La revolució cultural dels anys seixanta

La revolució cultural dels anys seixanta

Als anys seixanta es va donar lloc una sèrie de revolucions contraculturals i antisistemàtiques als Estats Units i Regne Unit que mes tard s’estengué fins als països d’occident.

Els antecedents d’aquesta revolució son la geopolítica en la postguerra en la que la població mes jove que buscava llibertat es topava amb enganys per part del govern i la població, anava perdent la confiança cap al govern.

També hi havia molts problemes sociològics com es el cas de la segregació racial que buscava resoldre les il·legalitats constitucionals dels drets civils. Altres problemes era la pobresa de la població particularment al sud, per intentar millorar aquesta situació organitzadors comunitaris van lluitar per reduir la pobresa mitjançant ajudes financeres. El medi ambient començà a preocupar sobretot per els danys que havia causat la industrialització, que va resultar contaminant. Alguns autors van intentar cridar l’atenció a la població ca a l’ecologia. Les dones, homosexuals i discapacitats van lluitar per els seus drets i per la creació d’una societat mes tolerant. Els mètodes anticonceptius van ser claus per al sorgiment de la revolució sexual.

Van sorgir nous mitjans de comunicació, el mes important la televisió com una font d’informació i entreteniment molt important, en aquesta es realitzava propaganda de les respectives ideologies. El nou cine i la radio també van influir en aquesta revolució ja que no hi havia tanta censura.

En aquesta revolució va canviar el estil de vida, la gent, sobretot la mes jove es va interessar per temes espiritualistes com el yoga. A banda l’església va perdre seguidors.

El detonant d’aquesta revolució va ser l’assassinat del president estatunidenc John F. Kennedy, altres factors van ser  l’explosió de la natalitat" després de la Segona Guerra Mundial es van generar un número sense precedents de joves potencialment marginats.

En la revolució dels 60 es van crear diversos moviments, i es van produir molts canvis en la societat. Un dels mes importants va ser el moviment dels drets civils que va ser una lluita política, legal i social perquè els afroamericans als Estats Units pogueren ser ciutadans de ple dret. Aquest moviment va ser el primer i més important a conseqüència de la segregació racial que separava als afroamericans dels blancs.

Altre moviment va ser la llibertat d’expressió moltes revolucions d’aquesta dècada es va originar als campus universitaris. El moviment per la llibertat d'expressió de la Universitat de Califòrnia, Berkeley en 1964, que tenia orígens en el moviment pels drets civils en el sud dels Estats Units, va ser un exemple primerenc d'aquestes manifestacions. En Berkeley un grup d'estudiants es van identificar per la seua oposició als interessos i pràctiques de la universitat i els seus patrocinadors corporatius. Altres joves rebels, que no eren estudiants, també van contribuir al moviment per la llibertat d'expressió.

La nova esquerra, és un terme usat en diferents països per a descriure als moviments de l'esquerra política que van ocórrer entre 1960 i 1970. Es diferenciaven dels moviments d'esquerra anteriors que estaven orientats al moviment obrer, perquè en el seu lloc aquest nou moviment va adoptar l'activisme. La nova esquerra dels Estats Units estava associada a les protestes massives en campus universitaris i els moviments d'esquerra radicals. La nova esquerra a Anglaterra era un moviment dirigit per la intel·lectualitat que intentava corregir els errors percebuts en els partits de la "esquerra política antiga" en el període després de la Segona Guerra Mundial. Els moviments van començar a esvair-se durant la dècada de 1970, quan els activistes es van involucrar en partits polítics, van desenvolupar organitzacions de justícia social, es van moure a identitats polítiques o estils de vida alternatius, o es van tornar políticament inactius. Va portar a un renaixement de l’interés pel socialisme llibertari. La crítica de la nova esquerra cap a l'autoritarisme de l'esquerra antiga va ser associada amb un gran interés per la llibertat personal, i va portar a un redescobriment de la tradicions socialistes antigues, com el comunisme d'esquerra. La nova esquerra també va portar el ressorgiment de l'anarquisme. Revistes com a Radical America i Black Mask als Estats Units, Solidarity, Big Flame i Democracy & Nature, seguides pel The International Journal of Inclusivament Democracy,​ en el Regne Units, van introduir un gran rang d'idees liberals d'esquerra a la nova generació. L'ecologia social, el moviment autònom i, més recentment, l'economia participativa, i la democràcia inclusiva van nàixer a partir d'això.

L’oposició a la guerra, les protestes pacifistes contra la intervenció dels Estats Units en la guerra de Vietnam (1963-1973), al costat de la lluita pels drets civils i el moviment hippie  van cristal·litzar en una rebel·lió contra els valors dominants. El moviment cada vegada més ampli i heterogeni va clivellar l'ordre moral de la societat estatunidenca establit després de la Segona Guerra Mundial. Les manifestacions contra la guerra, primer organitzades per xicotetes associacions i partits d'esquerra i després per associacions pacifistes, van anar creixent de manera gradual, en 1967 van aconseguir el seu punt més alt, després van topar amb la realitat en les protestes de Chicago, a l'agost de 1968, durant la convenció demòcrata. Un any més tard, més de mig milió de persones van acudir a Washington a la manifestació antibel·licista més gran de la història dels Estats Units. La primera gran manifestació nacional es va organitzar pels estudiants el 17 d'abril de 1965 amb una marxa a Washington enfront de la Casa Blanca i el Capitoli. Va ser la major demostració contra la guerra fins entonces.

...