MODELS ETIOLOGICS TRASTORNS ANGOIXA AMB I SENSE AGORAFOBIA

ÍNDEX:

1. INTRODUCCIÓ.......................................................................1

MODELS ETIOLÒGICS DEL TRASTORN D’ANSIETAT AMB I SENSE

AGORAFÒBIA:........................................................................4

DISCUSSIÓ DELS DIFERENTS MODELS PLANTEJATS....................11

2. BIBLIOGRAFIA.........................................................................12

1. INTRODUCCIÓ:

L’ansietat és la més comuna i universal de les emocions. Reacció de tensió sense

causa aparent, més difusa i menys focalitzada que les pors i les fòbies. La reacció

emocional davant un perill o amenaça es manifesta mitjançant un conjunt de

respostes tant fisiològiques, cognitives i conductuals.

Els trets característics d’aquest grup de trastorns són símptomes d’ansietat i

conductes d’evitació.

En el trastorn per angoixa i en el trastorn per ansietat generalitzada l’ansietat sol

ser símptoma predominant mentre que la conducta d’evitació casi sempre es dóna

en el trastorn per angoixa per agorafòbia.

Un trastorn d'ansietat pot aparèixer bruscament o bé estar present des de fa

temps. Les manifestacions clíniques de l'ansietat inclouen símptomes físics, com

palpitacions, sudoració, tremolors, sequedat de boca, dispnea, dolor pre-cordial,

nàusees i malestar abdominal; i símptomes psíquics, com a sensació de

despersonalització i/o de pèrdua de la realitat, de mort imminent, de d'inestabilitat,

de por a perdre el control, o a tornar-se boig.

Els trastorns d'ansietat són els més precoços i els més eficaçment tractats de tots

els trastorns mentals.

En el trastorns fòbics l’ansietat apareix quan el subjecte s’enfronta amb l’objecte o

situació temuts. En el trastorn obessiu-compulsiu l’ansietat es fa patent quan

l’individu intenta resistir a les obessions o les compulsions. La conducta d’evitació

casi sempre està present en els trastorns fòbics i amb freqüència en els obsessiuscompulsius.

En el trastorn per estrés post traumàtic el símptoma predominant és la

reexperiència d’un trauma i no l’ansietat o la conducta d’evitació. Tot i això, en

aquest trastorn són molt freqüents els símptomes ansiosos i la conducta d’evitació.

També hi ha sempre una elevada activació.

En l’actualitat l’agorafòbia i el pànic constitueixen un dels principals camps

d’investigació de la Teràpia de Conducta en l’àrea dels trastorns d’ansietat. Això pot

ser degut a l’interès despertat pel caràcter crònic i altament incapacitant d’aquests

trastorns, que els fan molt freqüents a la clínica, a la relativa ineficàcia a mitjà i

llarg termini dels tractaments farmacològics i a la mateixa tradició conductual

d’investigació sobre els trastorns fòbics.

Entre els diferents enfocs psicològics de l’angoixa s’han de destacar la teoria

psicoanalítica (Model psicodinàmic) i la teoria conductista ( model conductista ),

que han contribuït de manera notable a la comprensió del desenvolupament i de la

simptomatología dels trastorns d’angoixa i han aportat models terapèutics.

Referent a el trastorn d’angoixa amb agorafòbia, les teories més estudiades i

contrastades experimentalment són la farmacològica ( model biologista ) i la

cognitivo-conductual ( model cognitiu i model conductista juntament ).

En el següent treball s’explicaran els aquests models, abans però, m’agradaria

definir alguns termes que crec que són importants per a l’exposició d’aquest:

· ANGOIXA: vivència d’opressió i agobi acompanyada d’un sentiment

de por i d’inquietud sense que hi hagi un perill concret.

· ANSIETAT: Emoció que sorgeix quan ens sentim en perill, sigui real o

no.

Resposta normal i adaptativa davant amenaces (reals o imaginàries)

més o menys difuses que preparen l’organisme per a reaccionar

davant d’una situació de perill.

· ATAC DE PÀNIC: són episodis, temporals i aïllats, de por o de

malestar intens que s’inicien bruscament i assoleixen la seva màxima

expressió durant els primers 10 minuts. Els símptomes més

característics són: palpitacions, sufocació, tremolors, sensació d’ofec

o d’escanyar-se, opressió al pit, nàusees i mareig. Les persones que

han patit algun episodi de pànic es descriuen com si estiguessin

separades d’elles mateixes, amb la sensació que es poden morir i

amb por de tornar-se boges. Les persones que pateixen d’ansietat

generalitzada poden viure episodis de pànic en alguna ocasió.

