Filosofia 1r

1. Explica les idees bàsiques de Hobbes-Looke en relació de l’origen de la societat:

Són els contractualistes: diuen que l’individu és anterior a la societat. Vivim en societat perquè ho hem acordat entre els individus.

• Segons Hobbes (1588- 1679), la societat és un pacte pel qual renunciem als nostres drets i els hi donem al que mana i a canvi li demanem seguretat. Això esl hi va molt bé als monarques absoluts i dictadors (despotisme il•lustrat “tot per al poble però sense poble”) per justificar-los.

• Segons Locke (1632-1704), inicialment, tots els homes eren lliures i iguals, i entre ells hi havia dos drets que respectaven: el dret a la vida i el dret a la propietat. Ens agrupem en societat per viure millor i augmenta r el benestar. La societat està per servir als individus però l’Estat mai ens pot prendre els nostres drets, son inalienables. El que mana, mana en nom meu, i si no em convenç li puc retirar la meva confiança.

2. Els sistemes monàrquics:

- Son els quals on els individus no tenen drets en la societat. Hi ha quatre tipus:

• Teocràcies: Els que governen son líders religiosos i utilitzen criteris religiosos.

• Cabdillisme: Un individu té tot el poder polític i se’l considera com un semidéu (Hitler, Mussolini...).

• Monarquia absoluta: Té tot el poder una sola persona (Rei Lluis XIV).

• Dictadures totalitàries: Els països que governa un partit comunista que concentra tots els poders (URSS).

3. Els sistemes democràtics:

Hi han dos tipus de sistemes democràtics:

• Monarquia parlamentaria: Es basa en l’herència, és a dir, el que ocupa el poder es família directa i sempre te preferència l’home sobre les dones. En la constitució espanyola vigent, es deixa molt clar que tenen preferència els fills grans a els petits i els homes a les dones. Es basa en el respecte a una constitució que el rei ha de complir, en la constitució hi ha l’organització de l’estat i els drets i deures dels individus.

• República: Hi ha un màxim representant de l’estat que és escollit per sufragi universal i que en alguns països te molt de poder (França) i altres llocs on nomes te un paper simbòlic i representatiu. Cada X temps es torna a votar, i si no surt deixa el càrrec. En alguns països esta limitat el nombre de cops que et pots presentar.

4. Quines crítiques es fan de la societat actual?

La decepció i l’allunyament fan que sorgeixin moltes crítiques cap a la societat actual.

- Crisi de representativitat i legitivitat: En els últims deu anys, moltíssima gent no ha anat a votar (50%), així que hi ha hagut poca representativitat a l’hora d’escollir als nostres representants.

- Crisi de funcionalitat: Les decisions dels polítics no donen resposta a les preocupacions reals dels ciutadans.

- Grans decisions sense d’intervenció de la població: Nosaltres només escollim un representant cada quatre anys, però durant aquests quatre anys no se’ns té en compte en les decisions importants.

5. Quan parlem de l’estat del benestar, a que ens referim?

- Un estat te ingressos i despeses, els ingressos a través dels impostos (directes: pagues segons el que tens, i indirectes: IVA), i les despeses a través dels serveis a la societat (de funcionament: exèrcit, cos policial..., i de servei i inversió: construir una carretera, un hospital...)

- Es distingeixen dos tipus d’estats, els mínims i els de benestar.

Els estats de benestar són els estats partidaris de cobrar impostos molt alts a canvi d’uns molts bons serveis públics. S’ha arribat a la conclusió de que els estats no poden mantenir els nivells de benestar, les despeses son superiors als ingressos, i s’han de prendre mesures.

- Espanya estava al mig dels dos, més a prop dels mínims però en camí del benestar. L’any 1975 s’acosta al benestar, la sanitat i l’educació són gratuïtes per tothom.

6. Què són els drets humans? Quan neixen? Fins a quin punt es compleixen?

- La declaració universal dels drets humans és un document que apareix desprès de la 2a Guerra Mundial, que es redacta al 1948, on es plantegen tots els drets que te un individu pel fet de ser una persona. Dóna igual si es home, dona, la seva nacionalitat, creences... pel fet de ser persona es tenen una sèrie de drets. Posen un llistó molt alt, conscients de que en aquell moment és utòpica (irreal), però es considera que en pocs anys s’ha d’arribar a complir, però quedava molt camí per recórrer, i es considera que la població s’ha de posar les postes per complir-los. Es va redactar amb uns objectius molt exigents que no s’han complert en absolut, perquè no hi ha ningú que pugui obligar a complir-los. Cal interpretar-los com allò a lo que hauríem d’aspirar, les relacions de les persones es tindrien que basar en relació als drets humans.

Els drets humans tenen quatre característiques:

1. Son universals: Valen per tothom.

2. Són inalienables: No se’ls pot treure a ningú, els tenim pel fet de ser persones.

3. Irrenunciables: No és real renunciar-hi.

4. Imprescriptibles: No tenen data de caducitat.

- Hi ha països que al sortir els drets humans

...