Trabajo John Sturat Mill

Víctor Marín Fernández

2n Batx. A

3/05/2010

L’UTILITARISME: FONAMENT IDEOLÒGIC DE LA MODERNITAT 3

ASPECTES GENERALS DE L’UTILITARIME 3

JOHN STUART MILL (Londres, 20 de maig de 1806 – Avignon, 8 de maig de 1873) 4

BIOGRAFIA DE JAMES STUART MILL 4

INFLUÈNCIES 5

L’UTILITARISME DE MILL 6

L’UTILITARISME 10

CAPÍTOL III: SOBRE LA SANCIÓ ÚLTIMA DEL PRINCIPI D’UTILITAT 10

CAPÍTOL IV: DE QUINA MENA DE PROVA ÉS SUSCEPTIBLE EL PRINCIPI D’UTILITAT 13

SOBRE LA LLIBERTAT 15

CAPÍTOL IV – DELS LÍMITS DE L’AUTORITAT DE LA SOCIETAT SOBRE L’INDIVIDU 15

BIBLIOGRAFIA 19

L’UTILITARISME: FONAMENT IDEOLÒGIC DE LA MODERNITAT

L’utilitarisme és un sistema filosòfic desenvolupat inicialment en els segles XVII – XVIII a Anglaterra en el context històric del romanticisme, la revolució industrial i les revolucions liberals. Té els seus inicis amb la filosofia de Bentham (1748 – 1832). És un sistema filosòfic relacionat amb la societat i la política que es basa en el sentit comú. És un moviment escèptic, és a dir, posa moltes coses en dubte i porta a replantejar-se gairebé tot allò conegut fins llavors (ex. Religió), i és per això que l’utilitarisme es converteix en un moviment força molest i polèmic en la seva època.

ASPECTES GENERALS DE L’UTILITARIME

L’utilitarisme és l’ètica teològica de la modernitat que esdevé el fonament ideològic de l’anomenat Estat del Benestar. És un sistema ètic desenvolupat entorn del plaer, que es centra en la finalitat i el resultat final (filosofia teleològica), però no en el deure (seria deontològica). No és important la motivació subjectiva que ens porta a realitzar una acció, sinó tan sols el resultat que aquesta produeixi.

Es basa en el principi d’utilitat o principi de major felicitat, que considera que és bo o útil allò que ens procura la major felicitat/plaer al major nombre de persones i minimitza el dolor. És per això que l’utilitarisme es considera la teoria del benestar i del correcte, entenent per a correcte allò que procura felicitat a una majoria. Es tracta doncs d’una concepció hedonista (prové d’hedone = plaer), ja que es basa en la recerca del plaer, és a dir del benestar, i defugeix del dolor.

A nivell individual ens hem de regir per la felicitat (l’hem de buscar), i a nivell social el criteri ha de ser el d’aconseguir la màxima felicitat pel major nombre de persones que sigui possible (hem de buscar el bé comú). És per això que és necessari mesurar les nostres accions en funció dels resultats. és a dir, cal fer ús del que es coneix com a càlcul de conseqüències. Aquest, ens permetrà determinar si una acció és útil o no ho és.

Per tal de determinar la utilitat d’una acció és essencial ser imparcials. L’utilitarisme estableix que cada individu “val per ú”. Ningú val més que ningú, tothom “val ú” i no s’ha de tenir en compte qui és ni què representa. Es tracta del principi d’imparcialitat. Seguint-lo, en el cas que un pare hagués de decidir entre salvar el seu fill o a tres nens als que no coneix, hauria de decantar-se per salvar als tres nens desconeguts. Tan sols així estaria sent imparcial i la seva acció seria útil/correcte.

Podem dir que l’utilitarisme és una filosofia d’objectius “mínims”, és a dir, només demana una cosa, ser feliços. O més ben dit, actuar en funció d’obtenir la felicitat pròpia, però sobretot buscant la felicitat de la societat.

Fins el moment, hem vist alguns dels aspectes més importants del moviment utilitarista. Molts d’aquests trets són aplicables al pensament d’un dels filòsofs més destacats del moviment, Jonh Stuart Mill, tot i que aquest hi incorpora algunes diferències. Abans d’analitzar el seu pensament, però, vegem qui va ser aquest personatge.

JOHN STUART MILL (Londres, 20 de maig de 1806 – Avignon, 8 de maig de 1873)

És el filòsof més influent del segle XIX a Anglaterra. S’inscriu en el marc de l’empirisme clàssic i de l’utilitarisme del segle XIX (J. Bentham). A més de filòsof, Mill va ser un economista i teòric polític.

La vida de John Stuart Mill va estar totalment influenciada pel seu pare James Mill, economista i filòsof. James, que pensava que no era lícit perdre el temps, va desenvolupar una gran capacitat de treball. Al arribar a Londres, James va conèixer a Bentham, qui influencià de gran manera en James. Es convertí en deixeble de Bentham i junts divulgaren les idees de l’utilitarisme. Basant-se en la seva idea de que la ignorància i la debilitat són dos vicis que s’han d’eliminar i que tot el que pot arribar a ser una persona es deu a l’educació, James elaborà un pla d’estudis per al seu fill. Amb aquest pla d’estudis pretenia convertir al seu fill en una espècie de “màquina de raonar” i tenia l’esperança de que arribés a ser un reformador social.

BIOGRAFIA DE JAMES STUART MILL

John Stuart Mill era el fill gran entre 9 germans. James Mill, el seu pare, “programà” la vida de John amb molt de compte, però no amb gaire tendresa.

Als 3 anys, John comença a estudiar grec i quan en té 7, comença a llegir diàlegs de Plató en llengua grega. D’altra banda, també aprenia aritmètica i història.

Amb 8 anys comença a estudiar llatí i s’inicia en les matemàtiques superiors.

Als 12 estudia economia política i lògica, i als 13 llegeix les obres més importants de Plató. Amb 12/13 anys la formació de John era aproximadament la d’una persona molt culta de 30 anys. És als 13 anys quan comença a trobar en falta les relacions amb altres persones. El primer amic, un estudiant de dret, el tindrà amb 18 anys. Abans de complir 15 anys llegeix a Bentham, qui, juntament amb James, li ensenyen les idees utilitaristes.

Amb 20 anys (1826-1828) les contradiccions interiors de Mill que surten a la llum i el porten a entrar en una crisi personal: Mill intenta fer pròpia la seva vida. Per fer-ho, ha

...