Història d'Espanya. El Franquisme la construcció de la dictadura (1939-1959)

DEFINICIÓ:

El franquisme neix com una dictadura que consolida els poders absoluts de Franco, reafirma el caràcter antidemocràtic de les institucions i continua la repressió dels vençuts practicada durant la Guerra Civil.

UN RÈGIM DICTADORIAL:

1. Característiques del franquisme:

El franquisme institueix  un Estat legitimitat només per la Guerra Civil i caracteritzat per un autoritarisme extrem. Entre els seus trets més rellevants podem destacar:

• Totalitarisme: creació d’un Estat amb el model del feixisme italià basat en:

1. Supressió de llibertats polítiques i civils (expressió, sindical, religiosa, premsa...).
2. Eliminació de la pluralitat política (partit únic i sindicat únic).
3. Control estatal (de l’economia, de la vida social...).

• Cabdillisme: Franco, també investit amb el títol de Caudillo d’Espanya, és l’única figura per excel·lència (cap de l’Estat, del partit i de l’exèrcit). Concentra tots els poders i exigia el culte al líder.

• Unitarisme: Concepció centralista i imposició del castellanisme a través de la repressió i de l’abolició dels estatus d’autonomia.

• Repressió: Es realitza una repressió constant i molt planificada durant tot el període dictatorial. Està organitzada per les institucions i es busca l’aniquilació mental i física de l’adversari...

• Control: Es controla l’educació i els mitjans de comunicació per manipular la societat amb propaganda, sotmetre-la  i controlar-la.

1. Els pilars del règim:

La dictadura de Franco està sostinguda per 3 grans pilars.

• L’exèrcit: Ja que es tracta d’una dictadura militar, l’exèrcit s’ocupa de tot el poder polític per realitzar un control social interior.

• Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS): El partit únic de la dictadura està inspirat ens els règims totalitaris feixistes del moment. (FET en Mussolini i JONS en Hitler). S’encarreguen de difondre la ideologia del règim (conservadors, totalitaris...) a través d’organitzacions pròpies que enquadren la societat, de controlar els mitjans de comunicació i subministrar bona part dels càrrecs de l’administració. Aquestes organitzacions de masses per enquadrar la població són:

1. Frente de Juventudes: Es dedica a la formació i a l’adoctrinament de la jovent.
2. Sección Femenina: Formar la dona en sentit cristià i nacionalsindicalista.
3. Sindicato Español Universitario: Instrument de control públic dels universitaris.
4. Central Nacional Sindicalista: S’aplega amos i treballadors en un mateix i únic sindicat.

• L’església: Té un paper molt destacat  en la legitimació i en la construcció del règim franquista (es defineix com Estat convencional catòlic). Després de tota la repressió rebuda des del bàndol republicà durant la Guerra Civil, es proclama el caràcter de “croada” de la guerra i esdevé una destacada apologista franquista. A més a més, obté un finançament públic molt generós amb el qual reinstaurar el pressupost de culte i clero, el control de gairebé tot el sistema educatiu i el predomini de la moral i dels valors catòlics en el conjunt de la societat espanyola.

1. Els suports socials:

Davant el franquisme hi ha tres actituds: el suport, la passivitat i el rebuig.  Aquest suport venia de:

• Classe alta: Les elits econòmiques i socials recuperen el poder econòmic, polític i social que havien perdut durant la Segona República. També la dels propietaris agrícoles petits i mitjans del centre i del nord d’Espanya  que estaven  a favor de la insurrecció.

• Classe mitjana: És un sector políticament desconcertat pel fet que durant la Guerra Civil s’havia vist desbordat per la revolució social i que, malgrat el rebuig ideològic i polític que la dictadura els inspira, la seva actitud és passiva i apolítica, és a dir, una decisió oportunista més que una clara identificació ideològica.

• Classe baixa: Es consideren els perdedors de la Guerra Civil, però per l’afany de supervivència la majoria de classes populars decideixen mostrar la passivitat política i el silenci. Els primers grans opositors al règim són els obrers mobilitzant-se en demanda de millors condicions de vida i de feina.

1. Els franquistes catalans:

A Catalunya solament els membres dels partits de dretes i l’alta burgesia la recolzen. Els càrrecs públics són ocupats per espanyols de fora de Catalunya, és a dir, control de l’administració catalana en mans de militars de fora.

1. Les “famílies” del règim:

Dins de la dictadura franquista coexisteixen diversos grups ideològics d’influència que formen part del Movimento Nacional (règim).  

• Exèrcit: Principal grup del règim de Franco amb una mentalitat de caserna.
• Els que donen suport a la insurrecció del 36 amb un ideal nacionalsindicalista (prenen com a model a la Itàlia feixista i a l’Alemanya nazi).
• Després de la derrota dels totalitarismes en la 2GM el falangisme i el seu ideari evoluciona gràcies als grups d’inspiració catòlica del 45 amb un ideal nacionalcatolicisme.
• A partir del 1955 apareix la última família: Opus Dei. Tenen gran protagonisme en les transformacions econòmiques de la segona etapa del règim franquista.

UNA REPRESSIÓ INSTITUCIONALITZADA

El franquisme no va mostrar mai cap interès a trobar una reconciliació amb els vençuts en la Guerra Civil. El seu objectiu sempre és destruir o sotmetre tots aquells que mostraven la seva oposició al regim.

1. Els instruments de la repressió:

Per imposar l’odre franquista es té un objectiu: destruir tots aquells contraris al règim. Amb aquesta finalitat es crea la institucionalització de la repressió i es creen lleis i organismes per dur-la a terme. La primera llei repressiva va ser la Llei de responsabilitats polítiques (1939) i en l’any 1940 van afegir-hi la Llei de repressió del comunisme i de la maçoneria. Aquestes dues lleis són de caràcter retroactiu i poden jutjar a qualsevol des del 1931. Per exemple, el règim declara d’insurrectes aquells que no van afavorir el Cop d’Estat del 18 de juliol del 1936. Aquesta repressió en la primera etapa del règim (1939-59) es protagonitzada pel règim a través de la justícia militar i dels consells de guerra (n’hi havia 40 mil. En aquest període s’executen 50 mil persones.

...