El Franquisme

El Franquisme

(1 d’abril de 1939-20 de novembre de 1975)

Postguerra (1939-1959) → s’aprova el pla d'estabilització

El ‘’Desarrollismo’’ (1959-1975)

Postguerra (1939-1959)

-

Característiques de la repressió política del Franquisme:

Tot i que la repressió va ser especialment dura durant els anys 40 fins al 75 va ser un règim repressor que va perseguir i eliminar a aquells contraris a les seves idees. De fet, el règim va mantenir la pena de mort fins el final i les últimes sentències es van produir al 75, lligades amb la repressió política.

Aquesta repressió (anys 40), en aquells moments, a l’abril del 39, hi havia 450000 o 500000 persones que es trobaven a l’exili, majoritàriament a França i alguns a Amèrica per la repressió del Franquisme. Durant aquests primers anys uns 200000 van tornar a Espanya.

Es calcula que en aquell moment, en acabar la guerra, hi havia unes 300000 persones en les presons d’Espanya, moltes d’elles eren exsoldats republicans que havien estat directament empresonats i altres per privacions polítiques.

Però, a l’Espanya de la posguerra hi havia també camps de treball, on hi havia centenars de milers de persones que eren obligades a treballar per part de l’estat. L'Espanya de la primera meitat dels anys 40 hi havia treballs forçats que consistien en la construcció, adaptació infractures, carreteres, ferrocarril i també el treball forçat a les mines.

Es calcula també que durant aquest període unes 400000 persones van ser sotmeses a un tipus de procediment judicial, regulació de caràcter polític. S’ha de tenir en compte que durant aquest període a Espanya es va mantenir l’estat de guerra, és a dir, una situació d’excepcionalitat política i jurídica fins el 1948. Per tant, aquest estat de guerra li permetia al govern aplicar mesures excepcionals i sobretot li permetia aplicar la jurisdicció militar, la justícia militar en tots els casos. Per tant pràcticament a tots els ciutadans se'ls hi aplica la justicia militar i són sotmesos a consells de guerra, que son molt ràpids, sense garanties i molt durs.

Una part molt important d’aquesta repressió política era l’aplicació de la pena de mort en alguns casos significatius. Durant els anys 40 fins a final de l’estat de guerra es van executar a unes 50000 persones després de la guerra. Però aquesta repressió política es manisfestava de moltes maneres. Una altra manera molt important va ser la depuració de funcionaris públics, és a dir, tots aquells funcionaris que no eren considerats fidels o que havien treballat per la República van ser expulsats de la seva feina. De fet, es van formar a tota Espanya unes anomenades ‘’comissions de depuració’’ que van ser les encarregades de senyalar els funcionaris que havien de ser expulsats. Es calcula que uns 300000 funcionaris van ser expulsats. Especialment important va ser la depuració dels mestres, de fet es calcula que un 25-30 % dels mestres de la República van ser depurats de la seva feina.

Una altra aspecte molt important d’aquesta repressió va ser l’aprovació per part del govern d’un document anomenat ‘’Causa General Informativa de los Hechos Delictivos’’. Aquest document el que establia era que qualsevol ciutadà podia denunciar o delatar a qualsevol altre ciutadà i acusar-lo sense cap mena de proves de no ser fidel al règim, haver ocupat càrrecs polítics… La denuncia sistemàtica va crear un ambient de por, terror i de desconfiança que era el que buscava el règim.

Un altre aspecte d’aquesta repressió van ser les expropiacions sistemàtiques de propietat a tots aquells que havien col·laborat amb la República o no eren fidels al nou règim, també es van expropiar tots el béns dels partits polítics i propietats.

Un aspecte essencial va ser l’aplicació d’una llei aprovada al febrer de 1939, que era l’anomenada ‘’Ley de Responsabilidades Políticas’’, de fet era la llei que permetia i justificava la persecució de qualsevol ciutadà. Tots aquells que des de l’1 d’octubre del 1934 haguessin contribuït a crear o a agreujar la subversió política d’Espanya. Per tant, tots aquells que havien format part d’un partit o un sindicat podia ser perseguit, empresonat i executat. Això creava una situació de por. Tot i aixì, al règim no li semblava suficient i al març del 1940 es va aprovar una altra llei anomenada ‘’Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo’’. La maçoneria té el seu origen al segle XVIII a Europa, França, lligada amb la il·lustració i la Revolució Francesa. Defensaven la llibertat, el coneixement, la raó i per tant eren molt crític amb l’antic règim, amb la monarquia absoluta, amb l’església, ignorància, superstició… Eren els que defensaven el progrés de l'ésser humà a partir de la raó. Es van crear organitzacions maçoniques secretes que sovint conspiraven per canviar la política i per tant Franco i l’església consideraven que els maçons eren un delicte. Tot i que a Espanya hi havia organitzacions maçoniques no eren massa importants, però eren perillosos pels interessos dels franquistes. De fet, dintre de la propaganda del règim es repetia que hi havia un ‘’Contubernio Judeo-Masónico-Comunista’’, era una conspiració, un complot mundial que volia destruir Espanya i els seus valors, el catolicisme i per això Franco i el seu règim havia de defensar Espanya i el catolicisme. La ‘’Ley de Represión de la Masonería’’ permetia perseguir a tots aquells que difonguessin idees contràries a la patria i a la religió, a les institucions fonamentals de l’estat….

