Habilitats i tècniques de mediació

Mediació UF2

HABILITATS I TÈCNIQUES DE MEDIACIÓ

BARRERES EN LA COMUNICACIÓ

D’acord amb la disponibilitat de les parts per participar en un procés de mediació ens trobem amb:

* Personals: depèn de la personalitat o de la manera de ser de l’individu, però estan arrelades en la socialització, especialment la familiar. Cada persona té una manera diferent de reaccionar davant la realitat i davant dels canvis que s’hi produeixen.

Per exemple, una personalitat autoritària o un estil inhibit en la relació són barreres personals.

* Socioculturals: Totes les persones vivim en un grup cultural definit que diferencia les seves pròpies normes i defineix els aspectes que són positius (el que és bo, correcte o adequat) i negatiu (el que és dolent, incorrecte o inadequat).

PATOLOGIES EN LA COMUNICACIÓ

Aquestes patologies o problemes habituals en la comunicació són actuacions negatives que es manifesten durant el procés comunicatiu:

* Desqualificació. És una resposta que invalida la comunicació entre les persones que l’emeten. Inclou: canvis de tema, respostes tangencials, expressions o oracions incompletes o incongruents, ús de termes que l’altre no coneix, errors en la interpretació, etc.

Símptoma com a comunicació. Quan la part receptora se sent incòmoda o no té interès en la comunicació que rep, pot experimentar o fingir somnolència, sordesa, ignorància de l’idioma.

Desacords en els nivells del contingut i la naturalesa de la relació. Per exemple, en un viatge de final de curs els membres d’una classe estan d’acord en la idea que volen ser companys de viatge –naturalesa de la relació-, però poden estar en desacord sobre el lloc on aniran –contingut-; o al contrari, tots volen anar al mateix lloc, però uns volen que sigui un viatge merament d’oci i uns altres volen que sigui cultural i pedagògic.

* Impenetrabilitat. Per exemple, per a un home de mentalitat masclista no serà

mai justificable que la seva dona parli amistosament amb un altre home, ja que en el seu marc ideològic l’amistat és impossible entre un home i una dona.

* Discrepàncies en la percepció. Per exemple, si estic a la parada de l’autobús i veig una persona que surt corrent amb una bossa de mà, penso que l’ha robat a algú, en canvi, no he tingut en compte que podria ser que li hagi caigut a una senyora que va uns metres més endavant i simplement intenta tornar-l’hi.

* Errors per contradiccions entre el llenguatge verbal i no verbal. Es produeixen quan es mal interpreta el llenguatge. Per exemple, podem interpretar literalment determinades metàfores o ironies perquè no van acompanyades d’una comunicació no verbal que ens en faciliti la interpretació.

HABILITATS DE COMUNICACIÓ

* Escolta activa: Per mitjà de l’escolta activa, la part mediadora podrà analitzar els missatges i redirigir-los per facilitar que la persona expressi totes les seves motivacions. També haurà de procurar que les parts en conflicte s’escoltin activament entre elles.

Accions de l’escolta activa:

* Mostrar interès: mirant a qui parla, demostrant que se’l comprèn, amb un moviment de cap

* Clarificar: Fer preguntes obertes per assegurar-nos de que estem entenent la situació Quan els socis expliquen al mediador la situació actual de l'empresa, van aclarant la informació que van donant i ho posen en ordre. Mentre que el mediador va fent preguntes per aclarir els dubtes que li sorgeixen, i per entendre millor la situació.

* Parafrasejar o repetir amb les paraules pròpies alguna idea o pensament important d’alguna de les parts. Serveix per comprovar que s’ha entès bé i de la mateixa manera que ho volia fer entendre l’emissor. Exemple, “el que m’estàs dient és que...”.

* Reflectir: Consisteix a expressar amb el nostre estil propi els sentiments que percebem en el missatge expressat.

* Resumir: el mediador por Sintetitzar la situació en algun moment de la sessió, és una oportunitat per corregir o afegir alguna cosa.

Escoltar activament, a més d’ajudar a entendre el missatge amb més amplitud, contribueix a generar un feedback que reforça la comunicació i dóna cohesió a la relació.

HABILITATS D’INTERROGACIÓ

* Obertes: a través d’una pregunta que fem, ens proporciona més informació

* Tancades: Ens proporcionen respostes puntuals i concretes.

* Lineals: Serveixen per precisar la informació i ordenar-la de manera seqüenciada.

* Circulars: la pregunta es fa d’un altre manera, per veure les dos visions. s’utilitza més perquè les persones implicades en el problema empatitzar. “com et reaccionarias si et tiressin una pilota”. ‘Si es trobés en la situació de la part oponent, com ho veuria?’, ‘Com reaccionaria si...?’

* Preguntes estratègiques: s’utilitza quan ja tothom ha dit el seu punt de vista. I es valora com es podria solucionar el problema “com creieu que podem solucionar aquest problema”.

* MISSATGE JO

Per evitar aquesta situació cal pensar i reflexionar des del jo. Buscar la raó i intentar expressant-ho des de el teu interior, de manera assertiva i educada. “A mi em sembla millor…”

* MISSATGE TU

Moltes vegades nosaltres, ens expressem acusant i dient-li a l’altre el que t’ha fet. “Per culpa teva hem perdut el tren perquè has hagut d’anar al supermercat” BUSCAR EL CULPABLE . “ Si no haguessis…”

ESTILS D’AFRONTAMENT DE CONFLICTES

* Competitiu: imposar les teves idees o el que tu vols fer a l’altre. Jo gunayo i to perds

* Evasiu: ex: jo paso, perquè amb aquesta gent no es pot sol.licionar res. Marxar ells o marxo jo. Punt de partida: tots perdem

*

...