El análisis del capítulo 2 "La Plaga de la Ribera"

cafè de la granota”, ambdós narracions.

CAPÍTOL 2 - LA PLAGA DE LA RIBERA

"La Plaga de la Ribera" és el segon capítol del llibre "El cafè de la granota". Aquest capítol està escrit en forma de carta, ja que l'escriu Jeroni Salses i Santapiga, per donar-li al director de la presó de Lleida.

En aquesta carta li explica que feia temps van decidir fer obres a l’Ajuntament del poble perquè estava molt vell, així que van decidir buidar l’Ajuntament i repartir les coses que hi havia dins entre la gent del poble.

En Jeroni i l'Elisenda tenien una casa molt petita on pràcticament no hi cabia res i encara menys després de guardar les coses de l'Ajuntament. Encara que no només van guardar els retrats, sinó que també es van fer càrrec d'en Valerià.

En Valerià era un criminal, per aquesta raó a l'Elisenda no li feia molta gràcia que estigués a casa seva, però finalment es va quedar perquè es comportava bé. Poc a poc l'Elisenda i en Jeroni confiaven en ell, encara que en Valerià es sentia fracassat, perquè no li sortien les coses com ell volia. Des de ben petit volia ser una mala persona. Per aquesta raó en Jeroni li escriu la carta al director de la presó, per a què en Valerià vagi a classes dels professionals. Com la parella mai havia tingut fills, van pensar que aquesta era una bona causa per gastar els seus diners.

Espai: El lloc on es troba la parella és un poble de la ribera de l'Ebre (poble de Mequinensa).

Temps: Aquest capítol té lloc durant els anys cinquanta. L'acció dura uns quants mesos, és a dir, el temps que està en Valerià a casa de la parella i el que triguen les obres de casa de la vila.

Narrador: És un narrador intern i protagonista, ja que qui explica aquest capítol és el mateix Jeroni.

Tema: El tema d'aquest capítol és una mica com el dit de: "Qui la fa la paga". En Valerià vol ser una persona dolenta però tot li surt a l'inrevés del que ell tenia plantejat. Encara que es porta bé amb en Jeroni i l'Elisenda.

Personatges:

Jeroni Salses i Santapiga: És l’agutzil de la seva vila, un càrrec que ocupa des de fa trenta anys. Té una bona conducta, pública i privada, és seriós en la feina i no suporta els pocavergonyes del seu poble i dels voltants.

Valerià, “la Plaga de la Ribera”: És un bon noi, però ell no vol ser-ho, des de ben petit volia ser una mala peça, però mai ho aconseguia, sempre que feia alguna cosa amb mala intenció, el destí li tornava i acabava amb un final feliç.

Elisenda: És una bona xicota però a vegades és molt tossuda. L’Elisenda està en contra de tenir un criminal a casa seva, ja es va enfadar quan va haver de guardar tots aquells trastos, ja que la seva casa és molt petita i encara ho semblava més després d’haver de fer lloc per les coses de l’Ajuntament.

Senyor director de la presó de Lleida: Les primers pàgines del capítol van dirigides l senyor director de la presó de Lleida. Qui parla amb ell és Jeroni Salses.

Carme Jurado i Eva Barrero

Publicat per HumanísticSocial Ins Sabadell a 16:00 Cap comentari:

Envia per correu electrònic

BlogThis!

Comparteix a Twitter

Comparteix a Facebook

Comparteix a Pinterest

3. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana

Aquest conte, pertany al grup de catorze contes del llibre El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada. Un escriptor nascut a Mequinensa, durant l’etapa més dura de la postguerra i en una vila de vençuts. Aquests fets els plasma al recull de contes del seu llibre. L’obra literària de Jesús Moncada, se centra en la seva part més extensa en la història de Mequinensa, i en bona part en els comportaments i la psicologia dels seus habitants, tant contemporanis com passats.

L’argument d’aquest conte comença amb el vell Cristòfol explicant a Jesús Moncada (autor del llibre) les aventures que es van viure en l’enterrament d’un veí del poble, l’oncle Nicolau, conegut per ser una bellíssima persona ara recordada per tots els habitants de Mequinensa. Aquest enterrament va tenir molta transcendència i va ser molt criticat per la gent del poble pel get que coincidís amb l’hora exacta en que es disputava el partit de futbol entre l’equip local i el seu gran rival. Aquest fet provocava que molta gent hagués de decidir per anar a acomiadar al gran Nicolau o bé gaudir d’un emocionant enfrontament futbolístic. Tot i això, segons Cristòfol va ser l’enterrament on hi va acudir més gent; per una part perquè inclús els jugadors i espectadors de l’equip oponent van acudir-hi en acabar el partit. Vint anys després encara recorden aquell dia, com un dia molt trist per la pèrdua d’un amic. D’altres recordaven aquell dia amb ràbia i rancor, pel fet que el partit hagués estat poc animat i com a conseqüència de la celebració d’un funeral, que per a ells era considerat molt menys important que el partit.

Els personatges d’aquest conte son en Cristòfol, el narrador de la història, el qual a vegada n’hi forma part també. Es tracta d’un home d’edat avançada, sensat, educat i coherent amb els fets. Demostra que tot i ser un gran aficionat al futbol abans hi ha altres prioritats. Després trobem a Nicolau Vilaplana, el personatge principal del capítol. Veí de Mequinensa, que mor a causa de la vellesa. Per la seva manera de ser, d’actuar... s’ha guanyat el respecte i la confiança dels veïns. Tot i la seva mort és recordat i apreciat per una part de la vila, mentre que altres persones el recorden amb fúria per un fet que ell mai va planejar, el seu enterrament el dia del partit. Tot seguit, la Clenxa, el barber del poble, que pels seus comentaris, demostra ser una persona immadura i incoherent .Per acabar Florentí Veriu, un veí que després de vint anys de la mort del Nicolau, s’atreveix a continuar criticant aquell fet i es capaç de retreure-li al fill del difunt.

El narrador explica la història viscuda en primera persona i de la qual hi es partícip. És un narrador intern.

L’acció d’aquest conte, succeeix a la població de Mequinensa, al Café de la Granota on el senyor Cristòfol explica la història a Jesús Moncada. També a la barberia de la Clenxa, un dels llocs on es discuteix i es critica la mort de Nicolau amb motiu de coincidir amb el famós partit. També podem situar l’acció als carrers de la vila propers al camp de futbol on es duu a terme l’enterrament de Nicolau. Finalment al camp local de futbol i altre vegada després de vint anys al Café de la Granota on es segueixen recordant els fets de la mort de Nicolau Vilaplana.

...