Salut I Malatia

VIURE MÉS, VIURE MILLOR

1. SALUT I MALALTIA

1.1. CONCEPTE DE SALUT I DE MALALTIA

1.2. QUALITAT DE VIDA I ESPERANÇA DE VIDA

La qualitat de vida d’una persona es el seu grau de benestar, felicitat i satisfacció, que li permet actuar i sentir la seva vida de manera positiva. Depèn de la seva salut física i mental, el seu nivell d’autonomia i les seves relacions socials amb el seu entorn.

Un dels principals indicadors de la qualitat de vida és l’esperança de via en néixer, és una estimació mitjana d’anys que viurà un grup de persones nascudes en un any, sense que variessin les condicions sanitàries i socials de la zona que se estudia, està molt relacionada amb la salut.

L’esperança de vida lliure e discapacitat estima els anys de vida en bon estat de salut.

1.3. ELS GENS, L’ESTIL DE VIDA I LA SALUT

L’estat de salut d’una persona és el resultat de la interacció del seu genotip i l’ambient en què es desenvolupa.

• Hi ha malalties genètiques degudes a alteracions en el genoma.

• En altres casos, el genotip no la determina, si no la predisposició a patir-la. L’ambient també hi influeix És possible que mai no s’arribi a manifestar la malaltia.

• Malalties relacionades amb la genètica són les malalties congènites. Es manifesten des del naixement, degudes a trastorns durant el desenvolupament embrionari o durant el part.

Avui dia es poden diagnosticar moltes malalties congènites abans del naixement.

2. AGRESSIONS I RISCOS PER A LA SALUT

La salut està sotmesa a malalties, agressions i riscos que poden tenir origen en diferents àmbits.

• En l’ambient que t’envolta.

• En el mateix organisme.

• En els hàbits de vida.

• En l’entorn sociocultural.

2.1. LES MALALTIES QUE ENS AFECTEN

Les malalties es classifiquen segons la seva localització o la causa.

Classificació internacional de les malalties

Tipus Exemples

Infeccioses i parasitàries Còlera, tuberculosi, grip, herpes, sida, candidiasi.

Tumorals Tumors benignes, càncers.

Sanguínies i immunològiques Anèmies, coagulopaties, immunodeficiències, malalties autoimmunes.

Endocrines nutricionals o metabòliques Diabetis, obesitat, malaltia de la tiroide, fenilcetonúria.

Mentals Depressió, esquizofrènia, retard mental, demències, trastorn per consum de drogues.

Del sistema nerviós Meningitis, neuropaties, Alzheimer, Parkinson.

Dels òrgans dels sentits Ceguesa, conjuntivitis retinopaties, otitis.

Respiratòries Sinusitis, amigdalitis, bronquitis, emfisema, asma.

Digestives càries, úlcera, apendicitis, cirrosi , malaltia de Crohn.

Cutànies Dermatitis, èczema, urticària, ungla encarnada, alopècia.

Musculo-esquelètiques Artropaties, escoliosi, miositis, osteoporosi, malaltia de Paget.

Genitourinàries Endometriosi, hidrocele, càlculs renals, patologia de la mama.

Congènites i genètiques Llavi leporí, anencefàlia, síndrome de Down, ronyons poliquístics.

Lesions i altres factors externs Traumatismes, intoxicacions, congelacions, ofegaments, cremades, mossegades.

2.2. AGRESSIONS AMBIENTALS

Els orangismes s’enfronten a condicions ambientals físiques i químiques adverses, com també a altres organismes que afecten la seva salut.

AGRESSIONS AMBIENTLAS FÍSIQUES

Radiacions ionitzants. Són una forma d’energia que és capaç de modificar l’estructura de la matèria, i poden provocar canvis en les cèl•lules i alterar l’estat de salut.

Sorolls. És un so no desitjat que por provocar alteracions en el son i el comportament, com també una pèrdua auditiva.

Variacions de temperatura. Unes altes temperatures i un excés d’humitat pot ser letal. El fred extrem pot causar lesions. La mortalitat s’incrementa perquè altres malalties es compliquen quan la calor i el fre són intensos.

AGRESSIONS AMBIENTLAS QUÍMIQUES

Contaminació de l’aire. Les activitats humanes modifiquen la composició de l’aire, afegint-hi compostos que afecten la salut.

• Monòxid de carboni. És molt tòxic, afecta el transport d’oxigen per la sang.

• Diòxid de sofre. Dificultats al respirar, irritació a la gola i als ulls i tos. Por ser mortal.

• Òxid de nitrogen. Afecten els pulmons i són molt tòxics.

• Partícules en suspensió. Provoques afeccions als pulmons i vies respiratòries.

Contaminació de l’aigua. L’ús domèstic i industrial degrada l’aigua amb contaminats:

• Orgànics. Aigües fecals, pesticides, plàstics... Provoquen la proliferació de microorganismes, i són tòxics.

• Inorgànics. Són nitrats i fosfats dels adobs. Afavoreixen la proliferació de les algues i microorganismes, i són tòxics.

• Biològics. Són els microorganismes. provoquen malalties.

Contaminació dels aliments. En ingerir un aliment contaminant poden tenir efectes negatius sobre la salut. Poden ser restes de plaguicides, antibiòtics i hormones a la carn... L’agent contaminat es pot anar acumulat en l’organisme fins a provocar el desenvolupament d’una malaltia.

3. LES MALALTIES INFECCIOSES

3.1. MICROORGANISMES PATÒGENS

La majoria de microorganismes són inofensius per a nosaltres. Els que ens poden causar malalties són els microorganismes patògens.

Un bacteri és un organisme unicel•lular sense nucli. Es multipliques destruint cèl•lules i teixits. Fabriquen toxines que es reparteixen a través de la sang i causen símptomes de la malaltia.

Els virus s’han d’introduir dins d’una cèl•lula per reproduir-se. En sortir d’ella la destrueixen. la destrucció de les cèl•lules causa la malaltia.

Els protozous són organismes unicel•lulars amb nucli. Una quarta part de la població n’està afectada.

Els fongs són organismes unicel•lulars o pluricel•lulars amb nucli. Causen la malaltia a pacients que ja estan afeblits per alguna altra malaltia.

3.2. LA TRANSMISSIÓ DE LES MALALTIES INFECCIOSES

• Per contacte directe. El microorganismes passa d’una persona malalta a una altra sana.

o Malalties de la pell es transmeten quan la pell d’una persona sana entra en contacte amb la d’una persona malalta.

o Malalties de l’aparell respiratori es transmeten a través de les petites gotes dels esternuts, que contenen microorganismes.

o Perquè es transmetin alguns microorganismes ha d’haver-hi un contacte molt íntim. Son les malalties de transmissió

...