Narrativa Audiovisual. Resumen

Unitat 1. Introducció a la narració

1.- La narració. Historia/relat

LA NARRACIÓ

Procés i resultat de l'enunciació narrativa. Una manera d'organització d'un text. Inclou

• Narrador (responsable del procés).

• Referència als diferents aspectes de l'acte narratiu (temps, espai...).

• Relació del narrador amb la història narrada,

• Relació entre les parts de la i el narratari al qual es dirigeix.

Fenomen molt més complex.

• Els éssers humans donem sentit al món que ens envolta mitjançant la construcció i l'intercanvi d'històries possibles. Forma bàsica de coneixement. Permet conèixer el món per la seva capacitat de donar sentit.

• Les estructures narratives estan pertot arreu i dins de tots els àmbits de la cultura i el coneixement.

Les narracions provoquen plaer i desig de saber (epistemofilia).

LA NARRATOLOGIA

Busca comprendre els components de la narració d'una manera general, al mateix temps que analitza com produeix els seus efectes una narració concreta.

LA NARRATIVA

Acte de convertir una sèrie d'esdeveniments en una sèrie de formes intel•ligibles de manera que la transmissió, en qualsevol suport, d'aquestes formes generi un coneixement sobre aquests esdeveniments.

• Pot articular-se en diferents suports expressius , cadascun amb les seves particularitats.

• Canvia en funció de períodes, corrents estètics, ideològiques.

Història i relat. Diccionario de narratologia (1995)

Historia i relat

Història Discurs (relat)

Contingut Continent

Significat Significant

No depèn de cap llenguatge en particular ni de cap mitjà de representació Particularitats en funció del llenguatge

Esdeveniments Organització textual de l'esdeveniments

Temes Formes

Inferència del receptor Exposició textual

Organització lògica i cronològica Organització estètica

Familiaritat Estranyament

2.- La construcció del text narratiu.

Les preguntes bàsiques de Jonathan Culler

QUI PARLA? (narrador)

• Extern a la història.

• Personatge de la història.

o Protagonista.

o Participant.

o Un personatge menor.

o Nero observador.

QUI PARLA A QUI? (narratari)

Tant si el narratari és explícit com implícit, la narració construeix implícitament un receptor a partir del que el discurs opta per donar per sabut i el que opta per explicar.

QUI PARLA I QUAN?

• Contemporània.

• Una vegada transcorreguda la història.

QUI PARLA I EN QUIN LLENGUATGE?

La veu narrativa pot tenir el seu propi llenguatge caracteritzador.

QUI PARLA I AMB QUINA AUTORITAT?

• Narradors fidedignes

• Narradors no fidedignes

Narrador autoconscient

Les preguntes bàsiques de Jonathan Culler

El narrador

Autor textual. Entitat que en l'escenari de la ficció enuncia el discurs com a protagonista de la comunicació narrativa.

• És una construcció de l'autor.

• Té una veu que es pot observar en l'enunciat per diferents mitjans.

• La seva veu es tradueix en diferents opcions de situació narrativa, cadascuna de les quals té efectes notables en la construcció de l'enunciat narratiu.

• Construeix i se situa en el centre de la diegesi.

Tipus de narrador:

• El narrador heterodiegètic. Explica una història a la qual és aliè. Se situa fora de la història.

• El narrador autodiegètic: Relata les seves pròpies experiències com a personatge central de la història.

• El narrador homodiegètic. Vehicula en el relat informacions adquirides per la pròpia experiència diegètica, encara que no sigui el protagonista principal de la història.

ANNEX:

Autor: Instancia externa al relato. Entitat real i empírica.

Autor implícit: Necessitat d'instaurar una metodologia d'anàlisi que s'allunyi de dos extrems.

• Biografisme

• Formalisme immanentista

La focalització

Procediment crucial en les estratègies de representació.

Descriu per mitjà de qui es contempla allò narrat, explicitant la informació que es troba a l'abast d'un determinat camp de consciència, ja sigui un personatge de la història o un narrador que es troba dins de la mateixa.

Condiciona la quantitat

...