PSICOPATOLOGIA D’ADULTS

PSICOPATOLOGIA D’ADULTS 

1. Analitza aquest cas des de la perspectiva dels criteris d'anormalitat.

Desde un prisma psicològic, podríem dir que:

L’Eva presenta destacables diferències psicològiques nocives per la seva salut, manifesta un tipus de dissociació versus a l’aglomeració de gent en forma d’alteració de la seva conducta, pateix un elevat i desorbitat grau d’angoixa que li priva desenvolupar una vida amb ple benestar.

CRITERIS :

• 1. Estadístics : fan esment al terme anormalitat, als supòsits de freqüència i continuïtat (excés o dèficit) respecte als paràmetres més usuals de la població de referència.

En el cas exposat “EVA” apareixen  

1. Supòsit de freqüència : l’incident es repeteix un mes desprès (amb més persistència que el de la població de referencia).
2. Supòsit de continuïtat: els incidents patits per l’afectada presenten, quantitativament, elevats nivells d’angoixa, que condueixen a assumir la permanència de l’alteració, a l’afectada.

• 2. Clínics: Tipifiquen com a anormalitat, la presencia símptomes mentals.  Com li succeeix a L’Eva, qui presenta la següent clínica: tenir por, plorar, ofegar-se, (entre d’altres exemples).
• 3. Socials o/i interpersonals: valoren el concents social, la conducta o un tret, un comportament o seguiment de normes socioculturals. La protagonista s’atabala davant de molta gent, es incapaç de sortir sola, presenta dependència per estar acompanyada al sortir fora de casa, (entre d’altres exemples).
• 4. Subjectius o intrapsiquics: el concepte anormalitat es centre en la percepció propia de l’afectat, en el fet que l’individu senti malestar. L’Eva sentia por, percebia que anava a morir, va necessitar mitja hora per tranquil·litzar-se, (entre d’altres exemples).
• 5. Biològics : defineixen anormalitat com la presencia d’alteracions biològiques principalment del sistema nerviós central. Tals com les que va patir la implicada,  plors, tremolors, s’ofegava , taquicàrdia, (entre d’altres exemples).

1.2. Descriu breument la possible etiologia i les línies d'intervenció en aquest cas segons els diferents models teòrics.

"Fa un any Eva (45 anys d'edat) va anar a una manifestació. Hi havia molta gent i es va començar a atabalar, va intentar anar-se'n però, fos per on fos, la empenyien i no aconseguia accedir a un lloc sense gent. Va començar a plorar i a tremolar pensant que anava a morir perquè se li "sortia el cor" i no aconseguia demanar ajuda perquè sentia que s'ofegava. Una parella es va adonar que li passava alguna cosa i la van aconseguir portar a un portal fora de l'aglomeració on va trigar mitja hora a tranquil·litzar-se.

Un mes després va anar al cinema i de sobte va tornar a repetir l'episodi.

Des de llavors Eva és incapaç de sortir de casa sola i mai ha tornat a llocs on pugui haver-hi molta gent com cinemes, els carrers del centre de la ciutat a determinades hores, grans magatzems, etc. Té por que li torni a passar.

En l'última setmana s'ha assegut una estona davant de la porta de casa abans de sortir (sempre acompanyada) i acariciant les estampes de sants que sempre porta a sobre per "agafar forces".

Està molt preocupada per moltes coses ara a causa d'aquest problema, té por de perdre la feina, que el seu marit l'abandoni, perdre a les seves amigues, ... Plora sovint pensant en tot això. "

MODELS TEÒRICS: tot i que No tenim suficients dades en l’anunciat per esbrinar i concretar amb certesa l’etologia del cas exposat. Ens ajustarem a les fonaments principals de cada model.

1. Psicodinàmic:

a) Etiologia: el model Psicodinàmic dona pes a les bibliografia de la persona, principalment a les experiències de la infància i als possibles continguts inconscients (records), aquests estan amagats/reprimits com a mesura d’autoprotecció, però versus algunes circumstancies, aquests records es poden despertar i posteriorment manifestar-se en forma de símptomes o conflictes neuròtics, afectant negativament en la salut de l’individu.

b) Línies d’actuació: recorre al psicoanàlisis i/o al psicoanàlisis interpersonal, l’estudi i recerca del focus detonant del conflicte.

2. Conductual :

a) Etiologia: model que es centre en l’aprenentatge de la persona, es basa en les conductes apreses, observables i mesurables (objectivitat i experimentació), fa gran rellevància als factors ambientals. Cal tenir present, que aquest model rebutja el concepte de malaltia dins del trastorn de conducte.  La anormalitat prové d’un hàbit desadaptatiu condicionant a certs estímuls que desencadena conductes anòmales.

b) Línies d’actuació: valoració del context de la persona involucrada, així com del seu entorn, estudi del seu passat, present i antecedents social i familiars, anàlisis d’aquells factors que han pogut influir el desenvolupament i aprenentatge de l’individu.

3. Cognitiu:

a) Etiologia: prové de la percepció i interpretació de la informació relativa a l’entorn, als processos cognitius, com a causes, no com a resultat; la persona es considerada com un esser que processa informació. Concretant amb la “Teràpia racional emotiva conductual” (ABC):  A= esdeveniments activadors, B= creences de l’individu, C= conseqüències en la realitat, la inadequació de creences (B) és la etiologia del problema.

b) Línies d’actuació: es dur a terme la anàlisis dels processos d’adquisició de coneixements subjacents, el pensament, la percepció, la atenció, la emoció i la motivació; per tal d’establir-ne l’estabilitat al llarg del temps (aparició, manteniment i atenuació).  Com a tècnica usual podem nombrar la “Teràpia racional emotiva conductual”, que pretén organitzar les experiències dels aprenentatges que poden alterar les conductes i patrons afectius i cognitius.  

4. Humanista

a) Etiologia:  fonamenta que el patiment psíquic és un senyal de mal funcionament intern que pateix l’individu  en relació amb el seu potencial d’autorealització. No es tracte pas d’un símptoma, si no d’una disfuncinalitat que sorgeix de la incapacitat d’aprenentatge de les experiències i de la seva modificació.  

...