Segona Guerra Mundial

1._ Introducció

Si això es un home va ser una obra escrita al 1947, allà per La Segona Guerra Mundial. Aquesta historia basada en fets reals tracta del dia a dia dels presoners jueus capturats per els alemanys. Primo Levi escriu tots els seus patiments i com s’ho feien per poder viure un dia més, veient al seu voltant com els altres presoners anaven caient i eren substituïts per altres i així sucessivament, fins que va arribar el dia en que aquells dies de patiment i lluita s’havien acabat, per fi després d’un any aproximadament Levi va poder tornar a la seva vida amb pocs dels sobrevivents.

2._ El narrador en l’obra.

El narrador d’aquest llibre el mateix protagonista, s’expressa en primera persona reflectit en un altre personatge. Aquest personatge també utilitza un tipus de narració periodística, ja que al final reserva un apartat per respostes de preguntes que es faria normalment un lector.

3._Personatges

• Personatges principals:

- Protagonista: Es el que narra l’historia, es un home normal sense cap tipus de malicia, que lluita dia a dia per poder sobreviure i també en quant té la oportunitat ajuda a que els altres també tinguin la oportunitat de sobreviure un dia més.

• Personatges secundaris:

-Null Achtzehn: Era un dels presoners pero el era molt jove

4._ Desarrollos de l’acció.

Inici

Els jueus son capturats inclòs Levi, una vegada capturats son emportats a un tren en el que conviuen 15 dies, en tot aquest temps passen fred, gana, son, se... i després de tant llarg viatge arriben al camp de concentració, una vegada allà son separats per sexes i també per el tipus de força que tinguin (sans i dèbils). Una vegada separats els van despullar i donar uniformes i sabates, després els van treure el seu dret a nom, van tatuar en els seus braços uns números que indicava de on eren, quant temps feia que eren en el camp,... La major part de ells es dedicava al transport, estaven separats per Blocks i compartien lliteres. Menjaven una ració de pa i sopa, que les intercanvien amb coses que puguin necessitar a diari. Els presoners dia a dia s’anaven convertint en persones sin sentiment, persones sense ganes de trobar-li sentit a la vida...Com he dit abans es dedicaven al transport

4) KA - BE pàg 63:

Carregant ferros amb ajuda d'un company, Null Achtzehn, Levi no pot més, cau al terra i li cau un ferro al peu. Ingressa en el Ka - Be en el Block23 i la seva vida li resulta còmoda: dorm, no treballa, no el peguen, té litera per a ell sol.

Si tens tendència a guarir-te reps tractament i, si t'agreuges, vas a la cambra de gas. Cada dia s'enduen uns quants.

5) LES NOSTRES NITS pàg 83

Després de 20 dies al Ka - Be, amb la ferida quasi cicatritzada el fan sortir al Block 45, on hi és el seu millor amic: Alberto.

Tots somien el mateix: en les seves llars i les seves famílies. El dolor de tots els dies es tradueix en els seus somnis constantment en l'escena repetida de la narració que es diu i no és escoltada.

Per la nit un havia d'anar a orinar al menys 20 cops; ho feien en un cubell i si se'l trobaven ple havien de buidar-lo.

Wstawac: Hora de despertar-se, quan la gent es descontrola per afanyar-se.

6) EL TREBALL pàg 95:

Canvia de company de llitera; el nou és Resnyk. És el seu company de treball i, al ser més alt, quasi tota la càrrega li cau sobre el seu ombro.

Els treballs són durs i és millor arribar tard o amagar-se a la latrina ja que són preferibles els cops i els insults que morir d'esgotament. A la latrina s'hi va acompanyat, per que no hi hagi intent de fuga.

La sirena del migdia sona i arriba l'hora de la sopa, sent un dels moments més desitjats, venint després el relaxament.

DESENVOLUPAMENT

7) UN BON DIA pàg 104:

Per fi arriba la primavera i veuen sortir el sol. Durant algunes hores poden ser desgraciats però homes lliures, sent capaços de pensar en les seves famílies, cosa que no passa habitualment.

A més del ranxo normal del matí, troben al barracó una olla de 50 litres vinguda del Metanol, on els seus treballadors l'havien trobat rancia.

8) MÉS ENÇÀ DEL BÉ I DEL MAL pàg 113:

L'alliberament era a prop ja que el front havia avançat i als alemnays els hi era impossible fer arribar Auschwitz nous transports, en aquest cas el canvi de roba que els jueus feia més de 70 dies que esperaven.

La Borsa: Es feia contraban amb camises, menjar, tabac (mahorca), amb or en les dents, etc., tot i que això i el furt estaven prohibits. Els bons, hàbils i amb un càrrec important, eren ajudats i sobrevivien; els dèbils i desgraciats, entre ells civils que feien d'intermediaris i eren essencials per a la vida econòmica del camp, eren castigats.

Aquests civils de totes les nacionalitats tenien una secció al camp.

Mercaders professionals, com els grecs, els veterans del camp i supervivents de la colònia jueva de Salònica.

Els metges són els que es dediquen a vendre els articles dels morts als civils de la Buna a canvi de menjar.

9) ELS ENFONSATS I ELS SALVATS pàg 126:

Qui no sap convertir-se en un Especialista (salvat), acaba sent un musulmà (enfonsat). Hi ha que, afavorits pel destí arriben a ser funcionaris del camp i, com més alt sigui el càrrec més odiat serà. Altres que lluiten només amb les seves forces per sobreviure, no afavorits pel destí.

Explica

...