RESUMEN DEL CASO: TEMA 4. PAISATGE I MEDI AMBIENT (resum del llibre de text)

TEMA 4. PAISATGE I MEDI AMBIENT (resum del llibre de text)

1. Els paisatges vegetals

El tipus de vegetació ens permet definir els paisatges, tot i que l’acció humana els ha transformat tan radicalment que actualment ja no hi ha paisatges estrictament vegetals.

1.1. La biodiversitat al territori espanyol. La gran biodiversitat que presenta és degut a factors com:

-  La situació: per la confluència dels dominis vegetals atlàntics, mediterranis i semitropicals.  

-  L’efecte refugi: la península ha estat lloc de destí de flora i fauna en diverses etapes de la història.

- La presència de sistemes muntanyosos, que reprodueixen la gradació vegetal de zones d’Europa.

1.2. L’acció antròpica. Ha provocat l’eliminació dels boscos per camps de conreu, urbanitzacions,  construcció d’infraestructures i equipaments han contribuït al deteriorament de les zones vegetals.

1.3. Paisatges vegetals. La diversitat climàtica i l’altitud afavoreix la diversitat dels paisatges vegetals. Gran part d’aquests paisatges són considerats naturals, però l’acció humana sempre hi aporta un punt d’artificialització.

- A) El paisatge vegetal oceànic: A la zona nord de la Península i als indrets de gran altitud.  precipitacions abundants i temperatures poc caloroses. Bosc temperat oceànic (predomini del roure i el faig), hi presenta un fullatge frondós i un sotabosc pobre. Les rouredes, als vessants de les muntanyes, han disminuït degut a la sobreexplotació. Les fagedes, per la fabricació de mobles, toleren menys la calors i es combinen amb les rouredes. - A les zones elevades de la Península hi apareix la landa, un matoll atapeït format bàsicament per brucs, ginebres i ginestes.

- B) El paisatge vegetal mediterrani: En la major part de la superfície peninsular. L’alzinar i les suredes, formen el bosc típic mediterrani. Aquest tipus de bosc és sempre verd i es desenvolupa lentament. Les capçades dels arbres són amples i tancades, les fulles són dures, petites i dentades; els troncs són llenyosos i les arrels profundes, ja que el bosc mediterrani està preparat per a les dures condicions de calor i sequera estival. - L’acció de l’ésser humà ha provocat la regressió de l’alzinar i l’expansió del matollar (màquies, garrigues i estepes).  

-C) El paisatge vegetal de les Canàries: La vegetació és escassa i està adaptada a una aridesa intensa. Els vents, els corrents marins i el pendent pronunciat creen una seqüència vegetal esglaonada en diversos pisos d’altitud:

• Menys de 400 m: matollar costaner adaptat a la sequera i als terrenys salats. Per damunt hi creixen boscos de savines, palmeres i dragos.
• Zones humides d’entre 600 i 1200 m: muntanya verda que alberga la laurisilva i també el bruc.
• Més de 1500 m (al nord) i 800/1000 (al sud): pi canari, que s’entremescla amb estepes.
•  Illes amb altituds superiors als 200w0 m (Tenerife i La Palma): matollar de cim. A partir de 2600 m s’hi troben violetes del Teide.

- D) El paisatge vegetal de muntanya: La vegetació està distribuïda en pisos d’altitud segons les temperatures i les precipitacions. Als Pirineus en el paisatge vegetal alpí es distingeixen:

• Pis subalpí (entre 1200 i 2400 m): coníferes i sotabosc format per arbustos.
• Pis alpí (entre 2400 i 3000 m): a causa de la neu tan sols s’hi pot desenvolupar el prat.
• Pis nival (més de 3000 m): petites plantes rupícoles adaptades a les roques.

A les altres muntanyes peninsulars no hi sol haver el pis subalpí sinó tan sols el bosc caducifoli o perennifoli. Per damunt d’aquest es localitzen els arbustos, i sobre aquests, els prats.

