Segona Guerra Mundial

EL DESCRÈDIT DE LA LLIBERTAT: DICTADURA I FEIXISMES

Els problemas polític del período d’entreguerres

Els acords del tractat de Versalles no van satisfer a tots els països. Alemanya va haver de pagar molt per les reparacions de guerra i entre els alemanys es va estendre la sensació d’humiliació.

Mentre va durar la guerra una minoria es va enriquir amb el tràfic d’armes. El luxe contrastava amb la pobresa dels antics combatents que no es van sentir compensats per tots sacrificis durant la guerra.

La població estava en la pobresa i culpava la democràcia parlamentària d’aquesta situació. Una part de la població: pagesos, obrers, classes mitjanes i excombatents, van donar suport a un nou model polític, antidemocràtic: el feixisme. Es tractava d’un moviment polític i social de caràcter totalitari, antiliberal, antimarxisa i molt nacionalista que va arribar a poder a alguns països com a Itàlia amb en Benito Mussolini a Alemanya amb Adolf Hitler.

El feixisme italià (1922-1945)

Després de la Guerra, a Itàlia hi va haver una gran crisis econòmica i els sindicats i els partits d’esquerra van engegar un procés de reivindicacions per demanar millores. Van començar a ocupar fàbriques i terres i aquest va ser l’inici d’un procés revolucionari.

En aquest ambient, un exmestre socialista, Benito Mussolini, va fundar l’any 1919 un moviment anomenat Fasci italiani di combattimento, que vol dir “feixos italians de combat”, que estava format per tots els sectors més perjudicats per la crisi econòmica i es van dedicar a boicotejar les vagues de l’esquerra i a practicar la violència contra els sindicats. Aquest moviment va començar a rebre diners d’industrials i de propietaris agraris.

Aquest moviment es va transformar en el Partit Nacional Feixista. El rei Víctor Manuel III va encomanar el govern d’Itàlia a Benito Mussolini l’any 1922, després que els feixistes van protagonitzar la marxa sobre Roma. Quan en Mussolini va arribar al govern va concentrar el poder en mans dels feixistes i va mantenir una campanya de violència contra tots els partits. Itàlia es va convertir en una dictadura i en Mussolini n’era el Duce (“cabdill”).

El feixisme es va caracteritzar per una ideologia irracional, basada en la violència, l’exaltació de la nació i una fe cega en el líder i un aspecte capitalista i revolucionari. Mussolini va aplicar una política interior autàrquica basada en els recursos de país i en la reducció de les importacions.

A l’exterior, Mussolini va aplicar la política imperialista i agressiva i es va concretar en la conquesta de Líbia, Etiòpia i Albània.

El nazisme alemany (1932-1945)

Quan es va acabar la guerra Alemanya es va regir per una república i igual que a Itàlia es va fundar l’any 1919 un partit feixista anomenat Partit Obrer Nacionalsocialista (abreujat nazi) de caràcter nacionalista, anticapitalista i anticomunista. Aquest partit estava presidit per Adolf Hitler i va ser proclamat Führer (“cabdill”).

L’any 1930 la crisis va afectar molt Alemanya, la producció industrial va disminuir a la meitat i l’atur va augmentar molt. Aquesta situació va reforçar partits extremistes (comunistes i nazis). El partit nazi practicava la violència de carrer contra les organitzacions d’esquerra. Els nazis feien responsables als jueus dels problemes que tenia Alemanya.

Com que els nazis van fer un discurs molt popular contra l’atur i contra l’ humiliació de Versalles, van aconseguir un gran suport i aquest anticomunisme va fer que molts industrials comencessin a finançar el partit.

El partit nazi va aconseguir molt bons resultats a les eleccions del 1930 i les del 1932 i per això Hitler va ser nomenat primer ministre l’any 1933. Quan va arribar al poder va abolir les llibertats, va empresonar els comunistes, va declarar tots els partits fora de la llei i va reconèixer el partit nazi com a únic partit i al mateix temps es va fundar el Tercer Reich, que és el nom amb què els nazis van nomenar el període a partir del qual Hitler va ser líder absolut, literalment significa “tercer imperi”.

El partit nazi va convertir Alemanya en una gran potència econòmica i militar. Amb la col.laboració dels grans industrials i gràcies a les obres públiques, el país va aconseguir baixar molt l’atur. Però tot això va comportar la desaparició del sistema democràtic, un culte irracional al Führer, persecució sistemàtica de tota l’oposició i sobretot dels jueus. A partir de l’any 1937 Hitler va començar a preparar la guerra.

LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

El dia 1 de setembre de 1939 va començar la Segona Guerra Mundial i va durar fins el setembre de 1945. Aquesta guerra ha estat el pitjor desastre bèl•lic que ha conegut la humanitat i va afectar tots els continents.

Les causes de la guerra

L’1 de setembre de 1939 els alemanys van envair Polònia i alhora ho van fer també els soviètics ja que abans havien fet un pacte secret. Davant d’això França i el Regne Unit van amenaçar a de declarar la guerra a Alemanya si no es retirava en 48 hores. Aquesta va ser la causa principal de la Segona Guerra Mundial.

Les causes de fons les podem dividir en quatre:

a) Causes psicològiques. Alemanya se sentia molt humiliada amb el tractat de Versalles i entre els sectors de la població alemanya hi havia sentiments revenja.

b) Causes ideològiques. La ideologia nazi considerava que la raça alemanya era superior i tenia la

...