L'acció moral i la seva fonamentació

L'ACCIÓ MORAL I LA SEVA FONAMENTACIÓ

MORAL I ÈTICA

La vida humana té l'estructura d'una aventura: es tracta d'arribar a la fi superant molts obstacles. Però no és una aventura per la dificultat que comporta, sinó perquè també pot ser apassionant.

En l'aventura d'existir, és essencial saber a on anem i tenir alguns criteris que ens condueixin cap aquest fi. Aquests criteris ens els ofereix la moral.

MORAL

És el conjunt de normes que regulen l'acció individual i col·lectiva.

Hem de fer una distinció entre:

• moral com a contingut: es refereix al contingut concret d'una moral; és a dir, a les normes i principis que regulen el comportament.
• Moral com estructura: en aquest sentit és un tret constitutiu de la naturalesa humana. L'ésser humà ha de triar però amb l'obligació de fer-ho sempre d’acord amb les normes assumides o en contra d'elles.

Etimològicament: la moral és el conjunt de normes generades pel costum o l'hàbit (certes tendències a actuar de una determinada manera davant de situacions semblants).

El conjunt d'hàbits d'una persona constitueixen el seu caràcter o manera de ser. El caràcter es va fent dia a dia sobre les nostres accions, per això hem de ser responsables d'ell. Ara bé, un cop està format (aquest caràcter) influeix i condiciona les nostres accions concretes i en conseqüència la correcció o incorrecció d'aquestes.

Dins de la moral hem de parlar de les normes morals (regles que estableixen com hem d’actuar.)

Les normes morals tenen una dimensió social i personal:

• Dimensió social: totes les societats tenen un codi de normes que regulen la forma en què han d’actuar els seus membres. Aquestes poden estar implícites en els hàbits o costums, per exemple, en cas d’accident salvar pri,mer als nens; o explícites en els codis legals, per exemple,  prohibit robar.
• Dimensió personal: les normes morals no només exigeixen el seu compliment sinó que el subjecte n’ha d’estar convençut, és a dir, que l’individu moral reconegui la norma com a seva i no imposada socialment. La consciència moral és l’encarregada d’assumir i assimilar aquestes normes i de jutjar la correcció o incorrecció de l’actuació d’un mateix.

ÈTICA

És l’estudi de l’obrar humà perquè té en compte la moral, és a dir, la moralitat dels actes considerant-los com a bons o dolents.

L’ètica és una part de la filosofia. El seu objecte material són els actes humans i el seu objecte formal és la consideració dels actes humans des de la rectitud moral. El que l’interessa a l’ètica és la bondat o maldat d’una acció.

Perquè l’ètica pugui complir el seu objectiu, ha de tenir tres característiques:

• Ser ciència: un conjunt ordenat de veritats certes i universals basada en el coneixement de les seves causes. Per exemple: tot assassinat és reprovable perquè atempta contra la vida.
• Ser pràctica: aplica els seus coneixements a les accions humanes. Per això és una ciència normativa, és a dir, que ordena certs actes i en prohibeix d’altres. Per exemple, de res ens serveix saber què és, en teoria, la justícia del que es tracta és de ser justos (pràctica).
• Ser de caràcter filosòfic: els judicis ètics comporten el coneixement del ser de l’home. El saber de l’home ve de la ma de la filosofia; per tant la reflexió ètica serà una reflexió filosòfica. Per exemple si la filosofia em diu que només importa l’individu; l’ètica no em pot exigir ser solidari; en canvi si descobrim que és natural que l’home visqui en societat, llavors la solidaritat serà un valor ètic.

ESTRUCTURES DE LA MORALITAT

La conducta moral no pot ser ben entesa si no fem una descripció detallada de les estructures de la moralitat personal, que són:

1. ACTES, ACTITUDS I CARÀCTER
2. NORMES VALORS I CONSCIÈNCIA

ACTES, ACTITUDS  I CARACTER

Actes o accions morals:És l’element central de la conducta moral. P.e. he fet tal cosa i considero la meva acció com a bona o dolenta moralment. Però si no hi hagués res més que això, la moral quedaria reduïda a una sèrie de regles per saber si el que fem està bé o malament.

No hem de mirar els actes aïllats, sinó la conducta global de les persones, ja que els actes estan arrelats en les actituds.

Actituds: és una predisposició estable o selectiva envers una manera determinada de percebre o d’actuar. P.e. els sondeigs d’opinió estudia les actituds de la gent davant d’un producte, o unes eleccions polítiques.

Caràcter: manera de ser moral. El que importa des del punt de vista moral, és l’home bo ja que en ell arrelen les actituds i ell és l’origen dels seus actes.

Conclusió: Entre aquests tres termes hi ha una certa circularitat: en el caràcter arrelen les actituds i aquestes predisposen als actes. Els actes s’expliquen mitjançant les actituds i el caràcter. Les actituds es creen a força de repetir actes, és a dir, s’aprenen i totes plegades constitueixen el caràcter.

NORMES, VASLORS I CONSCIÈNCIA

Normes: conjunt de regles que estableixen com hem d’actuar per adequar-nos a allò que és preferible. Són necessàries, no tan sols per la societat, sinó també per a l’individu. Implica una obligatorietat. Poden tenir una dimensió social i una dimensió personal (fet  en l’apartat de les normes morals).

Valors: manera d’actuar i d’aparentar. Transcendeixen les normes. Representes l’haver de ser i no el ser o la realitat. Per això els valors legitimen les normes, però l’aplicació d’aquestes es pot fer de dues manera:

...