Manifest Comunista

El Manifest del Partit Comunista és probablement el text polític més important de la història. Des de la seva publicació, l'any 1848, la difusió del Manifest ha estat responsable de les majors transformacions socials que ha viscut la humanitat des de la Revolució Industrial. Els dos autors considerats els pares del comunisme modern són Friedrich Engels i Karl Heinrich Marx, es consideren figures històriques clau per a entendre la societat i la política contemporània.

Durant l’antic regim la burgesia estava oprimida i va fer revolucions per arribar a una millora per ells, el capitalisme, aquí va canviar els papers i van ser els burges els opressors dels proletariats que van ser els oprimits, fent així que volguessin una variació. Marx i Engels veuen que aquest canvi és el comunisme, així doncs van fer aquest Manifest Comunista per parla de com s’havia de fer el canvi.

L’obra està composta per quatre capítols, burgesos i proletariats, proletaris comunistes, literatura socialista i comunista i actitud dels comunistes en relació amb els diferents partits d’oposició.

En el primer capítol Marx i Engels ens expliquen que hi ha dues grans confrontacions entre els burgesos i els proletaris, així doncs en aquests paràgrafs ens parlaran de les característiques del burges dintre del món des de l’Antic Regim fins el canvi que ha d’haver cap el comunisme, passant pel capitalisme.

En primer lloc la burgesia veiem que està vinculada a la indústria i el comerç mundial, ells volen expandir-se i arribar a tot arreu amb les seves mercaderies fabricades pel proletariat treballador, tenen una mentalitat de que el proletari treballi i ell li pagui tenint una relació purament contractual, directe. Així doncs, podem veure com aquests dos filòsofs ens expliquen que el burgès necessita un marcat cada vegada més extens arreu del món, però el problema que no veuen es que el món és finit per això les que aleshores eren les noves zones de comercialització acabaran plenes. Ens expliquen que la seva política expansionista, és a dir, l’eina d’expansió és tenir preus econòmics depenent de la competitivitat que els envolta.

En segon lloc veiem la organització del món burges quan ens parlen de la creació de zones centrals on es generi riquesa i sotmeti a les altres. En relació, els burgesos necessiten un canvi constant: tecnològic, amb les relacions laborals i les relacions socials, així destaquem que en l’antiguitat li donaven propietats del camp però amb la Revolució Industrial s’han fet pobres, i es pregunten: com podem desfer-nos d’elles si no podem vendre-les? En aquest cas veiem que parlen de la lliure competència i realitzen uns canvis per desfer-se d’aquestes.

Cada etapa del desenvolupament d’aquesta classe social ha estat acompanyat del progrés polític corresponent -paraules textuals de Marx i Engels-, veiem que aquest progrés són les revolucions liderades pels liberals, ja que els burgesos ho han canviat tot amb l’arribada el poder.

El punt següent tracta del proletariat, Marx i Engels els defineixen en tres punts, comencen amb la idea de que són treballadors moderns i estan sota les ordes del burges propietari de la fàbrica (lloc on treballen), segueixen dient que són mercaderies perquè ells mateixos es veuen obligats a vendre’s de mica en mica per poder sobreviure amb un sou de

...