Derecho internacional

LLIÇÓ 5

ELS TRACTATS INTERNACIONALS

CONCEPTE DE TRACTAT

L’evolució del sistema global mundial ha afectat els tractats, font més important de l’estructura normativa global del dret internacional. El tecnicisme creixent de les relacions internacionals ha portat recórrer a la creació de normes escrites més precises. El tractat ha abandonar el seu formalisme tradicional per respondre millor a les noves exigències.

Definició: acord de voluntats concordants, ja consti en un o més instruments o, en el seu cas, oralment, i qualsevol que sigui la seva denominació particular, entre subjectes del ordenament internacional, dirigit a produir efectes jurídics entre les parts, i fins i tot per tercers, regit per les normes de D.I. públic.

Els elements d’un tractat són:

1. Acord de voluntats concordants (que el distingeix dels actes unilaterals)

Mitjançant el tractat es tracta de crear una voluntat ex novo en la qual es deixen de banda els interessos inicials de les parts. Hi ha llibertat de forma, l’acord pot ser per escrit (contribueix a precisar el contingut i garanteix millor la seguretat jurídica) o verbal. L’acord pot rebre qualsevol denominació (tractat, acord, arranjament...), encara que a la ràctica el nom sol suposar l’atorgament de determinada importància. L’acord pot constar en un o més instruments.

1. Entre subjectes de dret internacional. El dret a celebrar acords internacionals es un atribut de la sobirania estatal, per tant tot estat té capacitat per celebrar tractats. L’Estat pot limitar la seva capacitat mitjançant:

• L’entrega de la gestió de les seves relacions exteriors a un altre Estat.

• La transferència de competències estatals a una OI (sobretot les d’integració).

• Reconeixent capacitat convencional a ens territorials i comunitats lingüístiques de l’Estat. Això planteja problemàtica ja que es distribueix el dret de fer tractats entre els estats d’estructura complexa i els seus ens subestatals.

A l’Estat espanyol la Constitució de 1978, en virtut del article 149.1.3, nega a les Comunitats Autònomes la competència per celebrar tractats internacionals, al establir que les relacions internacionals son de competència exclusiva del Estat. El Tribunal Constitucional ha confirmat la mateixa negativa. Aquesta postura del Tribunal Constitucional, avui dia, ha de ser interpretada com una falta de sensibilitat del poder central cap el fenomen autonòmic. Tanmateix, el Tribunal Constitucional, a la dita sentencia 165/1994, i la nova Llei de Tractats (projecte) reconeixen el dret de la Comunitats Autònomes a celebrar, en l’àmbit de les seves competències, acords internacionals no normatius.

A més dels estats les OI tenen dret a fer tractats ne la mesura que es desprengui de les regles de l’Organització. També la Ciutat del Vaticà i la Santa Seu.

Cas d’especial interès el constitueixen els “acords” celebrats per Estats amb empreses estrangeres, especialment transnacionals que part de la doctrina ha qualificat de “convenis quasi-internacionals”. De fet aquest acords suposen un primer pas cap a l’adquisició per part de les empreses transnacionals del dret a fer tractats, i, en última instància, de l’estatus de subjectes de D. I.

1. Dirigit a produir efectes jurídics.

Els efectes jurídics tenen la seva expressió en l’obligació de les parts d’adoptar una conducta determinada o en cas contrari incórrer en responsabilitat internacional; és a dir, en principi podria dir-se que la idea d’efectes jurídics aniria vinculada a la de poder exigir responsabilitat internacional. Però, no pot negar-se la possibilitat de que es celebrin tractats  amb algunes clàusules, que en cas de ser incomplertes, tinguin efectes jurídics diferents a l’eventual responsabilitat. Un cas serien els gentlemen’s agreement (acords no normatius, no obligatoris, no formals) que son acords desproveïts d’efectes jurídics en qualsevol ordre i que del seu incompliment no es deriva il·lícit ni, per consegüent, responsabilitat internacional. Malgrat que aquests acords no siguin susceptibles de produir efectes jurídics actualment son pràcticament emprats en tots els àmbits de les relacions internacionals, en particular en matèries comercials, i que la seva incidència real en la reglamentació de dites relacions es creixent. Les raons que fan atractiva la celebració d’aquest tipus d’acords son múltiples: absència de formalitats (prescindir de les autoritzacions, de donar-los publicitat, de registrar-los, etc.), augmentar el marge de discrecionalitat en el compliment dels compromisos, evitar les conseqüències legals del incompliment...

...