· FÒBIES: Una fòbia és una reacció desproporcionada de por en una

situació donada. Comportya una sensació de terrpr tan intensa que

aquells que la pateixen fan tot el possible per evitar la situació

temuda. Classificarem les fòbies de la següent manera:

a) Fòbia simple: és el temor o evitació d’un objecte o situació

específica (alçades, rèptils, avió, ...) que no suposen amenaça

de perill real.

b) Fòbia social: es caracteritza per l’extrema ansietat i la por de

ser jutjat pel altres o de fer el ridícul. Associada a situacions

tals com, parlar, menjar o escriure en públic.

c) Agorafòbia: és un complex conjunt de temors i evitació

associat amb estar sol, sentir-se atrapat en llocs públics o

amb la impossibilitat de ser ajudat si sobrevé la crisis.

El pànic-agorafòbia, és un dels Trastorns d’Ansietat més freqüents. Les

persones que el pateixen temen perquè els passi una desgràcia de tipus físic

o mental, com morir, tenir un atac al cor o cerebral, tornar-se bojos,

asfixiar-se o desmaiar-se. Noten una gran quantitat de sensacions molt

intenses i desagradables com taquicàrdia, ofec, maretjos, sensació

d’irritabilitat,...

Desenvolupen una gran por a situacions en les que resulta difícil escapar o

rebre ajuda (grans magatzems, transports públics, llocs tancats, espais

oberts,...) amb el que la seva vida acaba restringida a una parcel·la cada

vegada més reduïda.

A més a més, la majoria arriben a deprimir-se clínicament, augmentant el

nivell de malestar i pertorbació.

2. MODELS ETIOLÒGICS DEL TRASTORN D’ANSIETAT

AMB I SENSE AGORAFÒBIA:

Model psicodinàmic

Històricament, el model psicodinàmic va ser el primer a reconèixer la influencia dels

factors psíquics tant en la conducta normal com en l’anormal i, a més, va ser també

el primer a plantejar que existia una continuïtat entre normalitat i anormalitat

psicològica.

Els fonaments teòrics del model psicodinàmic provenen principalment de l’obra de

Freud i d’altres autors posteriors del camp de la psicoanàlisi.

La conducta, ja sigui normal o anormal, està controlada per forces internes i

inconscients (desconegudes i incontrolables per al subjecte); és a dir, les persones

no som conscients dels nostres conflictes, motivacions i frustracions més

importants. Els trastorns del comportament, doncs, els originarien i els mantindrien

els conflictes psicològics inconscients.

És important conèixer la biografia de l’individu, especialment les relacions a les

primeres etapes de la vida, per comprendre i explicar la conducta i la personalitat

actuals.

Des de la teoria psicoanalítica, Freud va posar una bona atenció a l’estudi de la

simptomatologia de l’angoixa i actualment s’ha de reconèixer la riquesa i precisió

de les seves observacions clíniques.

Va crear una relació de les formes de manifestació dels atacs d’angoixa:

· Pertorbacions de l’activitat cardíaca.

· Pertorbacions de l’activitat respiratòria

· Sudoració

· Tremolors i convulsions

· Bulímia ( apetit exaltat)

· Diarrea

· Vèrtigs

· Congestió

· Formigueigs

En un altre treball, va afirmar també que la neurosis d’angoixa és d’origen sexual.

La seva etiologia explica que és l’acumulació de la tensió genèsica, provocada per

l’abstinència o irritació genèsica, provocada per l’abstinència o l’irritació genèsica

frustrada ( per l’efecte del coit reservat, de l’impotència relativa del marit, de les

excitacions sense satisfacció ulterior dels novios, de l’abstinència forçada, etc.).

D’acord amb aquest plantejament la teoria biogència de l’angoixa es pot resumir en

els següents punts:

1. L’elaboració psíquica segueix a la tensió sexual física. La neurosis d’angoixa

sorgeix com a conseqüència del fracàs d’aquesta elaboració.

2. L’elaboració psíquica segueix a la tensió sexual física. La neurosis de

l’angoixa sorgeix com a conseqüència d’aquesta elaboració.

3. Aquesta neurosis es manté fora de l’anàlisi. És susceptible de ser

completament previnguda, però també totalment incurable.

Així mateix Freud troba una relació intima entre les crisis d’angoixa i

l’agorafobia. En els casos d’agorafobia es troba amb freqüència el record d’un

...