INTRODUCCIÓ I CONTEXT HISTÒRIC.

FILOSOFIA

JOHN LOCKE (1632-1704)

INTRODUCCIÓ I CONTEXT HISTÒRIC

A Europa impera l’absolutisme monàrquic i la societat estamental. A Anglaterra, però, no està tan arrelat l’absolutisme, ja que és un país més liberal.

Locke és defensor del liberalisme polític i l’economia de lliure canvi (o economia lliurecanvista).

La filosofia de Locke va influir moltíssim a la Il·lustració (amb pensadors com Voltaire, Montesquieu i Rousseau).

El punt de partida de la seva filosofia és l’experiència. Va rebre influència de Bacon (mètode inductiu) i Hobbes (teoria política).

Locke és empirista i, per tant, s’oposa al racionalisme i en critica les seves idees innates, el dogmatisme i la limitació de la raó.

TEORIA DEL CONEIXEMENT

La teoria del coneixement de Locke es tracta en “Assaig sobre l’enteniment humà”. Aquesta obra ha estat considerada l’obra iniciàtica de l’empirisme, ja que s’hi estableixen les bases fonamentals a partir de les quals empiristes posteriors construiran el seu sistema.

Locke fixa, doncs, el principi de l’empirisme: la raó no és infal·lible ni completament autònoma, sinó que treballa amb el material de l’experiència.

A partir d’aquest principi, Locke estableix de dues idees fonamentals:

1. D’una banda parla de fets, és a dir, les dades que rebem a través de l’experiència. Això és el més clar i evident; el que puc sentir, palpar i experimentar.
2. No hi ha veritats absolutes (contrari al dogmatisme. Per a Locke, la veritat depèn de la utilitat que aquesta tingui. Així, les veritats són sempre probables però mai plenament necessàries i absolutes.

A Locke li interessa definir el seu camp d’estudi i creu que és primordial definir què és el coneixement i conèixer-ne els límits, així com aclarir les possibilitats i capacitats de l’enteniment humà.

Pels empiristes no hi ha idees innates, sinó que al néixer no tenim res a la ment (taula rasa). Per tant, no hi ha contingut mental anterior a l’experiència. Així, la ment s’anirà omplint a mida que vivim; s’impregnarà d’impressions que es convertiran en idees.

*Res està en la ment que no hagi estat abans en l’experiència (com a sensació). Aquest és l’axioma o principi bàsic de l’empirisme. Tanmateix, és una contradicció, ja que és una afirmació racional → Aquest primer principi al qual dóna valor de veritat NO parteix de l’experiència.

Les idees provenen dels suposats objectes externs. N’hi ha de dos tipus i se subdivideixen en varies tipologies més.

• IDEES SIMPLES. No es poden dividir en parts i provenen de l’experiència. Així, poden provenir:

• de la sensació o experiència externa, de manera que som passius (idea de color vermell).

• de la reflexió o experiència interna, en les quals som actius perquè hi hem reflexionat (desig d’alguna cosa, idea d’amor, llibertat)

• IDEES COMPOSTES. Són fruit de la tasca de combinació i unió que fa l’enteniment amb les idees simples. És a dir, resulten de la combinació d’idees simples. N’hi ha 3 tipus:

• de substància, són els suports dels objectes (poma).

• de mode o manera, són les propietats i característiques de les substàncies (dolça).

• de relacions, són les comparacions i combinacions entre idees (gran).

Locke també fa una distinció entre les qualitats dels objectes, les quals estan en els propis objectes externs a nosaltres. En canvi, es idees eren la posada en acte en la nostra ment d’aquestes qualitats. Així doncs, les qualitats són les capacitats d’algú o alguna cosa i les idees són percepcions, pensaments o coneixements. Les qualitats poden ser de dos tipus:

• QUALITATS PRIMÀRIES. Estan pròpiament en l’objecte (forma, duresa).
• QUALITATS SECUNDÀRIES. Provenen de les qualitats primàries (de l’objecte), però  també hi participa el subjecte (persona), ja que son les representacions subjectives de la nostra ment (gust, olor, so).

CRÍTICA A L’INNATISME

L’innatisme és la teoria que defensa que existeixen idees o principis innats en l’ésser humà, és a dir, que hi ha idees o coneixements que ja existeixen en el moment del seu naixement.

