John Stuard Mill

ÍNDEX

Introducció històrica

1-. Orígens de l’utilitarisme: Il.lustració (Helvetius i Beccaria), James Mill i Bentham, D. Ricardo...

2-. DEFINICIÓ I ASPECTES GENERALS DE L’UTILITARISME

3-. SOBRE EL PENSAMENT DE JOHN STUART MILL:

3.1-. Diferència entre l’utilitarisme de l’acte (Bentham) i l’utilitarisme de la regla (Mill).

3.2-. Un concepte clau: la dignitat humana.

3.3-. El concepte de llibertat.

2-. DEFINICIÓ I ASPECTES GENERALS DE L’UTILITARISME

DEFINICIÓ:

És l’ètica teleològica de la modernitat, que esdevé el fonament ideològic de l’anomenat Estat del Benestar.

Segons l’utilitarisme, la felicitat humana està en relació a la utilitat de les accions socials. És bo allò que ens és útil per a ser feliços. Es tracta d’una proposta hedonista de caire conseqüencialista: cal mesurar les nostres accions en funció dels resultats (útils o inútils), per tal d’assolir la felicitat i el benestar en nosaltres i a la societat.

Així doncs, BÉ= ÚTIL per a ser feliços nosaltres i els altres; cal mesurar la utilitat dels nostres actes.

S’identifica el bé amb la utilitat i el plaer vers la felicitat (concepte de “mínims”, és a dir, un cert benestar). Cal valorar la utilitat de les conseqüències de les nostres accions. És una filosofia de caràcter èticoteleològic: té sempre en compte els resultats i les conseqüències. Aquest és el que es coneix com a principi d’utilitat:

identificació del bé amb el que és útil, entenent per útil allò que promou la màxima felicitat, el plaer, i evita el dolor.

A nivell individual ens hem de regir per la felicitat, a nivell social el criteri ha de ser el d’aconseguir el la màxima felicitat pel major nombre possible de persones. Veiem, doncs, que es tracta d’una escola filosòfica que té relació amb la societat i la política: Mill considera que l’Estat ha de fer possibles certes condicions per tal que l’home pugui desenvolupar-se com individu i assoleixi la dignitat de ser home (ja ho veurem més endavant).

ASPECTES GENERALS:

• Filosofia d’objectius “mínims”: no sublimadora com d’altres (religió, Plató, Kant…).

• Filosofia realista i hedonista (recerca del plaer, concepte que cal explicar).

• Teleològica i no deontològica (del deure).

• El bé s’identifica amb allò útil: els actes s’han de quantificar per la seva utilitat, concepte que porta a la FELICITAT (eudaimonia).

• Concepte de felicitat realista: “benestar” mesurable.

• Més que justícia, els utilitaristes parlen de principi d’imparcialitat.

• Moviment escèptic.

• Cal fer el bé comú (pel més gran nombre): Beccaria i Bentham.

• L’individu se’l valora no per qui és, sinó pel què fa (fª burgesa, urbana i demòcrata).

• Utilitarisme: substrat ideològic de l’Estat del Benestar…

• Força molest i polèmic.

• Moviment democràtic de l’Estat del Benestar (Welfare State).

Conclusió: BÉ = UTILITAT = FELICITAT.

3-. SOBRE EL PENSAMENT DE JOHN STUART MILL

Fins el moment, hem vist alguns aspectes importants que són propis del moviment utilitarista: definició, identificació amb un tipus d’ètica hedonista i conseqüencialista... Tot això és perfectament aplicable al pensament de Stuart Mill. No obstant, si haguéssim de distingir els aspectes fonamentals que resumeixen la seva filosofia, potser podríem fer-ho al voltant dels tres següents:

3.1-. Diferència entre l’utilitarisme de l’acte (Bentham) i l’utilitarisme de la regla (Mill).

3.2-. Concepte clau: la dignitat humana en Mill.

3.3-. El concepte de llibertat.

3.1-. Diferència entre l’utilitarisme de l’acte (Bentham) i l’utilitarisme de la regla (Mill).

Per començar, val la pena aclarir que no estem davant d’un filòsof que s’esforci (com és tan habitual en la filosofia clàssica, si més no fins al segle XVIII i fins i tot al XIX) per sistematitzar el seu pensament. Per aquest motiu és possible encarar el seu estudi des de diferents perspectives.

Sobre la diferència entre les tesis benthamites i les de Mill cal fer referència a l’utilitarisme vell o de l’acte i el de la regla. Darrera d’aquesta qüestió s’amaga la següent pregunta: ¿què és més útil: l’acte que ens satisfà individualment, o potser la regla que orienta la nostra acció?

J. Bentham i James Mill aposten per la primera opció, mentre que Stuart Mill se situa en la segona. Veiem-ho.

Utilit. de l’acte:

El que importen són les conseqüències dels actes i, en concret, la quantitat de plaer que reporten a l’individu. Segons Bentham, tots els plaers són iguals i cal calcular-los per saber com d’útils resulten.

No s’ha de seguir cap mena de norma a priori (contra Kant). Cada acció s’ha de valorar pel resultat o les conseqüències, en vistes a obtenir el màxim plaer o satisfacció.

Aquí s’identifica el bé amb el que desitgem.

Util. de la regla:

És el model utilitarista defensat per S. Mill, allunyat del del seu pare i el de Bentham. Per Mill, hem de pensar també en els altres a l’hora d’actuar. Cal fer una norma: cercar la utilitat, però per al major nombre possible de persones. Així doncs, es tracta d’una regla que tendeix a distingeix la qualitat dels plaers: no tots els plaers són iguals.

Mentre

...