Vers l’escola nova

[pic 1][pic 2]

[pic 3]

ÍNDEX

1. Fitxa del llibre.............................................................................................................2
2. Rosa Sensat en el seu context....................................................................................4
3. Les idees principals.....................................................................................................8
4. Comentari crític........................................................................................................16
5. Bibliografia i documentació utilitzada......................................................................19
6. Annex I......................................................................................................................20
7. Annex II.....................................................................................................................21
8. Annex III. Bibliografia principal de Rosa Sensat........................................................22

1. Fitxa del llibre.

2. Rosa Sensat en el seu context.

Biografia

Rosa Sensat va néixer l’any 1873 a la localitat del Masnou (Maresme, Barcelona). Filla de Jaume Sensat i Maristany, capità de corbeta (que morí quan ella tenia només nou anys) i de Josepa Vilà i Riera, una dona molt sensible, hàbil en l’art dels brodats, labors d’agulla i boixets. De ben petita Rosa Sensat va anar a l’escola pública del poble i als deu anys, la seva mare li va cercar un professor a domicili (el mestre Llopis) per preparar l’examen d’ingrés a la Normal de Barcelona.

Més tard va començar a estudiar magisteri al Col·legi Barcelonès d’Àngela Vallès (la seva futura sogra li donà acolliment per evitar el desplaçament de Masnou a Barcelona, ja que el futur sogre era professor de l’Institut).

Als 15 anys, Rosa ja era mestra superior i immediatament va començar a exercir de mestra a l’escola municipal del Masnou.

Després d’haver realitzat un parell d’oposicions (en les primeres, la plaça que li varen assignar a Tivenys no en va prendre possessió) va guanyar una plaça a l’escola de pàrvuls de Girona l’any 1892. Tot i així, Rosa era una persona amb un gran afany de superació professional, i se’n va anar a estudiar a Madrid, a l’Escola Central del Magisteri.

Un cop finalitzats els estudis a Madrid, Rosa va tornar a Girona, a l’escola de pàrvuls. Estant a Girona, l’any 1896 va concursar una plaça d’auxiliar de pàrvuls a Madrid i va tornar a Madrid, estant-hi quatre anys. Allí, va conèixer a Borja Giner de los Ríos i Bartolomé Cossío, va continuar estudiant i presentant-se a oposicions amb la finalitat de superació, millora i formació contínua. Estant a Madrid, va visitar escoles fröbelianes i fent d’auxiliar de pàrvuls va poder apreciar la rutina i la ignorància imperants en l’ensenyament preescolar. Seguidament, als 26 anys d’edat, va tornar a concursar oposicions, però aquest cop per guanyar una plaça de professora de Labors a l’Escola Normal. Li va tocar la Normal d’Alacant, on li van encarregar les classes no de Labors sinó de Ciències Físico-Naturals.

Al 1903, Rosa es va casar amb David Ferrer, ja que durant aquests últims anys estiuejava al Masnou (a David Ferrer el va conèixer en la seva estada a Barcelona, mentre estudiava al Col·legi Barcelonès d’Àngela Vallès) i preferint estabilitzar la seva situació familiar a Barcelona, va renunciar a la plaça de professora de la Normal d’Alacant i va passar a exercir de mestra a una escola de Sant Martí de Provençals (curs 1904-1905). Al 1904, va donar a llum a la seva filla Àngels Ferrer i Sensat.

Al 1908, va fer de mestra de l’Escola Pública de la Diagonal, on redactà un diari de mestre, que mostra el seu afany de superació professional i en el qual és perceptible la influència de les idees de la Institución Libre de Enseñanza (1908-1911).

Rosa, sempre havia viatjat força, sempre a la recerca del coneixement d’experiències pedagògiques i per conèixer el funcionament de centres europeus on es feien innovacions pedagògiques i organitzatives de la tasca escolar.

A partir de 1912 (aproximadament) s’aplicà a la tasca de conferenciant i docent als estudis Normals de la Mancomunitat i també de les Escoles d’Estiu. Es va relacionar activament amb pedagogs com Eladi Homs, Palau Vila, Alexandre Galí, etc. També la trobem a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, on l’any 1922-1923 li fou confiat el discurs inaugural del curs. També va participar en varis congressos com el Congrés Nacional d’Ensenyament Primari de Barcelona, el Congrés de les Escoles Noves de Niça i sobretot al “Congrès d’Enseignement Ménager” de París, congrés on va presentar una memòria que va ser publicada.

A partir de 1914 i fins al 1931, Rosa va exercir de directora de l’Escola de Bosc de l’Ajuntament de Barcelona (Escola promoguda el 1910 pels regidors Pere Coromines i Ignasi Iglesias), on Rosa posà tota la seva experiència, la seva àmplia formació pedagògica i el seu gran sentit pràctic al servei de l’empresa, gens fàcil, de fer una escola a l’aire lliure. Allí, dirigia la secció de nenes. Es consolidà en aquesta fase la seva fama de pedagoga i on les seves experiències i reflexions són recollides en el llibre (Vers l’escola nova).

El 30 de juliol de 1936, el seu marit David Ferrer. Dos anys i escaig abans, a punt de complir els 60 anys d’edat, Rosa va passà a exercir la direcció del Grup Escolar Milà i Fontanals del Patronat Escolar de Barcelona, escola popular i populosa (amb una matrícula de mil dos-cents nens i nenes i gairebé quaranta professors), la qual va dur la direcció de l’Escola Milà i Fontanals fins que va ser bombardejada.

Una altre preocupació que va fer que Rosa sol·licités la jubilació voluntària el març de 1938, va ser d’ordre familiar: l’operació de la filla, Àngels Ferrer a Girona.

Rosa Sensat, a part de distingir-se eminentment en el cap d’acció pedagògica directa, també va escriure. Deixant de banda els diaris de classe dels anys 1908-1911 i els tres quaderns d’anotacions de poc després (tot inèdit), cal destacar la qualitat del discurs i dels continguts en varies publicacions i llibres que es troben recopilades en l’Annex III (Bibliografia de Rosa Sensat).

Acabada la guerra civil, Rosa Sensat quedà en actiu novament i va haver de tornar a Milà i Fontanals, en la qual ja havien nomenat a una nova directora en la persona d’una professional plenament addicta a la dictadura. A causa d’això i no desitjant reintegrar-se a l’escola amb aquestes condicions, Rosa es va refermar a la sol·licitud de jubilació. A la comissió depuradora li va acceptar aquesta situació laboral però tard i malament, a fi d’imposar-li un càstig econòmic amb una assignació gairebé ridícula (el que ara entendríem com a pensió de jubilació), sense considerar els diferents ascensos de categoria al llarg de la seva carrera.

...