Vides sense sentit

Vides sense sentit

Realment tots en un moment determinat de la nostra vida hem sentit que la nostra existència no té cap sentit, hem sentit la desesperació, la soledat i la tristesa.

Des de ben petits ens fan veure que quan siguem grans la nostra vida serà la millor, plena de felicitat i amor, però la majoria de vegades és tot el contrari. A mesura que anem creixent, ens anem trobant més amb la realitat, una realitat crua i dura, no tot és de rosa com ens solien dir, la majoria de vegades és negre i tu has de lluitar perquè es torni rosa, però tant esforç per canviar una simple cosa serveix d'una cosa?, vull dir, encara que aconseguim canviar una simple cosa, al final, ens trobarem un altre i un altre que voldrem canviar per intentar creure que ser gran és el millor, però serveix d'alguna cosa implicar tant esforç per canviar tantes coses?

Encara que hi hagi coses que puguis canviar hi ha d'altres que no es poden canviar i aquestes són les que t'esgoten emocionalment, aquestes són les que fan que comencis a desesperar-te i comencis a plantejar-te la raó la qual segueixes viu, i normalment per aquesta raó o d'altres la gent comença a buscar coses que facin que la mort els passi a buscar més dora, alguns es maten més ràpid o més lent, però tots dos volen arribar al mateix lloc, a una suposada pau, ja que viure en aquest món no et transmet cap pau ni cap felicitat.

Últimament no paro de veure a gent en aquesta situació i em pregunto el perquè, com hem pogut arribar tots a estar en el mateix punt, en la desesperació. Soc conscient per a arribar aquest punt de desesperació és molt fàcil, només cal un simple imprevist, una simple notícia o simplement una acumulació de fets en la teva vida que tornen al teu pensament de la nit al dia, però del que m'he adonat és que sortir d'aquell lloc on t'ha portat aquest sentiment és molt difícil, i, hi ha gent que no aconsegueix sortir d'allà.

Tota aquella gent no està així per cridar l'atenció, no s'estan inventant re, i totes aquelles persones que no han aconseguit ensortir-se no són uns covards, tot el contrari, són uns guerrers que van lluitar fins a l'últim moment, i hauríem d'estar orgullosos d'ells per haver arribat tan lluny.

Aquest tema és un tema molt tabú, gairebé ningú s'atreveix a parlar d'aquestes coses, ja que pensa que no és normal, i en realitat és un fet que passa cada dia. Cada any es moren per suïcidi aproximadament unes 3.941 persones, la majoria d'elles no van demanar ajuda o la van demanar, però ningú els va creure. Hem de conscienciar a la gent que sí que existeixen les malalties psicològiques, que la depressió és real, que el TCA és una malaltia no una ximpleria d'aquella persona que ho sofreix, etc.

El TCA és una malaltia molt comuna entre els

...