LA FILOSOFIA 1R BATX TEMA 6

2.QUE ES LA RACIONALITAT?

Consisteix en fer servir les nostres capacitats intel·lectuals per aconseguir els millors resultats en cada circumstancia o situació i d’acord amb els recursos que tenim en cada cas.

2.1 RACIONALITAT DE CREENCES

Consisteix en utilitzar els mitjans adequat per tal d’augmentar fins a on sigui possible l’amplitud, la precisió i la seguretat de les nostres creences i la nostra visió del món.

2.1 RACIONALITAT D’ACCIONS

Consisteix en aclarir les nostres finalitats i fer servir els mitjans adequats per aconseguir-les. Això vol dir que hem de procurar que allò que fem es correspongui amb les finalitats que vulguem aconseguir.

La racionalitat de creences i la racionalitat d’accions estan relacionades  actuem segons creiem.

2.2 RACIONALITAT INSTRUMENTAL I RACIONALITAT DE FINALITATS

• La racionalitat instrumental considera que la raó és un instrument per calcular mitjans, així dons te com a finalitat l’èxit i l’eficàcia, és a dir, la recerca i l’aplicació dels mitjans més adequats a les finalitats que es proposen, però no es qüestionen aquestes finalitats.
• La racionalitat de finalitats no només estableix finalitats sinó que reflexiona moralment i es pregunta quines són més desitjables i en quines raons ens basem per preferir-les. Aquesta reflexió la portem a terme a través de valors.  

4.TEORIES ÈTIQUES

• Què busquem els éssers humans? Felicitat!

Hi ha teories ètiques que ens diuen que els essers humans busquen i l’han de buscar, la felicitat. Han de reflexionar sobre què és. D’altres en canvi diuen que l¡objectiu de la vida humana no és la felicitat, és ser bones persones, és a dir, actuar correctament.

• Quan podem dir que una acció és bona/correcta?

Una acció és correcta o bona quan ens apropa a la felicitat, i dolenta quan ens allunya. La felicitat no és l’objectiu, sinó el criteri per elaborar l’acció. En aquest cas, l’acció serà bona si te com a intenció complir la llei moral.

• Perquè hem d’actuar bé/correctament?

Perquè aconseguiràs la felicitat o perquè es la teva obligació.

4.1 CLASSIFICACIÓ DE LES TEORIES ÈTIQUES

Al segle XVIII, Kant va classificar les teories ètiques en dos grans grups. Que eren: les ètiques de contingut, és a dir, les ètiques tradicionals, les que els filòsofs havien proposat en el passat. I l’ètica formal, què és la que ells proposa.

• Les ètiques formals són les ètiques tradicionals, i van ser proposades per: Aristotil IV a.C, Epicur IV/III a.C i John Stuart Mill XIX d.C.

Aquestes ètiques proposen un objecte a aconseguir com a finalitat de les accions. Aquest fi, o bé suprem, és la felicitat. Dins d’això, aquest objecte o bé suprem, també és criteri de valoració moral. Un criteri és una norma per jutjar una cosa, en aquest cas, una acció. Les accions són bones si proporcionen felicitat, i dolentes si no en proporcionen.

• Kant critica aqueste etiques, perquè diu que les seces normes no són universals, és a dir, no valen per tothom. Per què l’ obligació moral està basada en una condició. “Si vols ser feliç, has de...”, i pot ser que la persona no vogui ser feliç, i la norma no obliga. En tercer lloc, Kant també les critica perquè diu que es basen en el sentiment, és a dir, el deure o l’obligació moral es basa en el sentiment intern de ben estar o de remordiment. Kant ho critica perquè llavors sembla que fem les coses per sentir-nos bé, però no per que sigui la nostra obligació.
• Kant proposa, en canvi, una ètica formal. Aquesta ètica es diu formal perquè no hi ha objecte a aconseguir, sinó que simplement es defineix una actitud general de l’ésser humà en les accions que porta a terme.

En segon lloc, les normes.. de fet, la norma, s’anomena: Imperatiu categòric, i contraposa a l’imperatiu hipotètic o només condicional de les ètiques de contingut. “El que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú”, és una norma imperial universal perquè afecta a tothom. En tercer lloc, segons Kant, el deure o obligació moral no es basa en cap sentiment, sinó, simplement, en el respecte a la llei moral.

• Mentre que les ètiques de contingut només tenen en compte les conseqüències de l’acció per tal de valorar-la com a moral o immoral, en l’ètica formal, el que compte no és la conseqüència, sinó la intenció.

Dintre de l’ètica de contingut o materials tenim:

• AristòtilEns diu que qualsevol acció la portem a terme per aconseguir un fi o bé. Però totes les accions estan orientades en últim terme a aconseguir un fi o bé suprem que és la felicitat. Segons Aristòtil, la felicitat només s’identifica amb l’activitat intel·lectual; perquè l’ànima humana te la capacitat de raonar o pensar, i aquesta es l’activitat que li pertany totalment. A partir d’aquesta activitat intel·lectual hi apareixen dues virtuts, que Aristòtil anomenava dianoètiques, és dir, virtuts que s’obtenen a partir del coneixement, que són la saviesa i el seny. La saviesa es acumular coneixements. El seny es defineix com el saber en cada moment el que s’ha de fer.

De totes maneres, Aristòtil entén que no n’hi ha prou, que els humans no podem dedicar el 1oo% del nostre temps a l’activitat intel·lectual perquè tenim altres realitats i preocupacions: salut, vida confortable. De la vida confortable surten les virtut ètiques, aquella que es defineix com el terme mig entre dos extrems, que són el resultat de l’hàbit o el costum.

...