1.4. Destrucció del paisatge vegetal: els incendis. Els incendis forestals són una de les causes de la destrucció dels paisatges vegetals. Les principals causes dels incendis són:

• La sequedat.
• L’abandonament d’explotacions agràries no rendibles, que ha fet augmentar les zones boscoses.
• L’augment de segones residències i l’increment de la circulació d’automòbils per accedir-hi.
• A Espanya la gestió forestal va consistir a substituir boscos caducifolis per pins i eucaliptus, perquè són espècies de creixement ràpid i s’utilitzen en la fabricació de paper.
• El 97% dels incendis forestals a Espanya són provocats per l’acció humana.

2. Repercussions ambientals de les activitats econòmiques

2.1. La contaminació. La contaminació és una de les conseqüències ambientals i socials més negatives de les activitats humanes. La contaminació es classifica:

-  Segons els medis que afecta:

• +Contaminació atmosfèrica: Els contaminants principals provenen de processos de combustió en activitats de transport, industrials i emissions de gasos, que han originat un forat a la capa d’ozó.
• Contaminació de l’aigua de rius, mars i aqüífers: abocaments, residus, aigües no tractades.
• Contaminació del sòl: pesticides, trencament de canalitzacions d’aigües residuals i el vessament de productes industrials.

-  Segons el tipus d’agent contaminant ambiental:

• Contaminació química. Substàncies perilloses per a la salut, al sòl, a l’aire, a l’aigua o aliments.
• Contaminació radioactiva. Dispersió de materials radioactius. .
• Contaminació acústica. Soroll de fàbriques, dels mitjans de transport o de certes activitats d’oci.
• Contaminació tèrmica. Processos que alteren la temperatura del medi de manera perjudicial.
• Contaminació electromagnètica. Radiacions d’equips electrònics i d’instal·lacions elèctriques.
• Contaminació lumínica. Resplendor de llum difosa al cel nocturn, l’enllumenat de les ciutats, dels vehicles i d’altres infraestructures.
• Contaminació visual. Es produeix quan l’abundància, el desordre o el tipus d’elements que es troben al paisatge en deterioren la qualitat estètica i l’harmonia.

La contaminació genera danys greus i atempta contra la salut i la qualitat de vida de la població humana, dels animals i de les plantes; deteriora el nostre planeta cada vegada més intensament.

La delimitació i la neteja de les zones contaminades acostumen a ser tasques que consumeixen molt de temps i molts diners.

2.2. El canvi climàtic

Canvi climàtic és la modificació que pateix el clima en relació amb el pas del temps i globalment. Al llarg del temps, el planeta ha anat variant de manera natural, sempre hi ha hagut canvis climàtics.

Els éssers humans són un més des agents que poden influir en el canvi climàtic, però la seva empremta s’ha intensificat tant que s’estan produint transformacions notables a les condicions climàtiques. El canvi climàtic d’origen humà s’anomena canvi climàtic antropològic.

- L'efecte d'hivernacle i l'escalfament global: L'energia solar escalfa el sòl terrestre, una part d’aquesta energia torna a l'espai i, la resta és retinguda pels gasos de  capes superiors de l'atmosfera provocant l'escalfament ("efecte hivernacle"). Aquest procés es produeix de manera natural.

De fet, sense aquest efecte els oceans podrien glaçar-se i la vida humana seria impossible tal com la coneixem ara. L’efecte d'hivernacle, per tant ens dóna una temperatura és mitjana.

Com la proporció dels gasos que el provoquen ha crescut tant, impedeix que part de l'energia que emet la superfície de la Terra no surt a l'exterior. La conseqüència és que  la temperatura atmosfèrica s’eleva i s'origina el procés d'escalfament global i de canvi climàtic antropogènic.

L'escalfament global i els oceans: L'augment global de temperatura repercuteix als oceans.

La temperatura mitjana dels oceans ha augmentat, unit a l'augment de la temperatura de l'aire, provoca el desglaç de les zones polars i de les glaceres terrestres. Si el procés continua, la massa de les glaceres disminuirà considerablement. Amb la pujada de la temperatura global, l'aigua dels oceans tendeix a expandir-se i a reduir la enorme capacitat d'absorció de CO2, a mes d'afectar ecosistemes que es troben a la base de la cadena tròfica dels animals marins. L'augment de temperatura dels oceans pot transformar no tan sols el ritme i la força dels corrents sinó també la seva influència en els continents (increment dels huracans i de les tempestes violentes, per exemple).

...