ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

Apuntes historia.


Enviado por   •  15 de Enero de 2017  •  Apuntes  •  1.865 Palabras (8 Páginas)  •  177 Visitas

Página 1 de 8

MÒDUL 4. ESTRATIFICACIÓ I DESIGUALTAT SOCIAL

- POBRESA

QUI CREIEM QUE SÓN ELS POBRES?

- Els altres

   · Els pobres no es reconeixen a ells mateixos (investigació de T. Shildrick a UK)

   ·Només un 3% de les persones a Espanya es reconeix com a pobre (problema minoritari).

   · Tradicionalment s’associava a certs tipus de marginalitat o desviació (atur de llarga durada, immigració il·legal, addicció, alcoholisme).

- La visió social dominant de la pobresa contrasta amb radiografies de la “pobresa objectiva”

Pobresa objectiva vs. Pobresa subjectiva

MESURAR LA POBRESA. QUANTS POBRES HI HA?

- Pobresa absoluta:

   · Es basa en determinar X$ per dia. (normalment entre 1 i 2$) Segons el BM el 12,7% de la població mundial viu amb menys de 1’9$ al dia (895 milions de persones) al 2012

- Pobresa relativa:

 (22,1% España i 13,9% Catalunya 2015, INE)

   ·Ingressos / Unitats de consum (Escala OCDE modificada) = ingressos equivalents (1*primer adult + 0.5*resta adults majors 14 anys + 0.3*resta menors 15 anys)

   · Fixa un llindar per sota del qual són considerades pobres (60% mediana; 50% mitjana; 50% mediana (OCDE); 40% mediana (pobresa alta); 25% mitjana (pobresa severa)

- Privació: Necessita però no pot permetre-s’ho. Determinar cistell de bens i serveis.

PRIVACIÓ MATERIAL (FONT: INE)

- Carencia material

En la Encuesta Europea de Ingresos y Condiciones de Vida (EUSILC) la carencia material es la proporción de la población que vive en hogares que carecen al menos de tres conceptos de

los nueve siguientes:

1) no tener retrasos en el pago del alquiler, hipoteca, recibos relacionados con

la vivienda o compras a plazos

2) mantener la vivienda con una temperatura adecuada durante los meses

fríos

3) hacer frente a gastos imprevistos

4) una comida de carne, pollo o pescado cada dos días

5) ir de vacaciones fuera de casa, al menos una semana al año

6) un coche

7) una lavadora

8) una televisión a color

9) un teléfono

- Carencia material severa

La carencia material severa es la proporción de la población que vive en hogares que carecen al menos de cuatro conceptos de los nueve anteriores, según la definición de la EU-SILC.

MÉS ENLLÀ DE LA POBRESA

- El benestar present i les oportunitats vitals futures no depenen exclusivament dels ingressos i la situació material de les persones.

-L'exclusió social és un fenomen multidimensional

   · Implica diverses dimensions interrelacionades

-L'exclusió social és un fenomen dinàmic

   · Pot ser transitòria o permanent

   · Els riscos que s'experimenten avui poden tenir efectes més endavant en la vida de les persones

AROPE (ESTRATÈGIA EUROPA 2020)

- At Risk Of Poverty and/or Exclusion

· Pobresa relativa (60% mediana)

                        +

· Carència material severa (almenys 4 conceptes)

                        +

· Persones que viuen a llars amb baixa intensitat de treball (persones de 0 a 59 anys que viuen en llars en què els seus membres en edat de treballar ho van fer menys del 20% del seu potencial total de treball en l’any anterior a l’entrevista)

[pic 1]

CARACTERÍSTIQUES SOCIALS, ECONÒMIQUES I DEMOGRÀFIQUES ASSOCIADES A MAJOR RISC DE

VULNERABILITAT/POBRESA

• Estructura de la llar (Model familiar, nombre

d’infants)

• Grup d’edat

• Origen

• Situació laboral (nombre de sous, tipologia de

treball, jornada de treball,..... [precariat])

• Nivell educatiu

• Exclusió: Habitatge, xarxes familiars

POBRESA I ESTRUCTURA DE LA LLAR

[pic 2]

POBRESA I GRUPS D’EDAT

[pic 3]

POBRESA I SITUACIÓ LABORAL

[pic 4]

POBRESA I ORIGEN

[pic 5]

POBRESA I NIVELL EDUCATIU

[pic 6]

POBRESA I HABITATGE

[pic 7]

LES CAUSES DE LA POBRESA PERSISTENT

- “Low-pay, no-pay cycle” (T. Shildrick)

   · Entrar i sortir del mercat laboral amb feines temporals, mal pagades i males condicions

   · No només els joves

   ·Causes:

       -Càrregues familiars i estat de salut: manca d’ajudes

      -Necessitats econòmiques: s’accepta qualsevol feina

· Com més temps s’estigui en aquest cicle, més difícil és aconseguir millors oportunitats en el mercat laboral

COSTOS SOCIALS DE LA POBRESA I LA DESIGUALTAT

- Efectes corrosius de les desigualtats

   · La qualitat de les relacions es ressent

   · Els països amb alts nivells de desigualtat, augmenta el nivell de violència i inseguretat

    · Major despesa en seguretat, ajudes, despeses mèdiques

    · Major incidència de problemes de conducta antisocial (embaràs prematur, consum de substàncies addictives)

    · Major transmissió intergeneracional de desigualtats

    · Els ciutadans de països desiguals treballen més hores per terme mig

    ·Fan menys donacions al Tercer Món / Reciclen menys

- Wilkinson, R. i K. Pickett (2009). Desigualdad. Un análisis de la (in)felicidad

colectiva. Madrid: Turner.

MÒDUL 4. ESTRATIFICACIÓ I DESIGUALTAT SOCIAL

- TREBALL

LA NATURALESA CANVIANT DEL TREBALL

- Finals S. XVIII - principis S. XIX

   · Agricultura Industrialització (Revolució industrial)

   · De la producció familiar a la producció de mercat(es paga un sou per a que es produeixin béns).

- Finals 60s

   · Producció béns Producció serveis (Revolució dels serveis) Desindustrialització

LA NATURALESA CANVIANT DEL TREBALL

- II Guerra Mundial (40s) La dona entra al mercat laboral (però després se l’aparta)

...

Descargar como (para miembros actualizados)  txt (11.8 Kb)   pdf (429.8 Kb)   docx (558.1 Kb)  
Leer 7 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com