Aprofundiment Crític De La Lectura: M. Hollinsworth, El Patronazgo Artístico En La Italia Del Renacimiento

Florència desprès d'haver-se beneficiat de la lluita entre el Sacre Imperi i el papat, haver aconseguit la seva independècia, haver expulsat els governants aristòcrates i haver passat una mala època de collites dolentes, Pesta Negre i revoltes, al segle XIV vivia en un estat de benestar. L'expansió comercial dels mercaders florentins creixia i anaven guanyant alhora poder adquisitiu i poder governamental. Acunyaren la seva pròpia moneda i era coneguda arreu del món. És en aquesta època d'esplendor de la ciutat-estat de Florència és quan es decideix reprendre un seguit de construccions gòtiques que havien quedat inacabades, o si més no, decorar-les. En aquestes continuacions o decoracions de construccions gòtiques és on per primer cop es pot observar el pas que fan alguns artistes cap al nou llenguatge artístic que esdevindrà en el que es coneix com a Renaixement. Com indica Peter Burcke però, els primers en fer el pas cap a la nova concepció cultural i artística són els anomenats humanistes que seràn els promotors del canvi.

Llavors la Florència del segle XV era una ciutat-estat pròspera econòmicament que desitjava un canvi cultural per així alhora alçar-se com a capital de la cultura i el saber.

El creixement i el poder econòmic de Florència depenia de tres branques de la indústria tèxtil: la de Calima, que es dedicava a l'acabat (confecció i tenyit) de les teles importades de França i Flandes, la de la Llana, que traficava amb teixits anglesos i una tercera branca, la de la Seta, o indústria de la seda. Aquestes tres indústries foren les encarregades del patronatge de molts dels monuments que es feren al moment. Era l'estat qui va iniciar la construcció dels principals símbols del poder Florentí, destacant el Palau de la Senyoria i la catedral de Florència, el Duomo, però també fou l'Estat el que delegà algunes de les construccions als gremis esmentats.

Aquest patrocini artístic no era per amor a l’art. L’arquitectura, l’escultura i la pintura, reforçada amb una ostentosa presència d’escuts d’armes, proporcionaven als gremis una rotunda forma de propaganda per a expressar el seu poder, puixança i prestigi, demostrant així que la bonança que vivia la ciutat era gràcies a la seva presència.

Al segle XIV la construcció de la Catedral de Florència va passar a mans dels mercaders de la llana, com també se’ls va atorgar la responsabilitat sobre la plaça de la Signoria i la seva loggia.

El gremi de la llana pertanyia a les Arts Majors i recollia als florentins més rics i potents, i per tant, tenia un paper fonamental a la vida política de la ciutat. El Arte della Lana va ser el gremi de la llana de Florència durant l'Edat Mitjana i el Renaixement. Va ser un dels set majors Arti de Florència, separat de l'Arti Minori. L'Arte della Lana va cooperar amb altres empreses de banquers i comerciants a l'administració de la comuna, tant en el marc del Pedestà i la República de Florència. A l'apogeu de la indústria de l'Arte della Lana empleava directament a 300 treballadors i indirectament gairebé un terç de la població florentina i produia unes 100.000 peces de tela a l'any. Però al igual que altres gremis, només servia per a coordinar les activitats dels seus membres, i assegurar-se de que es complíen les normes de qualitat, així com de la cura dels diners i la decisió de en què es gastaven.

El predecessor i rival de l'Arte della Lana era la poderosa Arte di Calima, una corporació d'importadors i confeccionadors de tela crua. Llavors, ser ells i no els rivals els encarregats de la construcció de l'església més important de la ciutat, la Catedral, era més que un honor que havien d'acomplir amb rigor i excelència.

La nova catedral havia estat iniciada el 1296 per l'arquitecte Arnolfo di Cambio que havia de fer la nova catedral sobre una antiga esglèsia romànica del s.XI dedicada a Santa Reparata. Al segle XIV passà a mans de l'Arte della Lana. Degut a l'aturada de la construcció per un mal període, com ja he comentant abans, al 1400 encara no s'havia acabat i això constituïa un deteriorament del prestigi de la ciutat i del gremi que s'encarregava de la construcció, per això, el seu acabament esdevingué una prioritat urgent. El model per a la seva construcció s'havia establert el 1367, model de Neri di Foiravanti, fins i tot es va fer una maqueta de com havia de ser i tots els mestres que hi treballessin havien de jurar ser fidels a la maqueta. La forma de la cúpula ja està establerta doncs des de l’any 1367. L’any 1400 es començaren a plantejar com construirien la volta esquifada que coronava la Catedral. Al 1410 es començà a construir el tambor, on s’obriren les grans finestres circulars.

Filippo Brunelleschi (1377 – 1446), un jove florentí de breçol noble que havia rebut una educació humanística i intel·lectual i llavors de d'orfebre als 21 anys, al 1414 va començar a assistir als debats

...