Un altre aspecte molt important de la repressió va ser la qüestió policial, és a dir, la policia passa a ser servei del règim i va substituint a l’exèrcit en aquesta repressió. Es va crear dintre de la policia l’anomenada ‘’Brigada Político-Social’’, que no serà l’encarregada de perseguir delinqüents comuns sinó que persegueix delictes polítics i socials, vigilava a la població. Era una policía política al servei de l’estat. Al març del 1941 es va aprovar l’anomenada ‘’Ley de Seguridad del Estado’’, que permetia perseguir a qualsevol, ciutadà i establia que qualsevol podia ser sotmès a un judici militar.

Un altre element va ser la persecució política específica a Catalunya, es posa en marxa un procés de descatalanització, que té com a objectiu eliminar la llengua, la història i la cultura de Catalunya, per tant la repressió serà més dura que a la resta d’Espanya.

Aquesta repressió brutal li va permetre a Franco eliminar qualsevol tipus d’oposició al seu règim. Durant els 50 pràcticament ja no hi ha oposició. De fet, la propaganda del règim dirà que la persecució està sent molt positiva i està servint pel que s’anomena ‘’Pau de Franco’’, diuen que Franco ha restablert la pau, l‘ordre i la convivència.

El nou règim no es va dedicar només a reprimir. Va començar a construir un nou estat. El primer protagonista durant un temps en la construcció d'aquest nou estat va ser Ramón Serrano Suñer fins el 1942. Per tant, la construcció d'aquest nou estat té una primera fase fins els 1942 on l'ideòleg era Ramón Serrano Suñer que era un seguidor del feixisme italià. De fet, durant aquest període ocupa els càrrecs polítics més importants. De 1938 a 1941 Serrano Suñer va ser Ministre de Governació, que serà el ministeri més importat perquè s’encarregava de l’ordre públic, la policia, la repressió… A més d’això va ser Ministre d’Afers Exteriors des de 1940 fins el setembre del 42. Serrano Suñer era l'únic polític i militar proper a Franco que tenia relacions amb Itàlia i Alemanya. A més a més, durant aquest període era ‘’Jefe de la Junta Política de la Falange’’ (Franco era el ‘’Jefe Nacional de la Falange’’), per tant qui dirigia la Falange era Serrano Suñer. Amb tot aquest poder i càrrecs va començar a configurar aquest estat feixista. Serrano Suñer donava molta importància a la propaganda, al control i a la mobilització de la població per aconseguir que es consolidés el nou règim.

A aquestes alçades del segle XX era molt important controlar els mitjans de comunicació, per tant, Serrano Suñer i Franco consideraven controlar la premsa, la ràdio, i difondre el que ells volien. Per això, es va decidir crear una cadena de diaris creats per l’estat. Aquesta cadena només transmetia les notícies que l'interessava al règim. A cada regió i havia un diari que formava part d'aquesta cadena. Va rebre el nom de la ‘’Prensa del Movimiento’’. També el règim intentarà controlar la ràdio, que era un mitjà de comunicació molt important en el moment. Per això es va crear la Radio Nacional de España. Igual que els diaris hi havia també emisores local que depenien de Radio Nacional i que difonien les idees del règim.

També es va crear l’anomenat ‘’NODO’’, que volia dir Noticiario Documental. Aquests eren uns resums en imatges filmades que duraven 10-15 min en què es trasmetien notícies i informacions del règim i era un altre sistema de propaganda. En aquest pràcticament sempre hi apareixia Franco. A l'Espanya dels anys 40-50 el cinema era molt important, era un acte públic i social. Des de 1942 era obligatori projectar el NO-DO i així tota la població accedia a aquesta informació que era propaganda del règim. De fet l'emissió va ser obligatòria en tots el cinemes des de el 1942 fins el 1976. Per tant, es va convertir en un símbol del que era l’Espanya franquista.

Un altre

...