Forom plató

Plató (428 a. De C.-347 a. De C.) va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil.

El famosíssim text de Plató que exposa sota la forma d'al·legoria la seva antropologia, ontologia i epistemologia, basades en la teoria de les idees. Aquest text apareix en el llibre VII de la República. també usa aquesta al·legoria per explicar com és per al filòsof i mestre guiar les persones a el coneixement (educació), intentant alliberar-se dels lligams de la realitat de la caverna .

El mite de la caverna de Plató és una al·legoria sobre la realitat del nostre coneixement . Plató crea el mite de la caverna per mostrar en sentit figuratiu que ens trobem encadenats dins d'una caverna, des que naixem, i com les ombres que veiem reflectides a la paret componen allò que considerem real.

Per una banda tenim que la realitat platònica apareix dividida en dues:

Món sensible: És el món dels objectes físics i com a tal, està subjecte a canvi, a processos de generació i corrupció, i per tant, no és més que aparença. A aquest món, s'arriba a través dels sentits. Aquest món ha estat construït pel Demiürg, seguint el model del món intel·ligible, del qual no és més que una còpia.

Món intel·ligible: És el món de les idees immutables i eternes, és el món de la raó, l'únic veritable, si bé és cert que el món sensible també és real en la mesura que participa del món intel·ligible.

Un grup de presoners que es troben encadenats des de la seva infància darrere d'un mur, dins d'una caverna. Allà, un foc il·lumina l'altre costat de el mur, i els presoners veuen les ombres projectades per objectes que es troben sobre aquest mur, els quals són manipulats per altres persones que passen per darrere. Els presoners creuen que allò que observen és el món real, sense adonar-se que són només les aparences de les ombres d'aquests objectes.

Més endavant, un dels presoners es alliberat i comença a ascendir. Aquest observa la llum de foc més enllà de el mur, el resplendor el cega i gairebé el fa tornar a la foscor. A poc a poc, l'home alliberat s'acostuma a la llum de foc i, amb certa dificultat, decideix avançar. Aquest és un primer pas en l'adquisició de coneixement. Després, l'home surt a l'exterior, on observa primer els reflexos i ombres de les coses i les persones, per després veure-les directament, aquí raona de manera que concep a aquest món exterior (món de les idees), com un món superior. L'home, llavors, torna per compartir això amb els presoners a la caverna, ja que sent que ha d'ajudar a ascendir a el món real.

Quan torna a la caverna pels altres presoners, l'home no pot veure bé, perquè s'ha acostumat a la llum exterior. Els presoners pensen que el viatge l'ha danyat i no desitgen acompanyar-fora i podrien arribar a matar fins i tot a qui s'atrevís a intentar alliberar-los.

Doncs bé, el món sensible seria la caverna de què parla Plató i en la qual es troben presos i encadenats unes persones, de manera que només poden veure el mur del fons, sense possibilitat de moure mai el cap. Darrere d'ells, hi ha un passadís i una foguera a l'entrada, de manera que, quan les persones, els animals de l'exterior caminen pel passadís, només arriben a veure les seves ombres , que projecta el foc de la foguera. Els presoners, així, pensen que les ombres són l'única realitat, ja que la seva situació, no els permet veure més enllà.

Estic d'acord amb el missatge que ens transmet ja que si no coneixem la realitat ni tenim la oportunitat de conèixer-la ni intentem conèixer-la quan ens la ofereixen, com per exemple quan escoltes una cançó i no coneixes la lletra i te la inventes pensant que es allò el que diu, realment penses que és real però no es així i quan algú et diu com es realment dius "ai que malament que sona, m'agrada més la meva versió".

Si portéssim aquest mite a l'actualitat seria complicat realitzar-lo degut a que tenim moltes eines per poder conèixer allò que ens envolta, a més a més anem a l'escola i allà ens fan aprendre moltes coses per tenir una base i poder anar augmentant els nostres coneixements, si be es cert que si ens tanquessin com als pobres presoners que surten al mite ens seria impossible conèixer. Això ho notem en moments com ara, ens tanquen a casa i intentem aprendre i conèixer però no ens en sortim. Podem veure en el segon vídeo, un paral·lelisme del mite amb la vida real. Avui en dia, també hi ha persones ignorants que no surten de la seva zona de confort, com seria per aquells del vídeo estar a casa, al sofà mirant la televisió. Però no ens hem de limitar a tancar-nos, hem d’anar més enllà de tot el que coneixem, per buscar coses noves per conèixer, tots som ignorants, i penso que sempre ho serem perquè és impossible conèixer totes les coses, però ho hem de ser menys.

Per això he volgut fer una entrevista a un amic meu que es negacionista de la Covid19 i creu en moltes teories surrealistes, segons ell nosaltres som els que estem tancats a la cova i no en volem sortir ni veure la realitat més enllà del que ens mostren, ja sigui ideant teories com distorsions de la realitat. Per mi es ell qui no vol sortir de la cova i es nega a acceptar la realitat.

P Quina va ser la teva reacció el dia que es confirmar els primers positius de covid a Espanya. I quan van declarar els primers dies de estat d'alarma?

R Jo ja m'havia informat quan va començar a Xina i ja dubtava sobre el tema i quan va portar-ho el "gobern español " es van confirmar les sospites de que s'estava agrandant el tema

...