Pac Intercultural

PAC 1.2

Reflexió: Com i a través de què i de qui es transmeten els prejudicis. Quines conseqüències té la incorporació inconscient d’estereotips i prejudicis en l’acompanyament educatiu de col•lectius amb dificultats de participació social i cultural. Qui se’n beneficia? Qui en surt perjudicat? Exemplifica les teves reflexions.

Per entrar en dins del concepte prejudici i estereotip, primer hem d’entendre el concepte d’univers referencial, i la construcció del sentit, ja que “l’ésser humà necessita donar sentit a allò que li envolta”(Rodrigo,M. 2006) Aquest sentit és un procés generat per la socialització del l’individu i la percepció subjectiva del mateix. Vindria a ser la diferència entre significat i significant de les paraules, el que és i el que concebem del mateix terme.

I dins d’aquest univers referencial, personal i intransferible, amb una base etnocèntrica més o menys fixa, hi conviuen prejudicis i estereotips que han anat arrelant-se o desapareixent a mesura que anem adquirint nous coneixements.

“El prejuicio es una predisposición categòrica para aceptar o rechazar a las personas por sus características sociales reales o imaginarias” (Ligth, Keller y Calhoun, 1991. Pàg. 356)

El prejudici, en la seva arrel etimològica, ens indica pre judici, “jutjar abans de”, en aquest cas, abans de conèixer. Respondria a una actitud davant un estímul, una actitud d’estalvi de temps en el que estarien d’acord Mann (1973) i Guirdham (1999), davant un estímul conegut, tenir una resposta preparada, sense haver d’anar més enllà.

Els prejudicis s’aprenen. Des de petits, sobretot en l’etapa infantil i l’etapa escolar, es comencen a adoptar les pautes socials que s’observen i s’absorbeixen dels agents socialitzadors: família, escola, mitjans lúdics, mitjans de comunicació,... Tots els prejudicis que aquests agents puguin tenir, i que s’expressin de forma verbal, gestual o visual, seran captats pels infants. I aquests infants aprendran dels adults a transmetre els mateixos prejudicis per una simple associació de idees. Per exemple, l’any passat en un centre de dia on hi ha infants entre els 4 i els 16 anys, a Nou Barris. A l’hora de berenar un nen de 10 anys feia plorar a una nena de 6 anys, ningú dels dos volia explicar-nos que havia passat, a tots dos els hi feia massa vergonya. Al final ho vam saber, el nen volia veure les dents de la nena, deia que les tenia negres, i que si no, se li tornarien. “Todos los moros tienen los dientes negros”. La nena es musulmana.

L’explicació dels prejudicis, segons les teories més modernes, fan referència a la necessitat humana de diferenciar-se de l’altre, un cop es pren consciència de l’existència d’aquest. Aquesta diferenciació ajuda a arrelar la permanència al propi grup, creant un sentiment d’autoestima i d’identitat. Un dels motius que pot fer augmentar els prejudicis és la por per la integritat del grup.

Com dèiem anteriorment (Mann, 1973; Guirdham, 1999), es poden entendre els prejudicis com una simplificació excessiva on es tendeix a completar la informació que es desconeix amb altres de similars per associació. Quan s’engloba dins d’una mateixa categorització a persones o institucions (realitats humanes), estaríem parlant d’estereotips.

Però completar la informació de la que parlàvem no garantitza la reducció o eliminació dels prejudicis o estereotips; aquesta incapacitat per canviar el sentit està vinculada amb la inflexibilitat cognitiva, on les creences i coneixements s’han arrelat des de la infància, en l’entorn familiar i sociocultural.

En aquest punt cal remarcar que els canvis referent als prejudicis i als estereotips requereixen treballar amb informació i espai de debat, així com la participació activa de tots els agents socials.

D’altra banda, tot i que hi ha prejudicis positius i negatius, on la resposta és d’acceptació o de rebuig, la tendència dels prejudicis és negativa, ja que és basen en generalitzacions i informacions no contrastades ni fonamentades. Aquests prejudicis poden ser utilitzats, inconscient o conscientment, per discriminar i/o excloure determinats grups, o des de la basant positiva, per justificar la superioritat d’un grup vers l’altre,

...