Keynes i la Demanda Efectiva.

La Teoria de la inversió en la demanda efectiva

DEMANDA EFECTIVA: OCUPACIÓ I INVERSIÓ

Per determinar el nivell d’ocupació és necessari saber quina és la demanda efectiva. Així doncs l’objectiu últim és la determinació de la demanda efectiva.

Sabem que la demanda efectiva ve donada per l’equilibri entre la funció d’oferta global i la funció de demanda global. Com ja s’ha esmentat anteriorment, Keynes estipula que tant oferta com demanda global dependran del nivell d’ocupació, en el sentit que quan les empreses planegen la seva maximització de beneficis estan decidint també quants treballadors contractaran. És important destacar que els empresaris decideixen en base a les expectatives.

Així doncs, busquem l’equilibri entre la oferta i la demanda. Per fer-ho, seguint la notació de Keynes tenim que:

Demanda Global (Ds) = Consum (Cs) + Inversió prevista (Is)

Oferta Global (Zs) = Ingressos (Rs)

Abans de trobar l’equilibri, és necessari tenir clar que és el Keynes entenia com a demanda efectiva. Ja s’ha mencionat que la demanda efectiva sortirà de l’equilibri global, però per altra banda, Keynes va definir també la demanda efectiva com al resultant de la demanda agregada ajustada. Això condueix al principi de de la demanda efectiva, el qual estipula que la producció a nivell agregat s’acaba “convertint” en la demanda efectiva, mitjançant “l’ajustament” de les empreses .

Tornant a les funcions de de demanda i oferta globals, tenint en compte la condició necessària d’equilibri entre oferta i demanda, es determina que si [ Ds = Zs ], aleshores [ Rs = Cs + Is ] . A més a més, sabem també que el nivell d’ingressos ve donat per la suma del consum i els estalvis, pel que si afegim aquesta última igualtat a la funció anterior, s’arriba a l’equilibri de [ Ss = Is ] .

Tornant al equilibri primer entre la demanda i la oferta global s’han d’explicar uns quants buits. Donat que el consum és decreixent, si la RTOTAL només depengués del nivell de consum, aquesta cada cop seria menor, el que afectaria a les empreses i per tant, a la economia. Serà doncs la inversió la encarregada de tapar el “gap” entre la RTOTAL i el consum. Arribats a aquest punt cal definir que la inversió té tres factors determinants: les expectatives de guanys, la eficiència marginal del capital i la taxa d’interès.

Expectatives de guanys

Aquestes són les que Keynes contempla com a expectatives a llarg termini. Com ja s’ha deixat entreveure anteriorment, són molt importants ja que és on es fomenten les decisions dels inversors.

La eficiència marginal del capital

Respecte la eficiència marginal del capital en general, aquesta es defineix con la al valor màxim de la eficiència marginal obtinguda després de la avaluació de diferent tipus de capitals. Keynes estipula que V(i)= R1/((1+i))+R2/〖(1+i)〗^2 +⋯+Rn/〖(1+i)〗^n

La taxa d’interès

Keynes critica la Teoria d’interès de la Economia Clàssica, ja que segons ell la propensió al consum no està aïllada del estalvi, sinó que aquesta és, indirectament, una teoria de l’estalvi. D’aquesta forma, en línia amb aquest pensament, Keynes fa la seva pròpia definició de la taxa d’interès, clarificant que la taxa d’interès (i) no és una recompensa per haver estalviat, ans el contrari, és el premi per haver-se privat de liquiditat durant un període. Aquesta definició introdueix un altre tema important dins la teoria general: la preferència per la liquiditat.

Tornant a la determinació del nivell d’ocupació Keynes torna a fer una crítica a la Economia Clàssica, ja que diu que en equilibri no necessàriament s’arribarà a la plena ocupació, donat que com Keynes estipula, que no és la funció d’oferta de treball la que determina el nivell d’ocupació, sinó el nivell de consum i inversió. Tal i com diu Keynes, en aquest equilibri les empreses produiran d’acord a la demanda efectiva, la qual defineix el nivell d’ocupació. Pel que, si la economia arriba al seu equilibri i:

Demanda Efectiva1 <

...