Els empiristes rebutgen l’existència d’idees innates. Locke ho demostra comparant idees o principis suposadament innats (com la idea de Déu) en diverses cultures i s’adona que les idees són completament diferents i, en algunes ocasions, fins i tot contradictòries.

També posa l’exemple de les diverses idees que poden tenir un nen, un analfabet i un idiota (malaltia) i s’adona que aquestes també són diferents.

Així, el Bé i el Mal, segons els empiristes, són també idees que s’adquireixen amb l’experiència, per tant NO són innates. La disparitat de conductes i comportaments demostra que no existeix una idea universal del “bé moral”.

POLÍTICA

La política és una de les parts fonamentals en la filosofia de Locke, que tenia uns ideals que tendien al liberalisme. Per això, Locke fou un gran opositor de la monarquia absoluta incompatible amb els drets civils) i rebutjava obertament la creença que els monarques tenien el seu poder per voluntat divina. Per això, defensa la monarquia parlamentària. També defensa el capitalisme.

Locke defensa que l’estat o la societat sorgeix per necessitat dels altres (com diu Plató a La República). Segons el filòsof hi ha una progressió: d’Estat de Naturalesa a Estat Civil. Per tant, s’han d’obeir les lleis de l’estat perquè aquestes han sorgit de nosaltres. A més, els ciutadans han de contribuir a mantenir l’Estat amb part dels seus béns (impostos).

Per Locke, el poder polític és el dret de legislar i imposar penes als transgressors de les lleis, amb la finalitat de preservar i regular la propietat, ampliar la força de la comunitat i defensar l’estat enfront d’atacs estrangers. → tot per aconseguir el bé públic.

ESTAT DE NATURALESA

És un estat previ, d’anarquia i pre-polític de l’ésser humà. Locke concep l’ésser humà com a un ésser social, per tant, l’Estat de naturalesa és un estat de pau, benevolència i ajuda mútua.

En aquest aspecte, Locke es mostra contrari a Hobbes, el qual deia que “l’home és un llop per a l’home” i defensava un estat absolutista.

Segons Locke, sempre en l’estat de naturalesa sorgirien espontàniament i a través de la pròpia raó uns drets o lleis naturals, que defensen la vida, la salut, la llibertat, la propietat i la pau.

En l’estat de naturalesa, la gent s’entén mitjançant pactes entre els individus. Però pot haver-hi una transgressió d’aquests pactes. Aleshores, sorgeix la necessitat de càstig, que consisteix en provocar dolor per tal de modificar una conducta. El problema rau en qui ha de decidir i aplicar aquest càstig. En l’estat de naturalesa tothom és jutge i que un sigui jutge de la seva pròpia causa no és racional, perquè som animals afectables, passionals.

En l’estat de naturalesa ja hi ha la propietat privada, la qual és concebuda per Locke com un dret natural.

PODERS EN L’ESTAT DE NATURALESA

En l’estat de naturalesa, doncs, l’home té dos poders:

• Poder legislatiu: poder individual, subjectiu i basat en la interpretació racional de la llei natural.
• Poder executiu: poder individual. Es tracta d’executar la llei natural contra aquells qui l’han incomplert.

Tanmateix, com ja s’ha esmentat, això genera problemes. D’una banda, hi ha una falta de reconeixement de la llei natural com a norma obligatòria, per desinterès o per desconeixement. D’altra banda, hi ha una inexistència d’un jutge reconegut i imparcial, així com d’un poder que garanteixi l’execució del càstig acordat.

CONTRACTUALISME (contracte i consentiment)

Així, sorgeix el contractualisme, un concepte metafòric que estableix que hi ha com una mena de contracte entre cada individu i l’estat civil. Segons aquest pacte, l’individu renuncia a part de la seva llibertat a canvi de ser protegit per l’estat. Però cert marge de llibertat és irrenunciable i no pot ser cedit a l’estat, d’aquí la gran crítica a la monarquia absoluta. Per tant, l’Estat ha d’intervenir el mínim possible en els ciutadans. Locke defensa, fins i tot, la pena de mort quan es consideri necessària.

...