigual sino que intenten pal·liar les conseqüències d’un sistema desigual.

Repte global

Europa gairebé 84 milions d’europeus (16%) viu per sota del llindar de la pobresa (dades 2008).

4t món: persones que no arriben accedir a condicions bàsiques de vida.

Pobresa i desigualtat

 Amartya a treballat molt el que es la pobresa:

Pobresa Absoluta o de subsistència i pobresa Relativa

Absoluta: gent que es mor de gana o de fred.

Relativa: seràs pobre depenent del lloc on visquis, amb els mateixos recursos, com tindre accés a internet.

Amartya estudia sobre la població a l’India, desarrollo y libertad/ l’india contemporània:llibres d’Amartya).

Amartya diu que la renda no es la única que genera per tenir capacitats o no, sino que tenim altres factors.  

Relació renda i capacitats

Aquesta relació és fonamental en l’avaluació de mesures públiques per reduir la desigualtat i la pobresa.

Per exemple→ qüestions d’edat: si tens problemes de mobilitat això pot marmar en les tevés capacitats d’acció i això requereix que necessitis mes instruments, això incideix amb la pobresa.

Bàsic en l’avaluació d’actuacions públiques

Quines capacitats a mig termini em permeten incrementar la renda d’una persona? - Treball 

Relació entre pobresa i pobresa relativa→ augment de les capacitats de les persones

Col·lectius que preocupen amb mes pobresa a Europa:

-  Població gitana ( Nacional estrangera de Roma)

- Discapacitats

-Població jove

Em de tenir en conte molts factors quan entrem en el tema de pobresa, es a dir, en famílies monoparentals poden haver altres factors dintre (com persones amb discapacitat etc.)

...