Direccion Comercial

GUIÓ TEMA 1

INTRODUCCIÓ AL DRET

1. L’ORDENAMENT JURÍDIC

A. LES NORMES JURÍDIQUES: CONCEPTE

El dret civil i el Codi Civil han sigut i són considerats com el nucli primari de l’ordenament jurídic, de què les altres disciplines deriven i per contrast amb el qual revesteixen un cert caràcter d’especialitat.

Ex.: el dret penal, el dret administratiu o el dret processal.

El dret és un ordre de la convivència humana en el món, inspirat en uns criteris de justícia constituït per un sistema de principis i de regles.

Fi: Solució dels conflictes d’interessos que l’esmentada convivència determina i l’organització estable d’uns mitjans per a arribar a tals solucions.

Les normes jurídiques: regles d’ordenació de la convivència i de solució de conflictes d’interessos.

Les normes mantenen entre si una jerarquia interna.

Al costat de les normes apareixen les institucions. Alguns dels comportaments que el dret regula són bàsics per a l’ordenació de la convivència, i en quant són reiterats, adquireixen certa tipicitat en la societat.

Ex.: matrimoni, propietat, contracte.

Les normes procedeixen de moments històrics distints i han obeït a impulsos o motivacions de signe diferent; per això el conjunt normatiu ha d’integrar-se en un sistema: l’ordenament jurídic.

Ordenament jurídic és el conjunt de normes que en un determinat moment històric regeixen en una comunitat.

Ex.: la Comunitat Econòmica Europea o de l’estat espanyol.

L’ordenament no se circumscriu a les disposicions escrites, sinó que s’estén als principis i a la normativitat immanent de les institucions.

L’article 1r, 1, de la Constitució de 1978: «Espanya es constitueix en un estat social i democràtic de dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.»

Aquests principis són els superiors del conjunt de normes jurídiques: criteris de jerarquia, compatibilitat, i coherència.

Per a DE CASTRO, la norma és «el mandat jurídic amb eficàcia social organitzadora».

La norma es pot trobar entre diversos articles o disposicions. Disposicions jurídiques completes i incompletes.

Les normes jurídiques descriuen uns determinats fets o situacions i estableixen respecte d’aquests el que una persona està obligada a fer o a no fer en favor d’una altra i, al seu torn, l’altra té el poder o la facultat d’exigir el compliment d’aquella obligació. Un «supòsit de fet» que comporta una «conseqüència jurídica».

1. El supòsit de fet:

a. Classes de supòsits de fet: un fet natural, uns actes o conductes humanes, unes situacions vitals.

b. Està formulat d’una manera abstracta i general. No al·ludeix a un esdeveniment o fet concret i completament determinat.

c. S’utilitza un llenguatge conceptual. Per a això, s’empren conceptes unes vegades extrajurídics (v. gr. cronològics [art. 5 CC], biològics [art. 30 CC]) i altres, conceptes estrictament jurídics (v. gr. bé immoble [art. 334 CC], dol [art. 1269], novació [art. 1203], error [art. 1265], culpa [art. 1902]).

d. Els conceptes també poden ser determinats (v. gr. un any [art. 1968 CC]) o indeterminats (v. gr. bona fe [art. 1258], justa causa [art. 1901]).

2. La conseqüència jurídica, pertany al món de l’haver de ser. Quan tinga lloc el supòsit de fet, serà d’aplicació la conseqüència jurídica, l’efecte jurídic.

Dins de la sistematització del dret es dóna una primera classificació entre dret públic i dret privat:

En el dret públic:

1. Les relacions jurídiques es donen entre l’estat i els seus súbdits.

2.

...