El Clarinet I La Veu

1

EL CLARINET I LA VEU

RELACIONS, SEMBLANCES

I POSSIBLES APLICACIONS EN LA INTERPRETACIÓ

TREBALL D'INVESTIGACIÓ FI DE CARRERA

AUSIÀS GARRIGÓS MORANT

CONSERVATORI SUPERIOR “SALVADOR SEGUÍ”

CASTELLÓ DE LA PLANA

2011-2012

2

“Mai hauria pensat que un clarinet poguera imitar la veu humana d’una forma tan perfecta com vosté acaba de fer. El seu instrument és tan suau, i té un so tan delicat que ningú que tinga cor pot resistir-se”

(Comentari del crític Johann Friedrich Schink (Litterarische Fragment, Graz, 1785), referent a la presentació de la Serenata de Mozart “la Gran Partitta, KV 361/370ª” estrenada el 23 de març de 1784 a Viena i de l’execució d’Stadler al clarinet)

3

ÍNDEX

1. CAPÍTOL I: EL PROBLEMA

1.1. JUSTIFICACIÓ

1.2. OBJECTIUS

1.3. METODOLOGIA

2. CAPÍTOL II

2.1 CONEIXENT EL NOSTRE INSTRUMENT

2.2 LES CORDES VOCALS I LA PRODUCCIÓ DEL SO

2.3 RESSONADORS I AMPLIFICADORS. L'APARELL RESSONADOR

2.4 LA BOCA

3. CAPÍTOL III

3.1 DIFICULTATS FREQÜENTS

3.1.1 IGUALTAT EN EL REGISTRE

3.1.2 SONS MULTIFÒNICS

3.2 LA PRONUNCIACIÓ. ARTICULACIÓ I DICCIÓ

4. CAPÍTOL IV

4.1 RESPIRACIÓ

4.2 POSTURA

4.3 RELAXACIÓ I CATARSI

5. CAPÍTOL V: INFLUÈNCIA DEL CANT EN L'APRENENTATGE DEL CLARINET

7.CONCLUSIÓ

8. BIBLIOGRAFIA

4

5

CAPÍTOL I

1.1 JUSTIFICACIÓ

“L'estudi del cant, en el seu aspecte tècnic, és descobriment, observació, control, vertadera escola de percepcions i de sensacions, sent imprescindible la vigilància i l'atenció de les mateixes d'una manera integral, ja que la búsqueda de les sensacions respiratòries i acústiques no seria suficient, sense la conquesta d'un benestar general basat en l'equilibri dels aspectes físic, mental i emocional de l'intèrpret”.

(Alió, Myriam: “Reflexions sobre la veu”)

La raó per la qual el present treball d'investigació aborda aquest tema, respon al propòsit d'endinsar-se en el món del cant i del cantant per a aprendre de la seua tècnica i el seu repertori. S’ha considerat que al clarinetista li pot ser de gran utilitat conéixer l'instrument de la veu per a comprendre en més profunditat i desenvolupar-se d'una forma més completa. Es pretén obtindre coneixements que beneficien la solidificació i estabilització de la base de l’instrumentista per a aconseguir millors resultats.

Es busca aprofitar que l'instrument de la veu és part de l'òrgan humà i la naturalitat i senzillesa amb què cada un pot dur a terme l’acte de cantar per a transmetre eixa docilitat i ductilitat a l’instrument.

6

També es contemplarà el cant com a mètode de relaxació per a reeducar la nostra posició corporal i evitar les rigideses i tensions perjudicials que poden inclús arribar a ser molestes en la vida quotidiana.

7

1.2 OBJECTIU

L'objectiu general d'esta labor investigadora busca estimular en el clarinetista l'interés pel que aprén, pel món interior que ha de descobrir, conéixer i aprendre a constrolar, ja que estos coneixements li estructuraran el camí a recórrer.

Pretén principalment explorar i recopilar informació que puga ser emprada per a reconéixer i ajudar a resoldre els possibles problemes o dificultats que es plantegen en el clarinetista. Per a això s'aprofundirà en l'instrument de la veu, amb el propòsit d'augmentar la nostra comprensió sobre este instrument que conviu amb nosaltres i poder relacionar-ho amb el fet de tocar el clarinet.

L'objectiu general s'aconseguirà a través de la consecució d'una sèrie d'objectius específics, orientats cap a l'eficaç cobertura de la informació necessària.

– Analitzar la importància que, al llarg de la història, s'ha donat a la capacitat del cant per a influir en el músic pràctic.

– Investigar les implicacions del cant en l'instrumentista, a través de l'estudi dels més representatius autors que han tractat este tema.

– Operativitzar les distintes característiques objectives del cant a través del coneixement i la comprensió.

8

– Analitzar les possibles relacions entre el cant i el clarinet.

