ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

Activitats Laura A La Ciutat Dels Sants


Enviado por   •  2 de Octubre de 2014  •  1.899 Palabras (8 Páginas)  •  109 Visitas

Página 1 de 8

ACTIVITATS

“Laura a la ciutat dels sants”, Miquel LLor

a) Sobre Comarquinal i els seus habitants

1. L’oncle Llibori Terra Negra.

- Refés els principals trets del personatge: com ha obtingut la fortuna, les referències ideològiques, el motiu del malnom “Nas de Rei” i els principals objectius a la seva vida. Descriu com tracta i com es relaciona amb els seus fills.

L’oncle Llibori Terra Negra ha obtingut la fortuna de la següent manera: fabricant embotits de porc i trametent a Barcelona vagons de blat i moresc. Quant a la seva ideologia es conservadora i masclista. Pel que fa el seu malnom “Nas de Rei” ve donat perquè dóna massa importància als diners i per tenir un renom social. A més, com ell és un home obsessionat amb els diners l’únic objectiu que té és enriquir-se ja que sempre ha volgut ser hereu. Respecte a la relació que presenta amb els seus descendents no és gaire bona. Amb en Jaume, l’hereu, acaben malament ja que ell es casa amb la pobre filla de l’enterramorts i acaba desheretat. Amb els altres dos, l’Angelina i en Pere, no és tan dolenta la relació que mantenen però si hipòcrita.

- Defineix la hipocresia del personatge a través de la seva relació amb Teresa i amb Laura. En què basa el seu poder?

Pel que fa el personatge de la Teresa és el seu padrí i confident i se sent superior a ella, tot i que la té com a model a seguir per a la Laura. A més, menysprea a la Laura i al final de la història aquest té interessos carnals cap a ella.

- Determina el sentit del seu cognom i posa’l en relació amb el topònim del “Collat Negre”. Observa quins trets converteixen el personatge en una caricatura.

Aquest personatge rep aquest pseudònims “Collat Negre” i “Terra Negra” perquè representa una suma caricaturesca dels aspectes més negatius que es podrien donar. Covard i roí, gasiu i libidinós, entre les històries que exemplifiquen aquest comportament pairal destaca el desheretament del seu fill a causa d’un casament no convenient; i el sacrifici de la seva filla, que acaba morint, en casar-la amb un xicot tuberculós.

- A través de l’oncle Llibori l’autor defineix una suma d’aspectes negatius de la humanitat en general. Com la veu Miquel Llor?

L’autor pren la societat com a hipòcrita, mentidera, sempre amagats en les aparences, educada en la religió, temorosa en el pecat, és en el fons deshumanitzada.

2. Defineix altres aspectes del comportament humà a través de les històries secundàries descrites a Laura a la ciutat dels sants: la viuda Torroella i les seves filles, l’oncle Joanet, la tia Madrona i el canonge Grau.

La vídua Torroella i les seves filles son les típiques ciutadanes de Comarquinal. Passen el dia criticant-ho tot i es deixen portar per la influencia de l’església. L’oncle Joanet, per altra banda, és un senyor gran que viu servit per la seva germana Madrona. Aquests són uns pe rsonatges extremadament conservadors, tradicionals i deixats portar per l’església, igual que els anteriors. Per últim, el Canonge Grau és home que viu pels negocis i aprofita qualsevol ocasió per beneficiar-se’n.

3. Descriu la història de Beatriu, “l’avorrida”: com la veuen i la tracten a Can Terra Negra? Quins paral•lelismes té amb Laura? Defineix les seves relacions.

La Beatriu és la filla del germà gran de l’oncle LLibori Terra Negra. Aquest germà va malgastar el patrimoni familiar i va ser destituït. Aleshores, l’oncle Llibori Terra Negra va acollir-la a casa seva, és a dir, a Can Terra Negra però el tracta que rep aquesta és com el d’una minyona. Li diuen "l'avorrida" pel seu temperament ja que és tímida, callada, amb poca facilitat de paraula, submisa, etc. Inicialment, la Beatriu no vol tenir gaire contacte amb la Laura, pel que diuen d'ella, però a mesura que la coneix s'hi anirà apropant. La Laura és qui li mostra que ha d'actuar amb llibertat i ser ella mateixa. Només així podrà arribar a estimar l'estudiant de capellà, amb qui s'acabarà casant.

5. A través del deambular final d’en Tomàs s’ofereixen ambients nocturns de Comarquinal. Descriu-los i posa’ls en relació amb el teatre, en lloc on Tomàs obliga a anar Laura perque tothom la vegui.

6. L’Església té un pes important en el control dels comportaments socials i la repressió sexual. Com obtenen el poder sobre la gent? Apunta algun fet que ho demostri.

Comarquinal presenta una societat tradicional, basada en el poder dels diners i de les influències d’unes quantes famílies que l’han dirigida durant segles, i regentada per un p oder eclesiàstic intolerant que esdevé guardià del bon nom, dels bons costums, de fer seguir, si més no aparentment el dogma de l’Església catòlica, de presencia unívoca en aquell temps, i molt severa en matèria sexuals. Un clar exemple que reflexa aquest comportament és la mor de la Madrona, germana de l’oncle Joanet, per culpa de la seva tossudesa amb la idea que no volia que cap metge la toqués, deixa així el seu destí en mans de Déu. Citació: “ha preferit la mort abans de veure's exposada a la tafaneria dels metges” (pàg. 142).

7. Anota alguns fragments en què s’afirma la superioritat masculina i argumenta en què es basa.

b) Sobre els protagonistes

10. Sota la mirada de Laura, Tomàs aviat esdevé desagradable i primitiu. Anota’n els trets físics i psicològics, el comportament davant els gustos de Laura i en les relacions amoroses que el converteixen en un home odiós. Què aporta l’episodi de cremar els ulls als canaris perquè refilin millor?

Els trets físics que presenta en Tomàs i el fan ser un home desagradable, primitiu i odiós sota la mirada de la Laura són els següents:

...

Descargar como (para miembros actualizados)  txt (11.3 Kb)  
Leer 7 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com