Segona Guerra Mundial

INTRODUCCIÓN

La Segunda Guerra Mundial fue el conflicto más devastador del siglo XX. El desencadenante del mismo fue el expansionismo nazi que se vio alentado por las consecuencias derivadas del Tratado de Versalles y las crisis del 29 y que las democracias occidentales fueron incapaces de frenar. Fue una guerra total cuya principal víctima fue la población civil. Tuvo carácter de guerra ideológica y racial, económica y civil ya que en el interior de algunos países los enfrentamientos entre los que luchaban por la democracia y los que lo hacían por el fascismo fueron muy duros.

1. LES CAUSES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

Els origens del conflicte s’han de buscar a les ansies de revenja provocades pel Tractat de Versalles, agreujades per la crisi econòmica i l’auge del fascisme.

1.1 LA POLÍTICA EXPANSIONISTA DE L’ALEMANYA NAZI

La primera conseqüencia de l’acces de Hitler al poder va ser que Alemanya va abandonar la SDN com a mostre del rebuig de l’ordre internacional. S’inicia una política de forces.

La política que l’alemanya nazi va fer per forjar el Gran Reich i conquerir el seu espai vital va aconseguir imposar-se a Europa. Al començament del 1935, Alemanya conquista el Sarre, al cap de poques setmanes va rearmar la societat alemanya, va establir el servei militar obligatori ,va crear una força aèria i va iniciar una remilitarització de Renània.

Les democràcies occidentals no reaccionen davant les violacions del Tractat de Versalles.

1.2 LA FEBLESA DE LES DEMOCRÀCIES

La Guerra Civil Espanyola (1936 – 1939) va facilitar l’aliança entre Hitler i Mussolini: l’Eix Roma–Berlin, i al cap d’un mes el Japó fa signar amb alemanya el Pacte Antikomintern contra l’URSS. Després s’incorporen Itàlia i mes tard la dictadura hongaresa i Espanya.

D’altra banda va mostrar la feblesa de les democràcies, que van decidir fer una política de no-intervenció a la Guerra Civil. Però la falsa neutralitat va ser una mostra de l’actitud temorosa dels estats occidentals davant del suport nazi a Franco.

La Gran Bretanya dirigida per Chamberlain, va liderar la política d’apaivagament respecte a Hitler. No s’oposaria frontalment a l’acció nazi amb l’esperança que cessaria la política expansionista. Consideraven que Hitler podia ser un aliat contra el comunisme. Aquesta política permetia guanyar temps per intensificar l’industria de guerra britànica. Va ser interpretada per Hitler com a debilitat i tolerància davant del seu expansionisme.

1.3. L’ANSCHLUSS I EL PRIMER EXPANSIONSIME NAZI

El març del 1938 les tropes alemanyes van ocupar Àustria i Hitler va forçar un referèndum que va permetre incorporar Àustria al Reich (Anschluss.). Després va ocupar els Sudets, a Txecoslovàquia. Hitler va convocar als caps de govern de la Gran Bretanya, França i Itàlia a la Conferència de Munic, on van acceptar l’ocupació alemanya dels Sudets amb garanties de no-agressió sobre la resta de Txecoslovàquia.

A març de 1939 ocupa la resta de Txecoslovàquia, que desapareix com estat, i mes tard, s’annexiona l’enclavament de Memel (Lituània). Mentrestant, Mussolini ocupa Albània consolidant la seva posició al Mediterrani. Els dos dictadors firmen el Pacte d’Acer (maig de 1939) provocant l’alarma de les democràcies.

1.4. L’ESCLAT DE LA GUERRA A EUROPA

El següent objectiu de Hitler era Polònia, pero era conscient de que podia provocar la reacció de les democràcies (França i Gran Bretanya) per l’acord que aquestes tenien amb Polònia. Hitler volia mantenir al marge a l’URSS d’un possible conflicte.

Els sovietics veien amb preocupació l’avanç alemany cap a l’est i Stalin va optar pel Pacte Germanosoviètic de no-agressió, signat per Molotov i Ribbentrop. Van acordar repartir-se Polònia i el control de l’URSS sobre Finlàndia, Letònia, Estònia i Lituània.

Hitler va reclamar la ciutat lliure de Danzig, pero Polònia es va negar, amb suport franco-britànic, i això va provocar la seva invasió l’1 de setembre de 1939.

El dia 3, França i Gran Bretanya declaren la guerra a Alemanya i comença la Segona Guerra Mundial.

1.5. L’ IMPERIALISME JAPONÉS A ÀSIA.

Japó va començar una política expansionista buscant el seu “espai vital” a Àsia. Inicia una política armamentística i s’apropa a Alemanya nazi i va reforçar la seva aliança amb el Pacte Antikomintern.

Amb la invasió de Manxúria (Xina), comença la seva expansió. El Japó no va fer cas de la condemna de la SDN i va començar una política de fets consumats. Planejava la creació d’una força naval per a la futura expansió pel Pacífic.

Al 1937 comença l’invasió del nord de Xina i reforça l’aliança amb Itàlia i Alemanya amb l’objectiu de crear la Gran Àsia.

El debilitament de les potències occidentals al començar la guerra van afavorir els seus plans i ocupa colònies europees.

Comença el domini del Pacífic on es trobarà amb els EUA.

2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA

2.1 LES VICTÒRIES ALEMANYES. LA “GUERRA LLAMPEC”

Amb la invasió de Polònia, Alemanya comença la guerra llampec o Blitzkrieg, un nou tipus de guerra basat en la sorpresa i en la rapidesa del moviment de l’exèrcit alemany que buscava la destrucció de l’enemic i la devastació de les seves infraestructures i responua a les previsions de fer una guerra curta.

Polònia es ocupada per alemanys a l’oest i soviètics per l’est.

El següent objectiu dels nazis va ser l’europa septentrional (primavera de 1940), per la seva importancia militar.

Suècia es va mantenir neutral però es va integrar al circuit econòmic alemany (mines de ferro). Dinamarca i Noruega van ser conquerides amb rapidesa i sense que la intervenció anglesa ho pogués impedir i va provocar la caiguda del govern britànic i la formació d’un govern d’unitat nacional presidit per Churchill.

L’objectiu següent alemany va ser França (maig de 1940). L’ofensiva va començar a traves dels Països Baixos i de Bèlgica. França havia situat les seves defenses a la linía Maginot, fronterera amb alemanya.

Les tropes franceses van ser evacuades per Dunkerke cap a Anglaterra. Mussolini va entrar en guerra al juny i es va unir a les operacions

...