Granja Autosufucient

Granja Autosuficient

Noms: Marina Serra , Núria Pacheco i Ana María López

Nom del treball : Granja Autosuficient

Curs: 2011/2012

Nivell : 4t

Tutora del treball: Mercè Aguadè

Índex

1. Introducció............................................................................Pg.3

2. Objectius..............................................................................Pg.4

3. Una granja autosuficient......................................................Pg.5

4. Diferents apartats d'una granja............................................Pg.6

5. Monocultiu i Policultiu..........................................................Pg.7

6. Fabricar d'adob amb els teus medis...................................Pg.8

7. Descobrir la gran varietat d'animals, hortalisses i fruites ..Pg.9

8. Rotació dels aliments cultivats i calendari del hort............Pg10

9. Calendari lunar..................................................................Pg.12

10. Vermicultura......................................................................Pg.33

11. Exterminar els paràsits.....................................................Pg.34

12. Conservar aliments..........................................................Pg.35

13. Pagesos ecològics de Catalunya....................................Pg.36

14. Cerca d'informació..........................................................Pg.42

15. Bibliografia.......................................................................Pg.43

1.Introducció

Una granja autosuficient és una forma completa d'autonomia personal o col•lectiva, identificada amb d'independència en els aspectes econòmics. El món actual necessita aliments i energia neta. En aquest treball us presentarem com fer una granja autosuficient amb productes re-utilitzats .

Degut a l'agricultura massiva s'ha produït una proliferació de plagues i això a fet la fatiga de la terra degut al monocultiu, vermicultura.

Com alternativa al sistema d'agricultura a gran escala i globalització que no és sostenible, existeixen petites granges que aconsegueixen un us més eficient de recursos naturals respecte a la biodiversitat.

Una granja integral o autosuficient és aquella que maneja els seus recursos d'una forma regulada i , maneja la sostenibilitat dels productes renovables i energies alternatives .

Les granges autosuficients són les alternatives per a la terra i persones que volen cuidar el medi ambient i el seu entorn de manera efectiva i racional.

2.Objectius

• Saber què és una granja autosuficient.

• Tenir en compte les diferents parts d'una granja.

• Descobrir diferents tipus de granja autosuficient.

• Descobrir nous aliments i animals.

• Construir una granja autosuficient amb materials primers.

• Construir una granja autosuficient a Tarragona segons el clima.

• Saber els diferents tipus de calendaris de cada conreu.

• Saber el mecanisme de plantació, construcció i recol•lecció d'aquestes granges.

• Saber com funciona.

• Saber la diferència entre monocultiu i policultiu.

• Saber la importància de l'aigua i d'on la podem aconseguir.

• Adonar-se de la importància d'aquestes granges.

3.Una Granja Autosuficient

Diem que una granja autosuficient ho es quan el seu estat d'abastiment de bens econòmics únicament depenen de un mateix: així que no es requereix ajuda, ni suport o interacció externa per a la supervivència. És una forma de completa autonomia personal o col•lectiva identificada , amb la independència en els seus aspectes econòmics .

També es pot denominar autoconsum ja que en aquella situació pot aconseguir plenament quan el productor es el propi consumidor: produeix tot el va a consumir i consumeix únicament el que produeix.

Es pot aplicar de forma parcial, o restringir-se a únic sector com l'alimentació o energia.

4.Diferents apartats d'una granja

• Galliner ecològic: Serveix per la producció auto-sostenible d'ous i carn.

• Truita arc iris: Serveix de font càrnia alterna, també s'utilitza per pesca esportiva per obtenir ingressos econòmics.

• Estanc de maduració i de creixement de les truites alevines: L'aigua circula entre el estancs per oxigenar-la i simular l'habitat de la truita. S'utilitza una bomba manual per extreure aigua subterrània i oxigenar-la.

• El molí: L'utilitzen per extreure aigua subterrània amb energia eòlica, en comptes de manual.

• Barrera viva: S'utilitza per protegir els cultius d'hortalissa del vent, de la pols i els contaminants.

• Hort: Es cultiven hortalisses amb adob orgànic i fems. Com a pesticides s'utilitzen plantes medicinals. Algunes plantes aromàtiques i medicinals són: anís, farigola, marduix, menta, romaní...

• Biodigestor: S'utilitza fems de porc i de vaca, encenalls de pastura i melassa, per produir gas metà i adob.

• Compostatge: Totes les deixalles orgàniques s'aboquen aquí per la seva degradació per obtenir adob.

• Animals: Ovelles, porcs, vaques, caprins, gallines, etc.

• Energia alterna:

• Destil•lador d'aigua solar.

• Forn solar.

• Escalfador d'aigua solar.

• Vermicultura per la venta de cucs.

• Conills com a font alterna de carn.

5.Monocultiu i Policultiu

Per poder entendre que es una granja autosuficient tenim en compte dos apartats bàsics: Monocultiu i Policultiu.

• Monocultiu : són les plantacions de gran extensió amb el cultiu d'una sola especie, amb els mateixos patrons, resultant una similitud genètica, utilitzant els mateixos mètodes de cultiu per a tota plantació, es a dir , en un tros de terreny plantar sempre la mateixa especie de cultiu .

• Policultiu: és aquell tipus d'agricultura que s'utilitza en collites múltiples dins del matexis terreny, imitant la diversitat dels ecosistemes naturals herbàcies i evitant les grans cargues sobre el terra agricola de les collites úniques, o monocultiu. Inclueix la rotació de les collites.

6.Fabricació d'adob

Fem és el nom amb el qual es denominen els excrements dels animals que s'utilitzen per fertilitzar els cultius. De vegades el fem està constituït per excrements d'animals i restes dels llits, com succeeix amb la palla. El lloc on s'aboca o diposita els fems és el femer.

La consistència del fems animal ens serveix com un indicatiu fisiològic del seu hàbit alimentari i del seu estat de salut, de la qualitat de nutrients que està consumint i de la qualitat productiva que l'animal s'efectua a partir de la seva alimentació i nutrició.

• TIPUS DE FEMS:

1. Fem de vaca: Aquest fem és el més important i el que es produeix en major quantitat en les explotacions rurals. Convé a totes les plantes ia tots els sòls, dóna consistència a la terra sorrenca i mòbil, lleugeresa al terreny gredosa i refresca els sòls càlids, calcaris i margosos. De tots els fems és el que obra més llarg temps i amb més uniformitat. La durada de la seva força depèn principalment del gènere d'aliment donat al bestiar que el produeix. El millor fem és el que és subministrat per les bèsties de l'engreixador que reben en general un bon aliment. Els animals flacs, per contra, el principal aliment consisteix en palla no produeixen sinó un abonament pobre i de poc valor.

2. Fem de cavall: Els fems de cavall, treballa més aviat que el del moltó, però els seus efectes són encara menys durables que els d'aquest últim. El fem de cavall convé particularment als terrenys freds i enganxosos. És menys útil als sòls lleugers i sorrencs. Aquest

...