MEDITACIÓ I

MEDITACIÓ I

1. Per què no és possible un coneixement que provingui dels sentits?

Per què segons Descartes tot el que provingui dels sentits es mentida, ja que dubtem completament de tot. No es una idea adventícia.

2. Quins arguments exposa l’ autor?

L’autor en aquest cas, Descartes, quan parla del coneixement racional diu que hi ha un Déu que ho pot tot i pel qual ha estat creat. Descartes suposa que no hi ha un Déu sinó un geni maligne tan astut i enganyador com poderós que té una habilitat per enganyar. Pensarà que la terra el cel, els sons, totes les coses exteriors que veiem són il•lusions i enganys, això serà com el somni però quan desperta s'adona que la realitat és una altra.

3. Per què ha d’ incloure el dubte hiperbòlic?

Descartes anomena «hiperbòlic» al seu dubte, precisament perquè es recolza en el supòsit més extrem, exagerat (hipèrbole), que la raó pogués equivocar-se fins i tot davant l’evidència, la qual cosa suposa, simplement, el descontrol absolut de la raó, és a dir, la demència.

Respon al desig de trobar un fonament ferm i evident.

MEDITACIÓ II

Segueix en la recerca en primer persona de quelcom indubtable sobre el que bastir de nou els fonaments del saber.

1. Segons l’ autor, l’ afirmació “jo existeixo”, “cogito ergo sum” és vertadera o no? Com arriba a questa conclusió?

Aquesta idea la planteja el mateix Descartes. "Cogito ergo sum" significa: penso, per tant existeixo; i serà el pilar a partir del qual començarà la "reconstrucció" del coneixement.

2. Fes una graella anomenant les propietats del cos i de l’ ànima, ment o jo.

PROPIETATS

COS El cos es un objecte material que es caracteritza per posseir les tres dimensions principals, longitud, alçada i profunditat.

ÀNIMA És una de les parts que componen l'ésser humà, juntament amb el cos, però totalment diferent i més important que aquest. La seva propietat essencial o atribut és el pensament, que es concreta en dues maneres generals, la percepció i la determinació. El propi de la percepció és concebre, imaginar o sentir. El propi de la determinació és desitjar, odiar, afirmar, negar o dubtar.

MENT La ment es “cogito” el que seria el pensament. Sóc un esperit.

JO Descartes va emprar el «jo» precisament per accentuar una perspectiva: la de l'experiència immediata.

3. El pensament és l’ atribut principals de la “cosa ( o substància) que pensa” (res cogitans). Descartes cita varis modes (allò que fa el pensament), enumera’ls i indica els exemples que posa de cadascun.

4. Com se sap què és la cera o qualsevol altra substància amb més “evidència i perfecció”, per la raó o els sentits? Explica l’ exemple.

El cos que toquem i veiem ara és la cera dura, dolça, freda, té una olor particular i un color particular també, però que passa quan la arrimem al foc? Doncs que les restes de gust es dissipen, el perfum marxa, el seu color canvia, s'escalfa es torna líquid, subsisteix la mateixa cera després d'aquest canvi ?? Si, ja que ningú pot negar-ho tot el que ve dels sentits ha canviat, però és la mateixa cera.

És la mateixa cera que veig, toco i imagino i la mateixa que coneixia del principi, però el que hi ha que advertir és q la seva percepció no és una visió ni un tacte, ni una imaginació i no ho ha estat mai encara que abans semblés que si, sinó solament és una invenció de l'esperit que pot ser imperfecta i confusa com ho va ser abans o bé clara i distinta com ho és ara.

5. L’ exemple de la cera ajuda a persuadir el lector del camí que ha portat Descartes fins al cogito? Com ho fa?

Hem aconseguit dues veritats autènticament certes, irrefutables, de les que no cal

...