– Estudiar els avantatges i beneficis del cant des del punt de vista de la relaxació.

– Presentar, a partir de la dita anàlisi, informació útil per al clarinetista i per als investigadors interessats en este camp.

9

1.3 METODOLOGIA

Collins Estill va desenvolupar una extraordinària carrera d'investigació vocal i un mètode de formació per a tots els estils de cant. Els seus inicis com a talentosa cantant d'òpera la van enfrontar a la seua pregunta fonamental: Com estic fent açò?

Al llarg d'un procés d'aprenentatge, com el musical, el clarinetista haurà de formar-se un criteri per a poder donar solucions concretes als problemes específics que li sorgisquen.

Per a resoldre algunes d'estes dificultats, s'ha creat este treball, baix una inspiració metodològica compartida amb la cèlebre cantant americana Collins Estill, destacada i reconeguda per les seues investigacions i desenvolupament d'un programa que fomenta les habilitats innates del cantant basant-se en una “desconstrucció” del procés de producció de la veu dins de les estructures

específiques del mecanisme vocal, sota el principi de “com estic fent açò”.

Amb ànim d'aplicar estes nocions a l'estudi del clarinet, s'ha elaborat el treball amb este principi com a eix central. Per a això, la metodologia present comprén diverses modalitats:

– Motivadora

– D'investigació.

– Expositiva, descriptiva i explicativa

– Argumentativa

– Comparativa

10

– De resolució de problemes

– D'aplicació pràctica

– Reflexiva i d'extracció de conclusions

Investigació que es durà a terme d'acord amb els següents criteris metodològics:

–Basar l'autoaprenentatge en la comprensió dels conceptes.

–Relacionar els nous conceptes amb els ja apresos a la recerca d'un aprenentatge significatiu.

–Fomentar una actitud reflexiva.

–Despertar l'interés per l'adquisició de coneixements i valorar la seua importància.

–Afavorir la creativitat.

11

CAPÍTOL II

2. 1 CONEIXENT EL NOSTRE INSTRUMENT

En el transcurs de la meua ensenyança, em va ser donat constatar fins a quin punt pot guanyar-se temps explicant el nombre més gran de coses possible als alumnes.

“Dirigir-se a la intel·ligència i a la imaginació, concretar les sensacions vocals, són els mitjans més segurs per a fonamentar la tècnica vocal sobre una base sòlida i estable”.

(Madeleine Mansió,“Estudi del Cant”)

El saber com funciona un instrument fa que siga més fàcil de dominar. L'intèrpret necessita disposar dels elements necessaris tant a nivell cognitiu com sensitiu, amb la finalitat de poder resoldre satisfactòriament les dificultats inherents a l'aprenentatge de les distintes especialitats musicals.

Igual que un esportista aconseguix alcançar un cert nivell en el seu joc de forma natural, si vol progressar i evolucionar haurà d'adquirir alguns coneixements de física per a poder aprofitar al màxim la seua tècnica en interacció amb el medi.

És indispensable, per tant, per a un cantant o clarinetista conéixer bé el seu instrument de treball i la seua forma de funcionar, perquè li permetrà

12

buscar estratègies per a desenvolupar-se amb una alta qualitat i un mínim esforç que mantinga sa el seu instrument.

La musculatura tant del clarinetista com del cantant és delicada, i ha de cuidar-se i cultivar-se.

Com a introducció al coneixement anatòmic es mostra una senzilla ressenya de l'aparell fonador, que està constituït per la laringe i les cordes vocals.

La laringe es troba a continuació de la tràquea, que comunica amb els pulmons, i que és closa en major o menor mesura en el seu extrem superior per les cordes vocals quan estes s'ajunten per a vibrar i produir un so que es timbrarà en la cavitat bucal i nasal.

13

Però...com funciona un instrument de vent? En el cant, com en els instruments de vent, el so es produïx per mitjà d'un mecanisme corporal en què participen tres parts:

-La font productora del corrent d'aire, els pulmons;

-L'estructura que la transforma en sons, la laringe i les cordes vocals;

-El conjunt de ressonadors que els modifica i amplifica abans que se senten com a paraules o melodies.

Com es pot observar, el principi fonamental de la producció de so és l'aire, que haurà d'estar sempre present de forma estable i contínua com els fonaments d'una casa sobre els quals construir els edificis que abasten les nostres pretensions.

Les notes es produïxen perquè hi ha un flux d'aire que passa per un tub equivalent a la nostra Laringe, i en el final del qual vibren les cordes vocals;

En el clarinetista, les cordes vocals se mantenen obertes, continuant el tub d'eixida d'aire perquè arribe a la cavitat bucal i al principi del tub del clarinet fent vibrar la canya.

Per això, moltes vegades, quan

...