Apunts Drets De Persona I Família

TEMA 12. ELS EFECTES LEGALS DEL MATRIMONI EN L’ÀMBIT PATRIMONIAL

La contribució de les despeses familiars

Art 231 – 5.1: són despeses familiars les necessàries per al manteniment de la família, d’acord els usos i el nivell de vida familiar. Especialment les següents:

Aliments en sentit ampli

Les despeses ordinàries de conservació, manteniment i reparació dels habitatges o d’altres béns d’ús de la família.

Atencions de previsió, mèdiques i sanitàries.

Fills no comuns: que convisquin amb els cònjuges, i les despeses originades pels altres parents que hi convisquin, llevat, en ambdós casos, que no ho necessitin.

NO són despeses familiars les derivades de la gestió i la defensa dels béns privatius, llevat de les que tenen connexió directa amb el manteniment familiar. Tampoc NO són despeses familiars les que responen a l’interès exclusiu d’un dels cònjuges.

Contribució de les despeses familiars (Art.231-6)

Els cònjuges han de contribuir a les despeses familiars, de la manera que pactin, amb els recursos procedents de llur activitat o dels béns, ingressos i, si aquests no són suficients, en proporció a llurs patrimonis. L’aportació al treball domèstic és una forma de contribució a les despeses familiars. Si hi ha béns especialment afectats a les despeses familiars, llurs fruits i rendes s’han d’aplicar preferentment a pagar-les.

Els fills, comuns o no, mentre conviuen en la família, han de contribuir proporcionalment a aquestes despeses. Ho poden fer amb activitats que realitzen, rendiment de béns (herència) i treball per la família (negoci familiar).

Els parents que conviuen amb la família han de contribuir, si escau, a les despeses familiars en la mesura de llars possibilitats i d’acord amb les despeses que generen.

Qui és responsable dels deutes (despeses)?

Els cònjuges han d’actuar sempre de comú acord i amb interès de la família. Si es tracta de despeses ordinàries poden actuar per separat i es presumeix que tots dos hi estan d’acord. De totes les despeses de caràcter familiar, responen els dos cònjuges solidàriament (els dos responen de tot).

Disposició de l’habitatge familiar (Art 231-9)

Amb independència del règim econòmic matrimonial aplicable, el cònjuge titular, sense el consentiment de l’altre, no pot fer cap acte d’alienació, de gravamen o, en general, de disposició del seu dret sobre l’habitatge familiar o sobre els mobles (parament) d’ús ordinari que en comprometi l’ús. Aquest consentiment no es pot excloure per pacte ni atorgar amb caràcter general. si manca el consentiment, l’autoritat judicial pot autoritzar l’acte, tenint en compte l’interès de la família, i també si es dona una altra causa justa.

És pot anul·lar a partir de 4 anys des de que

Ens assabentem

L’acció s’inscriu al registre de la propietat

A partir de quatre anys no es anul·lable, és convalida. La persona afectada pot demanar danys i perjudicis a qui va disposar de l’habitatge sense poder fer-ho.

Negocis dels cònjuges

Anteriorment la dona no podia ser fiadora del marit, és a dir, si no podia pagar el marit pagava la dona. Actualment no és així, permeten tots els negocis entre els cònjuges.

Règim econòmic matrimoni (Art. 231-10)

El règim econòmic matrimonial és el que es pacta. Si no hi ha pacte o si els capítols matrimonials són ineficaços, el règim econòmic és el de separació de béns (supletori).

És el conjunt de normes que regula els aspectes econòmics dels cònjuges. Ens diu com s’administren els béns, com es contribueix a les despeses familiars i de qui són els beneficis obtinguts.

Per sol·licitar aquest depèn del règim al qual estem i el règim depèn del veïnatge civil, territorialment. Si et cases i després canvies de veïnatge no canvia el règim.

Pacte necessari

Mutable: es pot canviar anant al notari.

Formal: no podem fer-ho en qualsevol paper ni verbal ha de ser en escriptura pública.

Públic: constarà al registre civil i al de la propietat.

Els drets viduals familiars (Art.231-30)

El dret preveu dos mesures per protegir el cònjuge que sobrevisqui. El matrimoni quan un mort s’extingeix.

El que sobreviu:

-Dret al parament de l’habitatge: correspon al cònjuge supervivent, no separat judicialment o de fet, la propietat de la roba, del mobiliari i dels estris que formen el parament de l’habitatge conjugal. Els dits béns no es computen en el seu haver hereditari.

No són objecte de dret de predetracció de les joies, els objectes artístics o històrics, ni els altres béns del cònjuge premort que tinguin un valor extraordinari amb relació al nivell de vida del matrimoni i al patrimoni relicte. Tampoc ho són els mobles de procedència familiar si el cònjuge premort n’ha disposat per actes d’última voluntat a favor d’altres persones.

-Any de viduïtat

Durant l’any següent a la mort d’un dels cònjuges, el supervivent no separat judicialment o de fet no sigui usufructuari universal del patrimoni del premort té dret a continuar usant l’habitatge conjugal i a ésser alimentat a càrrec d’aquest patrimoni, d’acord amb el nivell de vida que havien mantingut els cònjuges i amb la importància del patrimoni. Aquest dret és independent dels altres que li corresponguin en virtut de la defunció del premort

El cònjuge supervivent perd els drets a què fa referència l’apartat i si, durant l’any següent a la mort del seu cònjuge, es torna a casar o passa a viure maritalment amb una altra persona, i també si abandona o negligeix greument els fills comuns en potestat parental. En cap cas no està obligat a tornar l’import dels aliments percebuts.

Capítols matrimonials

Mecanisme català en que a través dels capítols els cònjuges poden organitzar les seves relacions econòmiques. Poden assenyalar el règim que volen. Sempre s’han de fer

...