PAC 1-Avaluacio i intervencio infantil

                Marta Romero Jiménez[pic 1]

                Avaluació i intervenció clínica en nens i adolescents PAC 1

CAS MATHEW (5 ANYS)

1.- a) En Mathew té 5 anys i les dificultats del desenvolupament que solen trobar-se a aquesta edat venen des de problemes amb el seguiment d’ordres i de la demora de la gratificació, conductes agressives, problemes de la son, terrors nocturns, problemes d’ansietat...En aquest cas l’infant presenta problemes de conducta com agressivitat, irritabilitat, es mostra desafiant i desobedient, presentant problemes amb el seguiment d’ordres i de la demora de gratificació.

b) Davant d’aquestes dificultats els pares no saben com solucionar-lo, es mostren preocupats però es comprova que només es dirigeixen a ell amb ordres cridant-lo, no se n’adonen que “no el deixen respirar” i moltes de les conductes les provoquen ells amb l’actitud cap al seu fill com comenten al visionat. Se n’adonen de les conseqüències que tenen els seus comportaments amb en Mathew, comentant que des dels problemes de parella tot va canviar en la conducta d’ell, i ells no han parat atenció a que quan es portava bé no l’atenien, però si quan no es comportava. Per això actuava sempre així, perquè era la manera en que rebia atenció, i que els pares no canviessin la forma en que l’educaven i es comunicaven amb ell encara ho empitjorava.

c) L’estil educatiu dels pares es del tipus autoritari, ja que son extremadament exigents i directius, i no  son gaire receptius. Contínuament es dirigeixen a en Mathew amb ordres i cridant sense prendre en consideració el motiu pel que actua així, apel·len a l'obediència a l'autoritat per al compliment de les normes imposades per ells. Es mostren directius i autoritaris amb un control intrusiu –no el deixen fer res i no consideren el que s’espera d’un nen de 5 anys-.

2.- a) La psicòloga utilitza un programa d’intervenció dirigit a l'entrenament dels pares per afavorir l'aprenentatge de les tècniques operants que promouen canvis en el comportament disruptiu del nen, i permet als pares desenvolupar  habilitats comunicatives, com la transmissió d'afecte, el control d'emocions... Dirigeix la intervenció ​​fonamentalment als pares, ja que l'objectiu principal és modificar les pautes d'interacció inadequades entre pares i fills (com els procediments hostils –cridar-lo-, normes incoherents, atenció cap a comportaments inadequats...) i fomentar les pautes que afavoreixin relacions adaptades. Per això enfatitza dirigir-se al nen de forma diferent amb una educació positiva, com afalacs i premiar al nen per bona conducta. Fer-lo sentir segur.

b) Les tècniques aplicades al video per a millorar la conducta del nen son tècniques operants basades en el reforçament com els afalacs al seu comportament –base educació positiva-, l’economia de fitxes (les enganxines que utilitzen), tècniques per a disminuir o eliminar conductes desadaptatives (ignorar-lo, temps a soles, establir límits de comportament...)

c) Personalment consideraria reforçar o enfortir l’acord i la coordinació de l’elecció d’educació entre la parella, ja que s’ha observat certes incoherències o desacords entre un i l’altre en certs moments. Caldria que treballin la comunicació i arribin a un acord d’elecció de pautes. A més treballaria aspectes de cara a facilitar el seguiment del programa per part dels pares –més atenció al pare que a la mare, ja que l’actitud no es la mateixa; la mare es mostra molt més implicada i compromesa ja que en tot moment segueix al peu de la lletra el programa-.

CAS MATHEW (7 ANYS)

3.-  Per a confirmar o descartar la possibilitat de que el Mathew presenti un trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, les àrees essencials que caldria explorar serien atenció selectiva, atenció sostinguda, concentració, focalització de l’estímul, control inhibitori de l’atenció, impulsivitat, hiperactivitat, autocontrol. Ho faria a través d’informants com els pares, l’escola, informes mèdics si escau o n’hi ha, i amb mètodes d’avaluació com entrevistes, escales de valoració especialitzades per a cada àrea d’avaluació, tests que permetin esclarir els dubtes i ubicar el problema de l’infant en alguna categoria o descartar-la...

4.- Utilitzaria el programa d’entrenament conductual a pares de nens amb TDAH proposat per Barkley. On s’entrena als pares en habilitats especifiques. Ja que segueix el fil del programa inicial, però en aquest es treballaria específicament per al TDAH.

CAS JOAN

5.- a) Exploraria àrees relacionades amb la convivència a casa i l’historial del nen per a confirmar/descartar el trastorn negativista desafiant; àrees relacionades amb patró d’irritabilitat, emocions, ansietat, compliment de normes…En general dimensions individuals, familiars, autoestima parental i el context social.

b) A l’escola exploraria amb la tutora quins problemes acadèmics presenta, la dimensió escolar, comparar l’actitud de l’escola amb la de casa, funcionament extrafamiliar…

6.- a) OBJECTIUS

Les escales d’Achenbach, son instruments d’exploració per a nens des de 4 anys fins adolescents de 16, per avaluar problemes de conducta i competència social. El llistat CBCL es una escala d’estimació per als pares, TRF per professors, i YSR que és un autoinforme per obtenir informació sistematitzada directament de nens i adolescents.

El SENA és un instrument per la detecció d'un ampli espectre de problemes emocionals i de conducta dels 3 fins als 18 anys (problemes interioritzats com: depressió, ansietat, ansietat social, queixes somàtiques, obsessió-compulsió i simptomatologia posttraumàtica, problemes exterioritzats com: hiperactivitat i impulsivitat, problemes d'atenció, agressivitat, conducta desafiant, problemes de control de la ira, conducta antisocial, i problemes específics com: retard en el desenvolupament, problemes de la conducta alimentària, problemes d'aprenentatge, consum de substàncies)

...