Trabajo Sobre El Teide

Les illes Canàries, situades a uns 100 quilòmetres de la costa nord-occidental africana, constitueixen edificis independents en el talús i la plataforma continental. Malgrat aquesta localització en un marge continental passiu, reflecteixen una llarga història magmàtica que es va iniciar possiblement a principis del Terciari. El vulcanisme canari té els trets petrològiques i geoquímiques que caracteritzen el magmatisme alcalí-sòdic, moderadament subsaturado en sílice, típic de les illes oceàniques. Els Complexos Basals afloren només en tres illes: La Palma, La Gomera i, especialment, a Fuerteventura. En aquesta última illa, apareixen sediments cretàcics i laves submarines intruides per roques plutòniques bàsiques i ultra bàsiques (piroxenitas, werlitas i gabros alcalins).

Tipus de Volcà: El Teide és un estratovolcán. Un estratovolcán és un tipus de volcà cònic i de gran alçada, compost per múltiples capes de lava endurida i cendres volcàniques. Aquests volcans estan caracteritzats per un perfil escarpat i erupcions periòdiques i explosives. La lava que flueix des del seu interior és altament viscosa i es refreda i endureix abans que pugui arribar lluny. Els estratovolcans són comuns en zones de subducció, on formen cadenes o "arcs" al llarg dels límits de la placa tectònica, on l'escorça oceànica es llisca sota l'escorça continental o sota una altra plataforma oceànica.

És un estrat-volcà del tipus estrombolià amb una caldera d'entre 12 i 20 quilòmetres de diàmetre i parcialment cobert per Muntanya Blanca, Bec Vell i Pic del Teide. Culmina al Pilón de Sucre, que encara manté activitat residual en forma de fumaroles i solfatares a 86 º C. El volcà està compost per materials de tipus basàltiques, però en superfície, predominen els sálicos més evolucionats com traquitas i fonolites.

1: És pot observar el pic del volcà, on es trobaria el cràter.

2: És pot observar el con volcànic.

En aquesta foto és pot obervar la caldera del Teide.

Tipus de magma: El magma que forma aquest volcà apareix quan l'aigua atrapada tant en minerals com en el basalt de l'escorça oceànica superior, s'allibera sobre la roca de la capa de l'astenosfera sobre la llosa oceànica que s'enfonsa. L'alliberament d'aigua dels minerals s'anomena "dessecació", i passa sota condicions específiques de pressió i temperatura en certs minerals quan la placa subduce a major profunditat. L'aigua alliberada de la capa inferior baixa el punt de fusió de la roca sobreposada de la capa, la qual experimenta una fusió parcial i emergeix deguda a la menor densitat relativa respecte a les roques circumdants, formant piscines temporals a la base de la litosfera. El magma llavors emergeix a través de l'escorça, afegint minerals rics en sílice a la seva composició. Quan el magma s'acosta a la superfície, forma una espècie de llacuna en una càmera magmàtica sota el volcà. La relativament baixa pressió del magma permet que l'aigua i els gasos dissolts en la renta comencin a reaccionar, provocant petites ruptures en el volcà i formant piroclastos a partir de si mateix.

En el Teide, les erupcions són de menor temperatura i laves més viscoses. A la xemeneia del volcà es formen doms massius que impedeixen la sortida dels gasos (altes pressions, explosió violenta, flux de piroclàsts).

Tipus d'erupció: Aquest volcà és un estrat - volcà, que produeix una erupció de tipus estromboliana, és a dir, aquesta erupció és explosiva, amb una forta expulsió de piroclàsts a l'exterior del volcà. El seu tipus d'erupció és magmàtica.

La lava d'aquest tipus d'erupció és més fluida, però amb més contingut de gasos abundants i violents.

Els habitants de Tenerife pateixen algun tipus de risc?: Segons Ramon Ortiz, volcanólogo del Centre Superior d'Investigacions Científiques, ha fet diversos treballs sobre la prevenció dels

...