ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

Historia Del Jazz


Enviado por   •  5 de Junio de 2014  •  1.569 Palabras (7 Páginas)  •  197 Visitas

Página 1 de 7

Charlie Parker

INDEX

1. Introducció

2. Situació Cronológica i Context Històric

3. Biografia de Charlie Parker i la seva obra

3.1 Inici fins la cristalització de l’estil

3.2 Ingrés a Camarillo

3.3 Recuperació de Camarillo. Un “nou”Charlie Parker

4. Ánalisi Historic i Musical de 3 solos

4.1 Característiques del Bop

4.2 Anàlisi històric i musical de 3 solos

KO KO

Relaxin’ at Camarillo

Yardbird Suite

5. Bibliografia

1. Introducció

Molt abans de que el jazz modern hagués surgit com un estil diferenciat, els professionals d’aquesta música havien assumit de manera implícita certa ideología de modernitat. Desde els primers temps el jazz havia estat un art progressista, amb la incorporació continua de noves técniques, harmonies més elaborades i ritmes i melodies més complexes. Aquesta ideología progressista es veia afirmada de manera explícita, com el cas de Beiderbecke i músics de Chicago per Stravinsky i altres compositors contemporanis de la música clàssica. En alres casos, amb la modernitat implícita dels anys 20 amb Louis Amstrong. Però tant si argumentaven sobre el futur de la música o es limitaven a buscar l’estil amb els seus instruments, els principals músics anteriors eran ja moderns en el sentit més pur de la paraula; ja que van ser admirats (o censurats) com audaços partidaris de lo nou.

El surgiment d’una modernitat més explícita com el bop a principi dels anys 40 no deuria de ser considerat com un canvi abrupte o discontinu en la història de la música, sino sencillament una ampliació de la tendencia intrínseca del jazz a la transformació, al canvi i al creixement. Parlant d’aquesta manera de les necessitats de la societat i de la assimilació de altres estils.

2. Situació cronològica i context històric.

Durant els primers anys, l’estil Bop va ser un experiment. Les primeres manifestacions i representacions de l’estil es van produir a Kansas city i principalment en petits locals desoneguts a Harlem. Es pot parlar d’un inici de l’estil a l’any 1940 en un club anomenat Minton’s Playhouse situat en el carrer 118 a Harlem. El swing s’havia convertit en un gran negoci discogràfic de manera que la seva comercialització va estancar la evolució de l’estil. També s’ha d’afegir la crisi econòmica deguda a la segona guerra mundial i per tant les grans big bands costaven molt de mantenir.

El jazz ja havia demostrat l’assimilació d’altres estils musicals, com la marxa, el blues, els espirituals, la cançó popular nortamericana,el rag, etc., fent-los part de si mateixos. Fer el mateix amb Stravinsky, Hindemith, Schönberg o Ravel respresentava sens dubte un repte extraordinari i a l’hora inevitable. Ja als anys 30, es comparava Ellington amb Stravinsky i Ravel. Més tard, Benny Goodman amb música clàssica.

El jazz modern no va neixer de cap de aquestes fonts. Ni dels concerts de l’Ellington i Goodman ni dels pianistes del stride de Harlem i tampoc del swing de de les big bands. El que es cert, es que van ser elements claus d’inspiració, però el so no va ser de cap d’elles. Els grans impulsors de l’estil bop van generar el seu propi so, inconfudible i característic. Descarat i sense inhibicions, clandestí i nocturn, sorgit en les jam sessions de Minton’s i per altre part el club Monroe’s. Va ser clandesti degut a les vagues sindicals de les discogràfiques amb el que hi ha pocs enregistraments d’aquesta època amb el que ha dificultat saber els inicis de l’estil.

Hi ha un punt clau en el seu inici, tal com s’ha exposat anteriorment en el club Minton’s es va engendrar la llavor del bebop. I va ser amb el grup fixe que va formar el ex director Teddy Hill escollint com a músics fixes a Kenny Clarke (bateria que feia acompanyaments poc regulars, no propis de l’època), Thelonius Monk (piansita stride utilitzant “wrong mistakes”), Nick Fenton (contrabaix) i Joe Guy (trompetista). Més tard, es renova amb Dizzy Gillespie i més tard amb Charlie Parker. En aquest moment hi haura una cristalització de l’estil. Aquest nou estil va rebre el nom de "bebop", paraula que reflexa la onomatopeia de l'interval de quinta disminuïda. Les paraules bebop o rebop es formaven de forma natural quan es volien reproduir aquests salts melòdics. Hi ha moltes teories sobre l'origen de la paraula però la més encertada es aquesta, ja que fa referencia al interval més utilitzat i important en el bebop; ja que fins aquell moment era considerada com a nota de pas.

3. Biografia de Charlie Parker i la seva obra

En aquest apartat ens situarem, amb una breu síntesi, en la seva biografía i com afecta

...

Descargar como (para miembros actualizados)  txt (9.6 Kb)  
Leer 6 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com