Plató

La teoria de les idees es metafísica ja que ens parla de la realitat, gnoseològica, perquè ens explica com coneixem i antropològica i psicològica perquè ens diu com és l'home i la seva ànima.

Plató divideix la realitat en dos: el món sensible, aquell món que nosaltres coneixem, és a dir, la realitat aparent i el món intel•ligible, és a dir, el món de les idees, el vertader. El món sensible es veu afectat pel canvi, pel moviment i pel temps. Hi trobem les coses que són inalterables i temporals. En el món intel•ligible no existeix el canvi, ni el moviment ni el temps. No hi ha coses, sinó que hi ha idees, que són eternes. Les coses són còpies de les idees: les coses existeixen perquè existeixen les idees, és a dir, depenen d’elles.

En el món intel•ligible hi ha idees de diverses classes. En el lloc més baix hi ha idees de coses, després les idees matemàtiques com el teorema de Pitàgores. Més amunt trobem les idees de valors com la idea de justícia. Per sobre de totes, en el lloc més elevat hi ha la idea més important de totes: la idea del bé, que és la mare de la resta d’idees.

Per conèixer les idees hem d'ascendir pels diferents nivells de coneixement, que són 4. El nivell més baix és l'eikasia, un coneixement molt limitat, basat exclusivament en la observació sensible. Per sobre d'aquest trobem la pistis, que segons Plató implica una creença raonable, perquè intenta donar explicacions sobre els fenòmens però es segueix fonamentant en la realitat aparent. Aquest dos elements ens proporcionen un saber poc fiable: la doxa o opinió.

Per desprendre’ns de la poca seguretat que ens proporciona el saber sensible hem d’ascendir al coneixement d'allò vertader, al coneixement del món intel•ligible. Això ho farem quan assolim la dianoia o raonament. Aquest ja implica un grau de coneixement superior perquè ens possibilita conèixer l'evident, però el seu límit són les idees matemàtiques. Per conèixer les idees superiors ho hem de fer a través de la noesi o intuïció a la que hi arribem mitjançant la dialèctica, és a dir, la tècnica d’anàlisi conceptual que ens ajuda a entendre la jerarquia que hi ha entre les idees. Aquests dos nivells conformen l’episteme, que és el saber vertader, la ciència.

Plató diu que l'home està compost de cos i d'ànima i que aquesta és una unió antinatural perquè l'ànima en realitat pertany al món de les idees i posseeix una naturalesa divina. L’ànima, però, no és una idea, ja que aquestes són objectes de coneixement mentre que l’ànima és subjecte de coneixement. Ara bé, si l’ànima pertany a l’ànima intel•ligible, que hi fa en el món sensible? Per explicar-ho, Plató recórrer a una al•legoria: el mite de carro alat. En aquest ens dirà que l’ànima és com un carro de cavalls alats conduit per una auriga. Hi ha un cavall blanc que representa les tendències nobles i un cavall negre que representa les tendències materials. Plató ens explica que en un moment donat el cavall noble es desboca, l’auriga és incapaç de controlar les tendències oposades del dos cavalls i el carro sencer cau al món sensible. L’ànima cau al món sensible empresonada en un cos, i per això Plató ens diu que l’home és una unió accidental, fruit de l’accident del carro alat. El problema és que l’ànima quan cau oblida la seva naturalesa i com era el món

...