U10 Segona Guerra Mundial

UNITAT 10

LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-1945)

1 Les causes de la Segona Guerra Mundial

1.1 i 1.2 Política expansionista de l’Alemanya nazi i feblesa de les democràcies

A nivell internacional, la primera acció de Hitler al poder va ser abandonar la SdN (1933). Japó ja havia marxat en haver estat condemnat per l’atac a la Xina (1931); i fou seguit per Itàlia, que envaí Abissínia (1935). Així rebutjaven l’ordre internacional, desafiant la SdN i defensant la força com a instrument d’acció exterior. Alemanya començava a crear el seu espai vital mitjançant els fets consumats: al 1935 s’annexionà el Sarre després de fer un plebiscit, després iniciava el rearmament, creava una força aèria, establia el servei militar obligatori i, al 1936, remilitaritzava Renània. El Tractat de Versalles era infringit i les democràcies no reaccionaven... La Guerra Civil Espanyola facilità l’aproximació entre Hitler i Mussolini, donant suport als militars insurgents i forjant l’aliança del bloc feixista: a l’octubre del 36 es formalitzava l’Eix Roma-Berlín; al cap d’un mes es signava el Pacte Antikomintern entre Alemanya i Japó contra la URSS, al cap d’un any s’afegia Itàlia i més tard Hongria i l’Espanya franquista. S’evidenciava la feblesa de les democràcies: en la Guerra Civil adoptaren la política de no-intervenció, una falsa neutralitat que mostrava el temor al conflicte i la seva divisió política interna. Gran Bretanya, dirigida pel conservador Neville Chamberlain, liderava la política d’apaivagament, i França l’acceptava, pensant-se que satisfent les aspiracions d’unificació ètnica, Hitler aturaria l’expansió. També es pensaven que Hitler podia ajudar a frenar el comunisme i, en tot cas, guanyaven temps per millorar el seu nivell militar. Hitler ho va interpretar com una mostra de tolerància al seu programa expansionista.

1.3 i 1.4 L’Anschluss i l’expansionisme nazi; l’esclat de la guerra a Europa

Al març de 1938 els alemanys ocuparen Àustria i, després d’una intensa propaganda, van forçar un referèndum que va permetre integrar-la en el Reich (Anschluss); poques setmanes després van ocupar els Sudets, a Txecoslovàquia; l’excusa era que hi vivien 3 milions d’alemanys. En cap cas va haver reaccions clares per part de les democràcies, i va ser Hitler qui convocà la Conferència de Munic amb caps de govern del Regne Unit, França i Itàlia; allà s’acceptaren els fets a canvi de garanties que no hi hauria més demandes. Però al març de 1939 Hitler ocupava la resta de Txecoslovàquia i en pocs dies la regió de Memel (Lituània), mentre que Mussolini ocupava Albània; tot seguit se signà una aliança militar, el Pacte d’Acer, entre Itàlia i Alemanya. Aquest cop sí provocà l’alarma entre les democràcies... El següent pas era Polònia; Hitler veia que les aliances que aquesta tenia amb Gran Bretanya i França eren un risc. Primer va mirar d’assegurar neutralitat dels russos, que veien amb preocupació l’avanç alemany i no comptaven amb rebre ajuda en cas de conflicte. Stalin optà pel Pacte Germanosoviètic de no agressió (agost de 1939); signat per Von Ribbentrop i Molotov, assegurava la pau mentre que secretament repartia Polònia i permetia a la URSS controlar Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània. Aleshores Hitler reclamà la ciutat de Danzig, de majoria alemanya, i el dret a fer una autovia i un ferrocarril a través del corredor. La negativa del govern polonès va ser el pretext per iniciar la invasió de Polònia l’1 de setembre; el dia 3, Gran Bretanya i França declaraven la guerra a Alemanya, iniciant la 2a Guerra Mundial.

1.5 L’imperialisme japonès a Àsia

El ràpid ascens del Japó en el seu desenvolupament com a potència es va veure frenat per la crisi al 1930; aleshores es va plantejar la necessitat de tenir un “espai vital” propi que li permetés obtenir matèries primeres i exportar els seus productes amb seguretat. El primer pas expansionista del Japó fou al 1932 la invasió de Manxúria, a la Xina, on creà un estat satèl•lit, Manxukuo; no va fer cas de la condemna de la SdN i seguí amb la política de fets consumats, que estimulà l’exaltació patriòtica i militar de l’”Imperi del Sol Naixent”. Al 1934 començà a crear una gran força naval per poder expandir-se pel Pacífic. Això comportà el desenvolupament de la indústria d’armaments i un acostament a Alemanya, signant al 1936 el Pacte Antikomintern, ja que la URSS era el principal rival a la zona. El 1937 inicià la invasió del nord de la Xina i reforçà l’aliança amb Berlín i Roma. Al 1938 s’anunciava la creació de la Gran Àsia sota un nou ordre. L’inici de la guerra a Europa el 1939 afavorí els japonesos afeblint el control britànic, holandès i francès sobre les seves colònies, al 1940 ocupava Indoxina i preparava la campanya en el Pacífic, on l’únic competidor eren els EUA.

2 El desenvolupament de la guerra

2.1 Les victòries alemanyes. La “guerra llampec”

Amb la invasió de Polònia s’inicià la Blitzkrieg (guerra llampec), basada en la utilització massiva de unitats panzer, (cuirassades), amb suport directe de la Luftwaffe (aviació de guerra), donant una velocitat i capacitat de sorpresa inèdites. En tres setmanes, amb l’entrada dels soviètics des de l’est, el país s’enfonsà. Una part del país s’incorporà directament al Reich, mentre que Varsòvia i Cracòvia eren ocupades sota administració nazi; En virtut del pacte, els soviètics ocuparen l’est del país i els països bàltics, i atacaren Finlàndia. Els aliats van iniciar un bloqueig naval que impedia a Alemanya rebre ferro per Escandinàvia i aquesta va respondre amb la ràpida invasió de Dinamarca i Noruega, malgrat l’ajut aliat. Al maig de 1940, a Gran Bretanya dimitia Chamberlain i era nomenat primer ministre Winston Churchill, mentre la Wehrmacht (exèrcit alemany) envaïa els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg en un parell de dies. França va ser sorpresa per l’atac a les Ardenes enlloc de la fortificada Línia Maginot, en la frontera comú; els britànics van ser rodejats i obligats a reembarcar en les platges de Dunkerque, mentre Mussolini declarava la guerra i atacava pels Alps. França fou derrotada en cinc setmanes, quedant dividida en dues zones; el nord i oest ocupats per Alemanya i la “França de Vichy”, sota autoritat de Pétain, sense ocupació però sota control alemany. Des de Londres, el general De Gaulle cridava

...